Balears supera 32 euros la mitjana de despesa sanitària per habitant

PalmaSi es confirmen les xifres provisionals, Balears se situa per primera vegada per sobre de la mitjana de la despesa sanitària per habitant de l’Estat amb 1.296 euros, 32 més que la xifra estatal, 1.264 euros.

Els indicadors mostren signes de recuperació econòmica, un motiu per celebrar aquest dissabte el Dia mundial de la salut amb unes xifres que volen apostar per l’optimisme. Se’n pot fer una bona lectura , per exemple, si es comparen amb les dades de fa deu anys. A Balears, l’any 2007 s’invertiren en sanitat 215 euros menys per habitant.

Però per veure una millora estadística també es pot donar un cop d’ull a l’increment pressupostari que el Govern balear ha duit a terme durant aquests tres anys de legislatura. L’any 2016 es destinaren 1392, 11 milions d’euros a la Conselleria de Salut. En aquell moment, representaven el 39% de la despesa no financera del pressupost global del Govern destinat a conselleries. En el mateix exercici econòmic, s’eliminà la taxa per a la renovació de la targeta sanitària i es destinaren dos milions d’euros a la posada en marxa del servei de radioteràpia de Menorca i Eivissa.

Per contra, en acabar l’exercici econòmic es va haver de fer una ampliació de crèdit de dos expedients per valor de 579.337 euros.

Un any després, el 2017, el pressupost de la Conselleria augmentà més d’un 7,5%, fins als 1.496,5 milions ds’euros. Si bé és cert que en arribar a final d’any, es varen fer de nou dues ampliacions de crèdit per valor de 143.000 euros, la primera, a càrrec del fons de contingència, i per 1.394.975 euros la segona, per pagar sentències o resolucions judicials.

Les xifres de 2018 són les més altes de la història pressupostària de la Conselleria de Salut, almenys previstes des de l’inici de l’exercici econòmic, ja que a final d’any les xifres mai no quadraven i ara les ampliacions de crèdit ja són gairebé simbòliques.

Amb 1.584 milions d’euros, es pot dir que enguany els pressupostos que ha aprovat el govern autonòmic per a la cartera de salut, que suposen el 40% del pressupost total de la Comunitat Autònoma, són més realistes. A diferència de l’Estat, s’hi destinen 1.600 euros per habitant.

Enguany es disposa d’un 6% més de doblers que l’any passat. Els comptes es varen incrementar en 88 milions d’euros i, un any abans de les eleccions autonòmiques, fan una forta aposta en el capítol d’inversions. L’IB-Salut preveu 32,5 milions d’euros per a la primera fase del nou Son Dureta, la redacció del projecte de l’hospital Verge del Toro, la reforma de Can Misses o la radioteràpia del Mateu Orfila, a Menorca.

Pendent

Abans que acabi la legislatura, la Conselleria de Salut té pendents algunes promeses, com ara la recuperació del decret de garantia de demora, que fixa una espera màxima de sis mesos per a les operacions i de dos mesos per a les consultes i proves diagnòstiques. Passat aquest període, el pacient té dret a sol·licitar que l’atengui un centre concertat sense cost. La previsió, segons que anuncià la mateixa presidenta del Govern, Francina Armengol, és recuperar-lo abans del mes de juliol.

D’altra banda, també hi ha l’anunci de gratuïtat de l’aparcament de Son Espases. Els comptes de 2018 ja recullen la intenció d’ampliar-lo, amb una partida pressupostada de 456.303 euros. A més, el projecte fou aprovat pel Consell de Govern. Però no és el mateix. Tant la consellera, Patricia Gómez, com el director de l’IB-Salut, Juli Fuster, han assegurat que la gratuïtat serà efectiva abans que acabi la legislatura, sense entrar en més detalls.

Una altra de les grans fites per assolir dins la Conselleria és la reducció de les llistes d’espera en els hospitals i centres de salut públics. Moltes iniciatives, com la recuperació d’un miler de professionals a la plantilla de l’IB-Salut o la recuperació de les ‘peonades’, que són les hores extra remunerades que s’han fet fora d’horari, han anat encaminades a la reducció de les llistes sanitàries. I s’ha aconseguit, no fins al punt desitjable, però el cert és que les xifres milloren en les actuacions més urgents.

Si fa uns anys, durant l’anterior legislatura, es varen deixar de publicar les llistes d’espera de la sanitat pública, ara hi ha un portal de transparència a la web de l’IB-Salut per especialitats, per anys i per hospitals, i hi ha la possibilitat de seguir l’evolució.

Per aquest motiu és fàcil veure, a la darrera actualització, del febrer del 2018, que a la llista d’espera quirúrgica per a pacients no urgents hi ha 13.163 pacients, 625 més que ara fa un any.

Però també s’hi evidencia que, a diferència del mes de febrer del 2016, els pacients esperen una mitjana de 73,85 dies, davant els 75,71 que esperaven fa un any.

D’altra banda, hi ha 569 pacients que fa més de 180 dies que esperen una operació, 79 menys que ara fa un any.

Targeta sanitària

A Balears hi ha un total de 1.097.003 targetes sanitàries: 861.867 a Mallorca, 86.342 a Menorca, 139.074 a Eivissa i 9.720 a Formentera.

La gran batalla d’aquesta legislatura, tan bon punt es va haver eliminat la taxa per a la renovació de la targeta, va ser que els immigrants sense papers tornassin a disposar del dret d’accedir a un sistema sanitari universal. Des que a principi de legislatura es retornà la targeta a les persones en situació irregular, s’han atorgat 11.746 targetes sanitàries.

El problema ara ve del govern estatal, que fa deu dies va enviar una carta a la Conselleria d’Hisenda en què qüestionava l’aplicació legal de la carrera professional, de l’impost turístic als creuers i la targeta sanitària, que recupera el dret assistencial a immigrants en situació irregular. La titular d’Hisenda, Catalina Cladera, interpretà l’avís com un xantatge als governs autonòmics per tal que el partit socialista doni suport als pressupostos generals de l’Estat.