GOVERNABILITAT
Societat 08/12/2018

Torra i Interior topen pel paper dels Mossos en les càrregues de dijous

El president demana canvis i el departament aportarà una anàlisi però demana temps

Pau Esparch / Núria Orriols
4 min
Agents dels Mossos durant les càrregues en la concentració de Girona.

BarcelonaLes càrregues dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions antifeixistes a Terrassa i Girona de dijous han tornat a situar la policia catalana a l’ull de l’huracà. Aquest cop el conflicte ha anat més enllà i ha provocat una topada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i la conselleria d’Interior. Arran de l’actuació dels Mossos, el cap de l’executiu ha demanat canvis a la policia catalana i demà té previst reunir-se amb el conseller, Miquel Buch, per abordar la situació. La petició, però, va generar malestar al departament, sobretot per la manera com va transcendir: arran d’una trobada amb periodistes a Eslovènia de la qual es va fer ressò TV3 -d’on torna avui Torra de viatge-, es va fer públic que exigia mesures immediates al conseller. Fonts de l’entorn del president van assegurar, però, que no havia fet cap ultimàtum.

Més tard, en declaracions públiques, el president va rebaixar el to del que s’havia publicat i es va limitar a demanar que es prenguin decisions per evitar que es repeteixin càrregues similars; va descartar destitucions. Torra va afirmar que es reunirà amb Buch per “mirar si hi ha hagut mala praxi” i “fer les modificacions que siguin necessàries”. “Durant la setmana que ve anunciarem canvis en els protocols d’actuació”, va afegir.

Fonts del departament d’Interior, però, descartaven ahir obrir cap expedient als agents que van participar en les càrregues abans de la trobada, perquè els terminis “no són tan ràpids”. Van recordar, a més, que abans cal analitzar en profunditat les actuacions dels policies i aleshores, si es considera oportú, adoptar mesures. Pel que fa als “canvis en els protocols” dels Mossos, des d’Interior asseguraven que, si es fessin, també requeririen temps. La direcció política dels Mossos no veu viable, per tant, que demà ja es pugui posar en funcionament un nou protocol. En tot cas, qualsevol decisió es portarà dimarts al consell executiu.

La Brimo, en el punt de mira

En declaracions als mitjans de comunicació, el conseller Buch es va comprometre a revisar totes les actuacions dels Mossos durant els operatius de Girona i Terrassa i va afirmar que “no li tremolarà el pols a l’hora de fer fora agents de la Brimo [Brigada Mòbil]”. “Algunes imatges no s’ajusten als principis d’una policia democràtica i es prendran decisions si hi ha hagut mala praxi”, va admetre el conseller. Els sindicats majoritaris de la policia ja han demanat la seva dimissió per aquestes paraules.

Tanmateix, Buch va defensar que, en alguns casos, es va haver d’utilitzar la força per evitar un “enfrontament violent” entre els manifestants antifeixistes i els seguidors de Vox que es concentraven per celebrar la Constitució. “Jo soc un antifeixista més, però hi ha un pas entre això i utilitzar la violència. Demano que deixem de banda aquests grups vandàlics radicals”, va reflexionar el conseller, que va recordar que tothom té dret a manifestar-se.

Agents dels Mossos en la intervenció d'ahir a Girona

Malgrat que Torra era Eslovènia, segons les fonts el president i el conseller han estat en contacte telefònic constant des de dijous, quan es van produir les càrregues. Tanmateix, l’ultimàtum que va transcendir a primera hora del matí d’ahir no s’esperava a Interior i, segons fonts del departament, va agafar a contrapeu el conseller, que estava fent una ronda d’entrevistes reconeixent que “potser algun agent es va extralimitar” en l’operatiu.

No és el primer cop que la reacció del president genera malestar a la conselleria d’Interior. L’1 d’octubre passat ja va succeir quan es va dirigir als CDR: “Pressioneu i feu bé de pressionar”. Aquell mateix dia els Mossos van carregar al Parc de la Ciutadella contra diversos manifestants que intentaven entrar al Parlament, concentrats un any després del referèndum per exigir que es fes efectiu “el mandat de l’1-O”. L’operatiu també va ser polèmic, ja que es va acusar el cap de l’executiu d’haver incitat els manifestants; i també es va criticar els Mossos per haver-se excedit en les càrregues. L’episodi venia precedit, a més, d’una altra acció qüestionada de la policia. La del 29 de setembre, quan també hi va haver càrregues a Barcelona contra manifestants que pretenien boicotejar la marxa del sindicat de la policia espanyola, Jusapol, que volia reivindicar el paper de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l’1-O -en què van deixar un miler de ferits.

El PDECat tanca files amb Buch

L’enfrontament entre els Mossos i els manifestants antifeixistes a Terrassa i Girona dijous va provocar una vintena de ferits, entre ells la diputada de la CUP Maria Sirvent. Els anticapitalistes van ser, de fet, els més contundents ahir a l’hora de censurar l’actuació dels Mossos i van exigir la dimissió de Buch. “Això no va d’ultimàtums ni d’errors de coordinació, sinó de protegir la ciutadania”, va remarcar el diputat cupaire Carles Riera, que tampoc es conformava amb canvis a la Brigada Mòbil. “No és un problema de comportaments puntuals, sinó un problema de comandament policial i model policial ”, va afegir. ERC també va mostrar “preocupació” pel comportament de la policia i va demanar una reunió amb Buch. A les crítiques s’hi van afegir els comuns, que van titllar de “vergonya” l’operatiu.

Qui va sortir en defensa del conseller d’Interior sense equívocs va ser el PDECat, que, a través del seu compte de Twitter de l’àrea de seguretat, va expressar el suport a Buch i la “ferma condemna” de la violència. Un tuit que va comptar amb l’aval del president de la formació, David Bonvehí. Pel que fa als partits constitucionalistes -Cs, el PSC i el PP-, van tancar files amb els Mossos i van considerar una “greu irresponsabilitat” que el Govern posi en dubte la “professionalitat” del cos.

Després d’aquesta topada, l’executiu es prepara per afrontar el pròxim repte: dissenyar l’operatiu del 21 de desembre, quan, arran del consell de ministres a Barcelona, s’han convocat nombroses protestes que el mateix Govern ha avalat.

stats