EDUCACIÓ

El Bisbat de Mallorca, en peu de guerra per l’assignatura de Religió

Els sindicats i FAPA admeten pressions i extralimitacions de l’Església als centres educatius

Les batalles partidistes són tradició a l’educació, sempre sotmesa a anades i vingudes. Un dels fronts ideològics és l’assignatura de Religió, que manté en peu de guerra una Església Catòlica que no està disposada a perdre posicions. En aquest estira-i-arronsa, el Bisbat de Mallorca juga el seu paper, disposat a plantar cara pel seu lloc privilegiat en l’ensenyament. “Sabem que hi ha pressions del Bisbat quan hi ha pocs alumnes de Religió”, assenyala Cosme Orell, de l’STEI. Això molesta les autoritats eclesiàstiques perquè implica “una reestructuració dels professors” de la matèria. “Hi ha professors que han rebut pressions del Bisbat perquè es matriculin més alumnes”. Aquesta situació també s’estén a “l’etapa 0-6, que no és obligatòria”, segons explica Toni Baos de Comissions Obreres. De fet, l’etapa d’Infantil està en el punt de mira de les autoritats eclesiàstiques mallorquines. “Tenim constància de més de 40 centres que no ofereixen Religió a Infantil i que no deixen cap opció als pares”, expliquen fonts del Bisbat. “L’oferta de l’assignatura de Religió és obligatòria i la demanda és voluntària. Nosaltres hem donat a conèixer aquests fets a la Conselleria d’Educació, però només ens han fet perdre el temps”.

A la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAPA) hi ha coneixement de les protestes del Bisbat, encara que no els consta “cap queixa de cap pare dient que a la seva escola no s’ofereix Religió”. “Per obtenir proves, bastaria agafar els fulls de les matrícules dels centres i dur-los a la Conselleria. Però no hi ha cap irregularitat. És qui protesta qui ha d’aportar les proves. En el fons, és una queixa infundada”, comenta el vicepresident de FAPA, Alberto Lobo. “Ells no fan el que demanen a l’escola pública”, continua Lobo, qui es refereix a casos d’extralimitacions d’alguns docents que “han barrejat l’acció social del Bisbat amb el contingut acadèmic”. “Hi ha hagut situacions en què els alumnes podien millorar la nota si anaven a convivènces”.

“Quan fas una denúncia, has de demostrar els fets amb proves”, manifesta per la seva banda Antoni Morante, director general de Planificació, Ordenació i Centres de la Conselleria d’Educació. “No ens serveix només una queixa del Bisbat dient això. Els vàrem demanar que diguessin si cap família s’havia queixat i no hi va haver resposta. Si una denúncia és impossible de demostrar, tal vegada no s’ha de fer”, afegeix Morante.

“Ens preocupa que els pares no puguin exercir la seva llibertat”, assenyalen des del Bisbat. També apunten a casos concrets, com el del CEIP Pintor Joan Miró, on cap alumne de Secundària ha sol·licitat cursar Religió. “Hi ha hagut algun problema, perquè n’hi havia una matrícula considerable a Primària. Ens han dit només que ningú no s’hi ha apuntat, però és estrany”.

Des de l’Església mallorquina es considera que molts centres no ofereixen l’assignatura de Religió “per qüestions ideològiques” i també manifesten que els perjudica el color polític dels governants. “Marca molt qui hi ha a dalt, encara que no diran explícitament que hi van en contra. No som nosaltres els que hem de demostrar que no ho fan bé”. Des de la Conselleria d’Educació, Antoni Morante considera que “un representant del Bisbat no hauria de fer una declaració política. Aquestes coses no s’haurien de dir. Si denuncien, que justifiquin”.

L’STEI recorda que l’Estat espanyol “és aconfessional, i que no hi hauria d’haver ensenyament de cap religió en horari lectiu”, assenyala Cosme Orell. “El nostre model és públic, laic i en català”. En el cas de Comissions Obreres, aquest sindicat també opta “per una educació laica”. “No es poden bolcar en l’educació elements personals, com les creences”, diu Toni Baos.

Els Acords amb el Vaticà

Els representants sindicals consideren que poc es podrà fer per limitar la religió a l’àmbit privat mentre continuïn vigents els Acords que l’Estat Espanyol signà amb el Vaticà l’any 1979 per modificar alguns aspectes del Concordat del 1953.

Malgrat l’aconfessionalitat de l’Estat, l’Església ha mantingut intactes molts de privilegis, inclosos els de l’àmbit educatiu. “Mentre els Acords siguin vigents, es destinaran a l’assignatura de Religió recursos públics que s’haurien de dedicar a millorar l’ensenyament”, afirma Orell. “La passa l’ha de fer l’Estat, perquè mentre hi hagi Concordat no acabarem mai”, diu Baos.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF