‘Agricultura i conservació de la biodiversitat’ de Mayol i Martorell
Joan Mayol i Magdalena Martorell han escrit un dels capítols del llibre Natura 2.000, una oportunidad para todos, editat per la Junta d’Extremadura i altres entitats. El text es titula ‘Agricultura i conservació de la biodiversitat’. En l’escrit, els autors, des d’una visió optimista vers el futur de la preservació i bona gestió dels ecosistemes agraris, posen de manifest la importància quantitativa i qualitativa de les terres cultivades. Esmenten el paper de les plantes cerealistes i el dels arrossars litorals, amb una aturada reflexiva sobre la situació de destrucció de les àrees agrícoles de muntanya, amb la serra de Tramuntana present implícitament, que els autors no dubten a qualificar de “col·lapse”. La via de sortida que plantegen és una aproximació i/o coordinació entre la planificació agrícola, ambiental i urbanística amb el foment de les millors pràctiques i assegurant la rendibilitat necessària per als agricultors, que faci possible la preservació d’aquest patrimoni agrari i natural.
Gat per llebre
Cal defensar els nostres productes de qualitat
Deu ser perquè som una illa de supervivents, de corsaris i contrabandistes? El cas és que a Mallorca s’acusa una tendència a la priorització de les opcions individuals per sobre de les comunes i col·lectives. I això es nota molt a l’hora de defensar els nostres productes de qualitat. La tasca feta pel sector vitícola és enorme, per això sap greu que empreses mallorquines comercialitzin vins forans amb etiquetes embulloses que estan al límit de l’estafa, ja que indueixen el consumidor a creure que està davant un producte autòcton i de qualitat, malgrat que tenen al davant una altra cosa. El negoci d’aquestes empreses és enorme: un vi que deu costar per sota dels 0,25 cèntims el litre l’arriben a vendre, amb etiqueta legal però fraudulenta, a partir de 3 € i fins a 10 €, amb marges de benefici astronòmics, de manera que es converteixen en l’alternativa, falsa, als vins de qualitat d’origen local.
Vins de les Illes
El moment comercial del vi de qualitat és bo
Tanmateix, de cada any hi ha més cellers i més raïm i el moment comercial dels vins illencs de qualitat és bo, possiblement el més bo que no havíem tingut mai. Segons els cellers, la demanda de vi en els primers mesos de l’any ha estat més alta del que és costum, bastant superior a l’any passat i ha romput amb la tradicional baixada de vendes després de les festes de Nadal. La millora de la situació econòmica general deu ser una de les raons que expliquen aquesta remuntada que perceben els elaboradors grossos i petits. El bon moment ajuda a la consolidació dels cellers i estimula la posada en marxa de nous projectes o la reactivació de projectes empresarials que estaven una mica adormits. Mentrestant, també creix en superfície la vinya, que és un dels pocs conreus amb viabilitat econòmica contrastada en aquestes illes.
Tot va endarrere
Ja se sap que a la pagesia tot té un pro i un contra
L’altre comentari dels viticultors, i també dels pagesos en general, és el retard que pateixen enguany les tasques en el camp. Ja se sap que a la pagesia tot té un pro i un contra. Les pluges generoses i caigudes en bon moment han donat com a resultat un camp exuberant, tot va rabent i esponerós, fins i tot les plagues es veuen sobrepassades per aquesta vitalitat vegetativa, però les feines que ha de fer l’agricultor també es veuen endarrerides. Amb el moll, molts de dies no s’ha pogut entrar dins el sementer i ara les feines pengen. Això afecta els viticultors, però també els hortolans, els olivicultors i tothom que treballa la terra. Els ramaders no es queixen perquè tenen molt de menjar per al bestiar i, si la cosa no s’espenya, l’anyada serà bona. Però com que val més no passar l’arada davant el bou, de l’anyada, ja en parlarem un altre dia.
La ‘Xylella’ a Andalusia
Dimarts es detectaren tres plantes ornamentals infectades
Primer va ser a Madrid, la setmana anterior, i dimarts, dia 17, es varen detectar tres plantes ornamentals infectades per Xylella a Almeria. Que la Xylella era a Andalusia, com amb molta probabilitat és a altres comunitats autònomes, ho sabia tothom que ho volgués saber. Per això sorprèn la insistència a considerar aquesta detecció a Andalusia en termes d’“avanç” recent del bacteri, tot i que més que res es deu tractar de l’afloració “controlada” i reconeixement oficial d’una plaga preexistent a Andalusia, probablement des de fa decennis. Les alarmes mediàtiques tenen això: són males de gestionar i sovint provoquen missatges confusos. La Xylella, en definitiva, és una plaga greu, però no més greu que moltes altres. La recerca i l’experimentació permetran, amb tota seguretat, minimitzar-ne els efectes.
