ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Boscos sobre marjades

Aproximadament la meitat de la superfície margenada de la serra de Tramuntana està ocupada actualment per formacions forestals

El mapa d’avui és un reflex de la pèrdua de rendibilitat de les activitats agrícoles i forestals a la serra de Tramuntana des de la segona meitat del s. XX. Els espais margenats a la Serra sumen una superfície aproximada de 207 km2, equivalents a un 20% de la superfície total de la Serra. D’aquests, poc més de la seva meitat (109 km2) han perdut la seva funció agrícola i actualment estan ocupats per espècies forestals, majoritàriament arbrades.

Aquest procés d’abandonament de les activitats agrícoles i forestals a les zones amb relleu no és exclusiu de la serra de Tramuntana, ja que també s’ha produït en altres indrets amb relleu de la Mediterrània.

Les dades de superfície forestal utilitzades per generar la cartografia d’avui provenen del IV Inventari Forestal Nacional, fet a partir de fotointerpretació i de parcel·les de mostreig. Són dades de 2010 i, per tant, sotmeses a revisió, atès que han passat nou anys. De fet, en aquesta dècada s’han recuperat algunes marjades per a conreu d’oliveres i vinyes. La cartografia de les marjades es va generar fa anys pel Fodesma a partir de treball de camp i, com es pot observar al mapa, no es disposen dades del terme municipal de Bunyola.

Coberta forestal

Si ens fixam en el mapa, en color verd podem observar la superfície ocupada per la coberta forestal, entesa com aquella on vegeten espècies forestals arbòries, arbustives o herbàcies -també en formen part les zones humides, com és el cas de l’Albufera de Mallorca. En color vermell podem observar únicament la superfície margenada que ha estat colonitzada per la coberta forestal. La superfície que es destina a un ús agrícola o a un ús artificial (sòls urbans i infraestructures) no es representa al mapa per facilitar-ne la lectura.

Aprofundint una mica més en l’anàlisi, dels 109 km2 de marjades que han perdut la seva funció agrícola, 100 km2 (92%) són de coberta forestal arbrada, enfront dels 9 km2 (8%) de coberta forestal no arbrada. A més a més, 93,8 km2, el 94% de la coberta forestal arbrada, tenen una fracció de cabuda coberta (percentatge de la superfície ocupada per les capçades de l’arbrat) superior al 20%. Així, veim com la potència -el gruix- del sòl que ofereixen les marjades facilita la colonització i el desenvolupament d’espècies forestals arbòries.

Pel que fa al tipus de formacions, dels 100 km2 de coberta forestal arbrada 45,5 km2 (45,5%) correspon a pinars, seguit de 36,3 km2 (36,3%) de boscos mescla de coníferes i frondoses autòctones. Un exemple d’aquesta darrera formació seria la combinació de pi, amb arbocera i ginebró. Per tant, amb aquestes dues formacions tenim el gruix de l’ocupació de les marjades. Seguirien els alzinars, amb 8 km2 (8%) i els ullastrars, amb 6,5 km2 (6,5%).

Recuperar el patrimoni

Sembla que hi ha consens en la importància de recuperar el patrimoni que representen els espais margenats: fan de tallafocs, milloren la infiltració de l’aigua de pluja, acullen els olivars i les vinyes, generen un paisatge cultural que ha estat guardonat per organismes internacionals i, sobretot, són la memòria dels nostres avantpassats.

Recuperar i mantenir els 200 km2 de marjades de la Serra és una tasca costosa i cada cop ho serà més, car molts es van esbaldregant. Paral·lelament, la mecanització de l’activitat agrícola es veu molt limitada per raons òbvies, cosa que provoca un cost afegit i resta competitivitat als seus productes. Acabaré amb la frase que no fa gaire em digué un pagès d’Escorca: “Vaig haver de deixar de llaurar allà on no arribava el tractor”.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF