Bellavista: 90 anys amb els vials aprovats però sense asfaltar

Els veïns pagaran 14 milions d’euros per dotar la urbanització de serveis

Els veïns de Bellavista, del municipi de Palma però limítrof amb Llucmajor, s’han aixecat aquesta setmana donant-se l’enhorabona. Després de vint anys solucionant traves burocràtiques amb l’Administració per dotar de serveis els carrers de la urbanització, dilluns les màquines hi entraren per començar les obres que, en 18 mesos, posaran clavegueram, il·luminació, voravies i asfalt a uns carrers on fa 87 anys que només hi ha pols.

El renou de les excavadores hi és benvingut. “No m’ho pensava mai i mira que hi he posat tots els doblers que s’hi havien de posar”, explica Bernardo Diéguez. És un del miler de veïns que va iniciar la seva particular croada per legalitzar la urbanització.

Entre tots hi hauran d’invertir uns 14 milions d’euros, i ja en duen dos de gastats per tramitacions administratives. Són professors, metges, jubilats... que s’han convertit en improvisats urbanistes en el temps lliure. “Hem deixat d’anar a la feina per anar a l’Ajuntament. Durant vint anys hem dedicat moltes hores a reunions amb gerents, tècnics, arquitectes...”, comenta Maria Ramis, una de les portaveus veïnals que aquesta setmana també ha volgut agrair la confiança i el compromís dels afectats.

I és que amb cada legislatura -la seva reivindicació ha vist passar cinc batles- “havíem de tornar a començar”. Aquesta fita, asseguren, s’ha aconseguit “a pesar” dels polítics i gràcies als funcionaris del Departament de Gestió Urbanística de l’Ajuntament de Palma, “que sempre ens han estès la mà”.

Durant la protesta, que moltes vegades els ha duit al mateix ple del Consistori, “hi han quedat molts de veïns”, recorden. “Som vint anys més vells”.

Una passa decisiva fou la creació de la Junta de Compensació per reclamar que els serveis municipals arribassin a la seva barriada; “la normativa urbanística t’hi obliga”. Per crear-se, la junta necessita un 60% de les adhesions dels gairebé 400 propietaris. A partir d’aquí les obligacions són per al 100%.

Una vegada organitzats, varen iniciar les propostes i les cessions. Per legalitzar-se, havien d’assumir el cost de les obres i cedir terrenys a l’Ajuntament en qualitat de zona verda (48.000 metres quadrats) o per a futures infraestructures. Mentre tot això es tramitava, Bellavista (“on anàrem a viure perquè era com anar a viure al camp”), es va convertir en terreny de ningú i va suposar un caramel per a robatoris, ocupes, curses de quads i fins i tot es va transformar en un femer. “La situació era insostenible”, afegeixen els propietaris, que expliquen que ni tan sols “hi passa la Policia”.

Aquesta setmana la constructora Melchor Mascaró, guanyadora del concurs de licitació, ha iniciat les obres d’anivellament dels carrers. “Tot el procés és transparent i l’hem fet davant notari”, remarquen. S’estima que les tasques acabin en un any i mig i que el 2020 es pugui passejar per una Bellavista urbanitzada i legal. Ara bé, també són conscients que després dependrà del temps que tardi l’Ajuntament de Palma a recepcionar-les.

Bellavista és una urbanització ubicada a la Platja de Palma amb una superfície de 307.711,81 metres quadrats i amb un màxim de 489 habitatges, segons el Pla d’Ordenació Urbana.

La història

La urbanització es començà a gestar el 1929, però la parcel·lació del pinar de Son Sunyer es va fer el 1931 impulsada pels promotors Lluís Vives i Mateu Zaforteza i dissenyada per l’arquitecte de renom Gaspar Bennàssar. Però, segons documenta una tesi doctoral d’Ismael Yrigoy de 2015 amb el títol La urbanización turística como ‘solución espacial’. Agentes, planeamiento y propiedad en la Playa de Palma y Magaluf, el procés edificador de la urbanització no va prosperar i Lluís Vives va deixar a l’Ajuntament de Palma l’aprovació dels vials i les places però no l’execució.

I qui dies passa anys empeny. Segons aquest estudi, el planejament urbanístic neoliberalitzador dels anys 2010-2014 que anava en consonància amb la Llei de turisme 8/2012 fou la font de la qual va beure el Pla de Reforma Integral (PRI) de la Platja de Palma aprovat l’any 2014 (amb Jaime Martínez de conseller de Turisme, Mateu Isern de batle de Palma i Álvaro Gijón com a president del Consorci de la Platja de Palma). En el PRI es legalitzava la urbanització de Bellavista, els gairebé 40 mil metres quadrats de sòl rústic que es varen construir en els anys 30. El Pla General d’Ordenació Urbana incorporà els canvis dins una modificació puntual aprovada per unanimitat en el ple de l’Ajuntament.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF