TOCAR TERRA
Societat 04/05/2018

Bona anyada per als cereals i llegums

Segons Iqua, les exportacions de vi amb denominació de qualitat elaborats a les Illes Balears augmentaren un 6,2 %

Mateu Morro
3 min
cereals

L’escorxador de Manacor

S’hi han de dur a terme millores indispensables

Se segueix amb preocupació des del sector ramader del Llevant i el Pla de Mallorca el tancament provisional de l’escorxador de Manacor. L’escorxador necessitava resoldre problemes tècnics i ha optat per tancar les portes mentre s’hi fan les millores. Mentrestant, el sacrifici de bestiar s’ha canalitzat a Felanitx, Palma i Inca. Així mateix, el problema i les molèsties per a alguns productors són importants. Fa uns anys l’escorxador de Manacor estava bé i funcionava a satisfacció dels empresaris carnis i ramaders, amb una bona relació entre els implicats en el manteniment de les instal·lacions. Però, de manera incomprensible, la situació ha canviat i s’ha arribat a un punt crític pel que fa a les seves condicions materials. La situació més desitjable seria que se n’aprofitàs el tancament per dur-hi a terme les obres que fan falta i reprendre l’activitat. També seria el moment de replantejar la gestió de les instal·lacions.

Agronatura

Pagesia i avenços tècnics, complementaris

La Jornada tècnica a Agronatura, a Maria de la Salut, va ser un èxit. Es va visitar el camp experimental de cereals, els tècnics explicaren les peculiaritats de cada una de les llavors i varen fer una opció per la llavor certificada. És evident, i així ho va apuntar el conseller Vicenç Vidal, que els coneixements pagesos tradicionals no són incompatibles amb els avenços tècnics. Ni a les Balears ni enlloc es pot plantejar l’activitat agroramadera en un sentit unidireccional, sinó que hi ha d’haver espai per a les diferents propostes. L’agricultura productiva, tant en cereals com en altres conreus, exigeix treball i molta inversió; el problema és situar-se en el punt d’equilibri entre costos i guanys més favorable per al productor, atenent les dimensions de cada explotació i els condicionants de la insularitat. Són decisions que tan sols cada pagès pot prendre. Cal ressaltar l’ambient positiu de la jornada i l’interès manifestat pels agricultors presents.

L’anyada de cereals

Se n’espera una de bona per la pluja ben repartida

L’ambient de la Jornada tècnica de Maria no era indiferent al bon estat dels sementers. Els camps es veuen carregats de força, ajudats per les pluges de l’hivern i la primavera. La climatologia ha estat favorable, sense grans gelades, amb molta d’aigua i ben repartida. L’opinió unànime dels cerealistes és que l’anyada serà de les millors en molts d’anys, encara que tot d’una afegeixen que “no es pot dir blat sense tenir-lo dins el sac”. Els camps de cereals presenten bon aspecte i el rovell, en general, ha fet poc mal. Hi ha alguns redols que se’n veuen una mica afectats, però tota la plana central de Mallorca, on hi ha les terres més bones per al cultiu, està en les millors condicions per donar una esplèndida anyada de cereals. Les lleguminoses presenten més problemes fitosanitaris, però els agricultors comencen a ser conscients de la conveniència d’introduir-les per millorar les rotacions.

Ajudes al paisatge agrari

Es destinen als qui fan feina per preservar-lo

El Fogaiba ha aprovat el primer pagament, que s’abonarà els propers dies, corresponent a l’ajuda per al manteniment del paisatge agrari de les Illes Balears, finançada amb fons provinents de l’impost pel turisme sostenible, amb un import total d’1.136.834,02 euros. Es tracta d’una línia que prioritza la diversificació de les explotacions agràries i intenta donar suport a les explotacions professionals, sempre dins els límits de les ajudes ‘de mínimis’. De vegades, les línies d’ajuda tenen una intenció i el resultat final és un altre, però en aquest cas s’han combinat bé tres elements: la professionalitat, la superfície i l’existència d’una diversificació agroramadera, de manera que els recursos van a les persones i empreses que, amb el seu treball, mantenen viu el sector primari.

Exportació de vins balears

Alemanya n’és el primer comprador, amb un 61% de vendes

El 2017, segons l’Iqua (Institut de Qualitat Agroalimentària), les exportacions de vi amb denominació de qualitat elaborats a les Balears varen augmentar un 6,2%: un 5,2% als països de la Unió Europea i un 8,9% a països tercers. L’any passat, els vins balears varen ser presents en més de 30 països. Alemanya es consolida com a principal mercat exterior, amb el 61% de les vendes, un percentatge espectacular. En segon lloc trobam Suïssa, amb un 23% de les exportacions i un increment anual del 20%. Comencen a ser percentatges interessants i indiquen una línia de treball carregada de futur. Cal destacar que l’increment de vendes a l’exterior dels vins balears supera de molt la mitjana de l’augment de les exportacions dels vins espanyols, que varen créixer només un 2,5%.

stats