Societat 19/01/2019

Buscant immigrants de nit a Irun amb una furgoneta

Els veïns intenten localitzar els subsaharians que volen creuar la frontera

è.b.
3 min
Un voluntari de la Creu Roja atenent els migrants que arriben a la localitat basca d’Irun.

IrunSón les 22.15 hores i quatre veïns voluntaris es preparen per anar a fer el que ells anomenen el gautxori ( mussol, en basc): busquen els migrants que vaguen sense rumb de nit pels carrers d’Irun. Dos veïns es queden a la plaça de l’Ajuntament d’aquesta localitat basca fent guàrdia per si arriba algun subsaharià a demanar ajuda. Mentrestant, els altres dos voluntaris van a fer voltes amb una furgoneta per Irun per localitzar els migrants que hi arriben amb l’últim tren o autobús, i informar-los que poden anar a menjar i a dormir a l’alberg de la Creu Roja.

La furgoneta és propietat d’un dels veïns, que l’ha posada al servei del poble per ajudar els migrants. Hi caben set persones. Dins el vehicle hi sona música africana i hi ha un mussol de peluix prop del volant. “Ens el va donar un nen petit que jugava a la plaça. Vam pensar que havia de ser el nostre amulet”, explica el conductor mentre arrenca la furgoneta en direcció a l’estació de trens i d’autobusos d’Irun.

“Para, para! Anem a parlar amb aquells quatre!”, exclama el copilot quan veu quatre nois migrants que esperen recolzats en un mur prop de l’estació. El vehicle s’atura i un dels voluntaris en surt corrents. “ Bonjour ”, els saluda. Dels quatre subsaharians, només n’hi ha un que parla francès i sembla fer de portaveu dels altres. Mantenen una conversa curta. “Si voleu, us podem portar fins a la Creu Roja, on dormireu en un llit i podreu menjar”, els ofereix el veí. “No, gràcies, estem bé”, respon el migrant. Els voluntaris giren cua i tornen a pujar a la furgoneta, que havien deixat mal aparcada.

El contacte de les màfies

“Parlava amb molta seguretat i sabia què deia. Segur que era un contacte”, comenta un dels veïns quan ja és al vehicle, fent referència al subsaharià que parlava francès. Els contactes són persones que pertanyen a màfies i a les quals els migrants truquen perquè els ajudin a creuar la frontera fins a França.

Els voluntaris continuen el seu trajecte pel carrer principal de la ciutat. “Mira, mira, allà hi ha un grup molt gran!”, alerta un d’ells, assenyalant amb el dit diversos migrants. És fàcil reconèixer-los: són joves subsaharians, fan cara de perduts, sempre es mouen en grup, porten poques bosses i consulten constantment el mòbil. “Aparca, aparca de pressa”, insisteix el copilot.

Bonjour, em dic Antxon. On aneu?”, els pregunta el voluntari. Tots es queden sense saber ben bé què dir i es miren desconfiats els dos veïns.

Els voluntaris els ofereixen també dormir a l’alberg. “Però vosaltres ens podeu ajudar a creuar la frontera demà? Quant us hem de pagar?”, pregunten els subsaharians, que no saben què fer i pensen que els veïns formen part d’una màfia.

“Si creueu la frontera fins a Hendaia aquesta mateixa nit teniu dues opcions: dormir al carrer o que us deporti la Gendarmeria. Si veniu amb nosaltres us deixarem ara a la Creu Roja, i demà us informarem sobre quina és la millor opció per arribar a França”, explica en francès un dels voluntaris. Finalment els subsaharians accepten anar a l’alberg de la Creu Roja: cinc hi arriben amb la furgoneta; la resta caminant. “No digueu que sou menors si ho sou, perquè aleshores no us acceptaran a l’alberg”, els aconsella el conductor.

Els integrants del gautxori s’escriuen per WhatsApp: “N’hem trobat dotze, els portem fins a l’alberg a dormir”, i adjunten l’emoticona d’unes mans que aplaudeixen. El gautxori d’aquesta nit s’ha acabat, però l’endemà els voluntaris continuaran ajudant els migrants amb l’esperança que puguin creuar la frontera.

stats