Les Balears són cada pic més a prop dels confinaments selectius

La corba de casos de covid-19 fa setmanes que torna a pujar a les Balears i el Govern ja considera que la comunitat es troba en una segona onada, però es resisteix a posar en marxa cap nou confinament. El mateix dia que varen entrar en vigor les noves restriccions de la Conselleria de Salut per evitar la transmissió del virus -divendres-, l’Executiu va assegurar que aquestes mesures encara es podien endurir més, abans de fer aïllaments selectius, com ara per barris o municipis.

Tot i que la presidenta del Govern, Francina Armengol, va plantejar dimecres -amb l’anunci de les darreres mesures- possibles restriccions de mobilitat en “espais més concrets amb una incidència més alta”, el Butlletí Oficial de les Illes Balears de dia 28 d’agost finalment no les incloïa. La resolució de Salut especifica que les noves limitacions tenen “per objectiu evitar la necessitat d’imposar mesures més restrictives i de més impacte en la societat, en la mobilitat i en l’economia”. En aquest sentit, però, Armengol va assegurar que les competències autonòmiques permeten plantejar confinaments locals sense haver de declarar l’estat d’alarma, fet que el govern espanyol permet a les autonomies des de dimarts.

Però la realitat és que la pandèmia no s’escampa igual a tot arreu. El darrer informe del Servei Epidemiològic de Salut revela que Santa Maria, Deià i Esporles són les poblacions amb més casos de coronavirus detectats per cada mil habitants, amb 7,05, 6,48 i 5,73, respectivament. No gaire enrere queden Palma (5,64) i Valldemossa (5,59). De fet, a Mallorca, les zones més afectades són la badia de Palma amb els seus voltants i els municipis de la Serra més propers a Ciutat. Fora de Mallorca, les poblacions amb més incidència del coronavirus són Eivissa (3,48) i Sant Josep de sa Talaia (2,99), mentre que a Formentera hi ha 2,64 positius per cada mil habitants. A Menorca, els municipis més afectats són Sant Lluís (1,18) i Ciutadella (1,07).

Fer complir les mesures

Davant això, els experts ja albiren “confinaments selectius”. Aquesta és “la clau”, a hores d’ara, pel doctor en Medicina Preventiva i Salut Pública i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EAS) Joan Carles March. No tant per evitar els contagis -tot i que també-, sinó per “estimular l’alerta” de la població. En qualsevol cas, March considera que cal “garantir que les persones que no tenen les condicions adequades a les seves cases puguin anar, per exemple, als hotels per fer un compliment més adequat” de l’aïllament. Per ara, l’expert renega de posar “moltes més mesures” i aposta més aviat per “fer-les complir”. “Crec que hi ha massa laxitud”, apunta, per això anima directament que els cossos policials tinguin “un paper més clau i directe en el compliment, per exemple, de l’ús de les mascaretes”.

Precisament divendres, amb motiu de la posada en marxa de les noves restriccions a les Balears, la presidenta de l’Executiu autonòmic es va reunir amb la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo; el cap superior de la Policia Nacional, Gonzalo Manuel Espino, i el coronel en cap de la Zona de Balears de la Guàrdia Civil, Alejandro Hernández Mosquera. Les institucions varen acordar intensificar la vigilància per vetlar pel compliment de les normes i engegar una campanya d’informació ciutadana sobre les noves restriccions, que difondran per mitjà d’altaveus als vehicles i helicòpters policials.

Un dels indicadors més significatius de l’avanç de la pandèmia és el nombre de persones ingressades. Aquesta xifra s’ha més que duplicat en un mes a les Balears, on els hospitals han passat de tenir 87 pacients de coronavirus la primera setmana d’agost a 297 el divendres 28. L’impacte ha estat molt superior en el cas de les Unitats de Cures Intensives (UCI). Mentre que el 3 d’agost només hi havia set llits d’UCI ocupats, les darreres xifres disponibles al tancament d’aquesta edició situaven aquesta dada en 43. Pel que fa al nombre de contagis, divendres l’Arxipèlag n’acumulava 7.755 casos detectats, 2.506 dels quals continuen actius, i 238 morts.

Segons Idelfonso Hernández, catedràtic de Salut Pública i portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), en aquesta “segona pujada” de contagis hi ha hagut dos factors determinants: la cultura de vida social i les desigualtats en la població. Per una banda, diu Hernández, “no hem estat capaços de fer la pedagogia apropiada quant a l’ús de la mascareta”. Per l’altra, cal tenir en compte que “hi ha gent que té problemes per prendre accions preventives, perquè mantenir-les depèn de la seva activitat [laboral]”, afirma.

L’expert en Salut Pública no es mostra “ni a favor ni en contra” dels confinaments localitzats, però puntualitza que han d’estar “complementats amb mesures socials i pedagogia”. Així i tot, no creu que s’hagi fet la feina prèvia. “Manca una reflexió profunda per saber quins són els objectius, com es farà i com s’avaluaran les conseqüències”, adverteix el professor, per determinar si “un aïllament seria efectiu”.