Banc de Sang, més enllà de les campanyes de donació

Obtenció i caracterització de cèl·lules mare mesenquimals de cordó umbilical en sala blanca (GMP) -certificada oficialment amb nivells molt baixos de contaminació- per utilitzar-les en teràpia cel·lular. Preparacions de matriu òssia desmineralitzada d’os humà apte per a l’ús clínic. Anàlisi de la sensibilitat dels virus a la variació de la temperatura de la llet materna. Avenços en la criopreservació plaquetària que possibilitaran la gestió d’estocs de plaquetes congelades i el posterior aprofitament per als malalts. La Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears (FBSTIB) és molt coneguda per les seves campanyes habituals de donació de sang, però no tant per la recerca que es realitza als seus laboratoris o en col·laboració amb altres grups de recerca d’àmbit estatal i internacionals.

En aquest sentit, el Comitè de Docència i Investigació de la FBSTIB és un grup dedicat, de manera específica, a gestionar i coordinar tots els seus projectes d’investigació. Ara mateix n’hi ha quatre en marxa, amb un pressupost per finançar les diferents línies de recerca i també per cobrir l’assistència dels investigadors a congressos, cursos tècnics i estades en laboratoris estrangers. Ismael Gutiérrez és el director de la FBSTIB i explica que aquesta entitat tracta de sumar-se als projectes més “punters” en recerca, especialment pel que fa a les teràpies cel·lulars avançades per al tractament de diverses malalties. Així, recorda que la FBSTIB va rebre, fa pocs mesos, el premi a la millor comunicació presentada al Congrés de Medicina Transfusional de 2018. Aquest guardó, atorgat per la Societat Espanyola de Transfusió Sanguínia i Teràpia Cel·lular, reconeix l’esforç realitzat pel personal de la Fundació en la recerca sobre un dels components sanguinis obtinguts després de la donació, els concentrats de plaquetes.

La finalitat de l’estudi va consistir a analitzar la qualitat i funcionalitat d’aquest component sanguini al llarg de la seva conservació. Per aconseguir-ho, es varen dur a terme determinacions experimentals durant l’emmagatzematge en els set dies posteriors a la donació o a l’extracció sanguínia, que varen permetre determinar la viabilitat funcional i metabòlica dels concentrats de plaquetes, des del dia u al dia set de la postextracció. “Els resultats són prometedors, encara que preliminars, però estam segurs que tindran un impacte directe sobre la gestió dels estocs de plaquetes, tant per a nosaltres com per a la majoria de bancs del món, per la qual cosa es fa necessari que la FBSTIB continuï treballant en aquesta línia de recerca”, apunta el director de la Fundació. L’autora de l’estudi premiat és Carme Ballester, que ha treballat amb el suport de Teresa Jiménez, Miguel Quetglas, Daniel Morell, Enrique Girona i Antònia Bautista.

Jornada de divulgació

Fa pocs dies, la FBSTIB va organitzar la Primera Jornada del Comitè de Docència i Investigació amb el doble objectiu de donar a conèixer i fomentar els projectes de recerca que s’han duit a terme al llarg de 2018 entre el personal de la institució. Així, Carme Ballester va presentar el seu projecte de validació de plaquetes refrigerades sotmeses a la tecnologia de reducció de patògens. Seguidament, José Ángel Robles va exposar un altre projecte, en aquest cas per a l’optimització de l’expansió cel·lular de cèl·lules mare mesenquimals de cordó umbilical, amb l’objectiu d’expandir-les en nombre suficient per tenir-ne a bastament i poder desenvolupar una teràpia apropiada.

Actualment hi ha molts assajos clínics internacionals que ja utilitzen aquest tipus de cèl·lules per tractar diferents patologies, inicialment les de tipus inflamatori amb administracions intraarticulars, però també per a altres patologies. En aquest sentit, el director mèdic del Banc de Teixits i doctor especialitzat en immunologia, Antoni Gayà, explica que a la Fundació treballen integrats a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IDISBA), en el grup de teràpia cel·lular i enginyeria tissular (TERCIT). Gayà diu que s’han fet proves amb ratolins per desenvolupar un model “que esperam que després puguem aplicar als humans i així administrar cèl·lules per tractar patologies com la fibrosi pulmonar”. D’aquesta manera, puntualitza que el desenvolupament d’aquesta teràpia donaria molt potencial al Banc de Teixits per tal d’enviar aquests productes als centres hospitalaris de les Illes Balears. Convertir la cèl·lula en un medicament és competència de l’Agència Espanyola del Medicament. El problema és que, en aquests moments, la recerca amb cèl·lules mare mesenquimals va molt més de pressa que la legislació. L’expansió de la cèl·lula, convertida en assaig clínic, no es pot fer en qualsevol laboratori, sinó que s’ha de sotmetre a unes determinades condicions només possibles a les ‘sales blanques’, com les que hi ha a la FBSTIB.

Javier Calvo és un metge immunòleg del Banc de Teixits de la FBSTIB que treballa en un projecte d’obtenció i caracterització de matriu òssia desmineralitzada, en col·laboració amb el grup TERCIT de l’IDISBA liderat per la doctora Marta Monjo. El projecte consisteix a obtenir pols d’os d’ús cortical, generalment procedent dels ossos més llargs de les cames dels humans. Després de molt, a la pols d’os se li lleva el mineral o calci i en queda la matriu proteica, que és molt rica en proteïnes i, per tant, facilita la regeneració òssia.

Calvo apunta que això pot tenir moltes aplicacions clíniques en els camps de la traumatologia, la cirurgia maxil·lofacial, l’odontologia... allà on és necessari que es formi os on no n’hi ha. “Per ara ho estam provant en animals i els resultats són molt satisfactoris. Esperam que, en el futur, podrem emprar aquesta matriu per a usos clínics i incorporar-la a la llista de productes del Banc de Teixits”, apunta Calvo, que recorda que aquesta teràpia ja existeix al món. “Nosaltres volem millorar-la i, sobretot, fer-la des d’aquí per subministrar el producte a les clíniques de la nostra comunitat”, puntualitza.

900 trasplantaments anuals

El Banc de Teixits subministra còrnies per a trasplantaments, més de cent a l’any a les Balears, i també membranes amniòtiques. Proporcionalment, el nombre de pacients als quals es trasplanten ossos i tendons a les Balears és el més alt d’Espanya, uns nou-cents a l’any, subministrats per la FBSTIB a tots els centres hospitalaris de les Illes, públics o privats. Els donants de teixits no necessàriament han de ser donants d’òrgans. Espanya té una bona cultura de donació i totes les persones som ‘donants’ llevat que es digui expressament el contrari. La llei obliga a demanar a la família si la persona donant, quan era viva, va manifestar-hi alguna objecció. Normalment, a la FBSTIB procuren que els donants siguin menors de 60 anys amb l’objectiu d’obtenir més tipus de teixits, tant ossis com tendinosos i cartilaginosos.

La FBSTIB és una entitat pública, amb 150 treballadors, que gestiona la donació de sang a les nostres Illes i que enguany acaba de complir 20 anys. Orgànicament depèn de la Direcció General de Salut Pública i treballa en coordinació amb els bancs de sang de la resta d’Espanya. L’objectiu final del Banc és “cobrir la demanda i al mateix temps fer que el sistema sigui més eficient, ja que després de tot estam fent servir diners públics”, explica el director, Ismael Gutiérrez, que insisteix que, amb vista al futur, “la recerca i la innovació seran eixos fonamentals que haurà de potenciar la Fundació, sempre amb la coordinació de la sotsdirectora del Banc de Sang, Teresa Jiménez, que és una persona molt compromesa amb la investigació”.

LES PROPIETATS DE LA LLET MATERNA

La comunitat científica està d’acord que la llet materna és la millor alimentació per als nounats, però hi ha molts casos en què la mare no pot alletar el fill. Al Banc de Teixits de la FBSTIB hi ha un banc específic de llet materna que va ser el primer que es va crear en tot Espanya. Aquí no només es duen a terme campanyes de captació, sinó també innovadors projectes de recerca amb llet materna. Concretament, a la Fundació treballen en les característiques i propietats de la llet materna en col·laboració amb un grup de recerca de la Universitat de Torí. Es tracta d’un projecte d’anàlisi de la sensibilitat dels virus a la temperatura de la llet, que quan arriba al banc es pasteuritza abans de ser subministrada als infants.

Els científics, però, volien saber quina era la temperatura mínima a la qual s’havia de tractar la llet per destruir el citomegalovirus, una infecció bastant comuna que també es transmet mitjançant la lactància i que pot arribar a generar diverses patologies en els nadons, especialment en els prematurs. Se sap que 62,5 graus Celsius és una temperatura suficient per eliminar aquest virus, però, tot i així, els investigadors varen considerar que seria molt interessant aconseguir una temperatura encara més baixa per no destruir altres propietats de la llet. La hipòtesi amb la qual treballen a la FBSTIB, segons informa el doctor Antoni Gayà, és que 55 o 56 graus podrien ser suficients per no destruir més d’un 5% o un 8% d’immunoglobulina o anticossos. Amb la pasteurització de la llet es pot arribar a destruir entre un 30% i 40% dels anticossos.