Els CDR, en el punt de mira dels investigadors policials

El cos estatal els assenyala com els organitzadors de l’1-O i de la resistència

Des de l’inici de la investigació de l’1-O, la Policia Nacional dona un paper especialment rellevant als Comitès de Defensa de la República (CDR). Ja en l’informe elaborat el 4 d’octubre per la Prefectura Superior de Policia es parla d’aquests Comitès com “el nexe” entre el Govern i la societat civil a l’hora d’“organitzar, coordinar i executar” el referèndum. Segons el document, els CDR van “dissenyar” una estratègia per dificultar l’acció dels cossos de seguretat de l’Estat l’1 d’octubre i es van acabar convertint en autèntics “murs populars” de resistència a les escoles.

L’informe conclou que el plantejament inicial dels CDR no era l’“exercici d’una resistència passiva”, sinó que els Comitès ja tenien pensar actuar “de manera violenta” i ho justifica per la presència “ja des de primera hora del dia 1” a les escoles de “grups de joves amb caputxes i en alguns casos amb cascs protectors”. L’instructor de l’informe encara va més enllà i assegura que els CDR també van actuar “amb connivència” no només amb els membres de les meses electorals sinó també “amb els Mossos d’Esquadra”.

En les diferents actes que aixequen els policies espanyols als col·legis electorals també s’hi deixa constància del nivell d’organització i coordinació dels membres dels CDR remarcant la “forta resistència” que els seus membres van presentar davant dels cossos de seguretat de l’Estat i assegurant que la majoria de les accions es van portar a terme de manera “deliberada” i “planificada amb anterioritat”. Per exemple, a l’Escola Pau Romeva, s’assegura que els organitzadors del referèndum havien sigut “avisats prèviament” de l’arribada dels agents antiavalots espanyols i que això els havia permès “dissenyar” uns “forts mecanismes de defensa”, com ara “portes tancades” o “mobiliari escolar” disposat a mode de “barricada”. A l’Escola Ramon Llull de Barcelona aquesta estratègia de resistència es va articular mitjançant una “seguda compacta”, mentre que a l’Escola Víctor Català la Policia Nacional assegura que els organitzadors van comptar amb el suport “d’un grup d’individus encaputxats de perfil antisistema” que van agredir els agents “amb gran virulència” i en van lesionar dos. La minuta destaca l’“actitud bel·ligerant i hostil” de la resta de persones aplegades a l’exterior del centre.

La descripció de les accions de resistència als col·legis com a actuacions violentes serveix als policies espanyols per justificar les càrregues policials que en totes les minutes s’insisteix que es van portar a terme utilitzant “la força mínima i imprescindible” per accedir als punts de votació.

“La mínima força imprescindible” és, precisament, un dels conceptes que utilitza el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos -el coordinador policial de l’1-O posat per l’Estat- en l’informe que va enviar al jutjat de Barcelona que investiga les càrregues. En aquest mateix informe, basat en les actes de la Policia Nacional, ja apunta de manera directa als CDR com a “elements de coordinació i execució” de les accions d’oposició al cos espanyol. Pérez de los Cobos va més enllà i aprofita per afegir, en el seu document, que els CDR “han continuat actuant” després de l’1-O. De fet, considera que “una de les seves activitats coercitives, encara que no l’única”, posterior al referèndum, ha sigut l’organització, segons ell, de la vaga general del 8 de novembre. Recorda que aquell dia es van fer més de 70 talls de carretera en diversos punts de la xarxa viària i ferroviària de Catalunya que, per a Pérez de los Cobos, van obligar a la intervenció dels diferents cossos policials “per restablir la normalitat”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF