CIÈNCIA

“Balears ha de creure més en la capacitat de recerca i en les seves empreses innovadores”

El director general d’Innovació i Recerca, Josep Lluís Pons, explica les mesures aprovades recentment per incentivar les inversions i donacions en investigació i innovació

El Govern ha anunciat incentius fiscals per a inversions en investigació. Quines són les condicions?
En la darrera Llei de pressuposts s’han aprovat deduccions fiscals per donacions en ciència, a les quals pot accedir qualsevol persona física que faci una aportació econòmica a un organisme públic de recerca, i també per a un projecte concret de recerca. En aquests casos es podrà deduir el 25% d’aquesta donació en l’IRPF, amb un màxim de deducció de 6.000 euros. Dit d’una altra manera: per cada cent euros aportats en ciència, ens retornaran 25 euros a través de la nostra declaració de la renda.

Això vol dir que els ciutadans hem d’invertir en ciència?
Estaria bé, ja que vivim en un país on la inversió en R+D és baixa i, per tant, hem d’incentivar que els ciutadans facin donacions en ciència o bé facin inversions en empreses innovadores. Sobre aquest darrer aspecte, vull puntualitzar que ja existia una deducció per a empreses de recent creació, amb un percentatge del 35%, però ara hem ampliat el màxim deduïble fins als 6.000 euros. A més, la Llei de pressupostos ha inclòs un altre supòsit: quan es tracti d’una empresa derivada d’un organisme públic de recerca, llavors el percentatge a deduir-se serà d’un 50%, en lloc del 35% com fins ara, per la qual cosa es passaria de 6.000 euros fins a un màxim de 12.000.

Encara hi ha més tipus de deduccions?
Tenim una altra novetat, i en aquest cas som l’única comunitat de tot l’Estat a implantar-la, que fa referència a les deduccions en capitalitzacions aplicables per a inversions fetes en empreses innovadores de les Balears, encara que no siguin de recent creació, però que gaudeixin del segell ‘d’empresa innovadora’ (que atorga el Ministeri d’Economia). Amb aquesta mesura pretenem reduir el risc al qual han de fer front aquesta mena d’empreses, normalment amb unes necessitats de capital continu i un mercat no tan immediat com les empreses més convencionals.

Quin volum econòmic suposaran aquests incentius per als centres de recerca i les empreses?
No ho sabem. L’impacte dependrà de l’acollida que tinguin les mesures. Es tracta d’una eina que posam a l’abast dels organismes públics de recerca per tal que en puguin fer difusió i amb la finalitat que els ciutadans puguin ser més partícips de la recerca que es fa a les Balears. Cal remarcar que nosaltres només actuam en el tram autonòmic de l’IRPF i en els impostos regionals que són de la nostra competència. L’administració autonòmica assumeix una part del risc en les inversions en empreses innovadores. En definitiva, amb totes aquestes mesures volem transmetre un desig: que les Balears creguin realment en la capacitat de recerca i en les seves empreses innovadores.
Tot i així, i com vós heu recordat, continuam a la coa en inversions en R+D de l’Estat.
Les deduccions fiscals, conjuntament amb les convocatòries i projectes competitius que hem posat en marxa per a empreses, han de generar un ecosistema d’innovació atractiu, tant per a les que ja són aquí com per a les procedents d’altres llocs que volem atreure. Tenim en marxa accions d’R+D+I empresarials, des de fa dos anys, amb 800.000 euros anuals de subvenció per a empreses. Enguany, el 2018, no només continuarem fent aquestes accions, sinó que també promourem projectes empresarials d’R+D+I, per tres anys, amb una partida global de 2.700.000 euros, per a empreses que, a més de ser innovadores, presentin projectes.

La formació de personal investigador és una altra baula fonamental de tot aquest procés?
Efectivament. En els pressupostos d’aquesta Direcció General, des de 2016, ja hem inclòs dues convocatòries de beques predoctorals industrials. Això vol dir que ara mateix tenim deu beques que van a organismes públics de recerca i dues més per a empreses industrials. O sigui, els treballadors poden desenvolupar la seva tesi doctoral dins l’empresa, que ha d’acreditar que fa projectes innovadors, i nosaltres cobrim el sou d’aquests treballadors. En total, ara mateix, impulsam, doncs, dotze beques anuals (a desenvolupar en períodes de quatre anys). Totes les actuacions que hem posat en marxa en aquesta legislatura tenen una voluntat de continuïtat. Segons el meu parer, les polítiques científiques han de perdurar més que els mateixos polítics.

Demà és el Dia internacional de la dona i la nina en la ciència. Què s’hi fa des del Govern?
Hem promogut la creació de la Plataforma 11F Balears, a la qual s’han integrat diversos organismes de recerca que aglutinen les activitats que es fan aquests dies amb motiu del Dia internacional de la dona i la nina en la ciència. A les Balears, més que un dèficit de dones científiques, tenim una mancança de científiques en càrrecs directius d’organismes i d’empreses. També estam enrere respecte del percentatge de catedràtiques. Finalment, necessitam més figures femenines de referència dins l’àmbit científic per a les nines i estudiants, i això és important a l’hora de despertar vocacions vinculades a les carreres de ciències i d’enginyeries.

El complex científic del Parc Bit s’ha retardat més del que estava previst? Quines empreses i centres acollirà?
Hem hagut de solucionar un problema que teníem amb la constructora, però ara mateix només queda donar corrent elèctric a l’edifici. En total, seran 10.500 metres quadrats i tenim moltes sol·licituds d’ocupació. Ho estam estudiant amb detall perquè volem donar prioritat als grups de recerca més competitius. També hi haurà un espai per a empreses del sector de biotecnologia i d’altres. L’objectiu del complex és acostar la recerca i la investigació d’excel·lència al sector industrial i les empreses i poder impulsar la transferència del coneixement cap a la societat.

Preparau una nova llei de ciència?
La nostra Llei de la ciència és del 97, mentre que l’estatal és de 2011, amb una necessitat, doncs, d’adaptar-la a escala autonòmica. Treballam en un avantprojecte que té un clar objectiu: promoure la ciència a les Balears, en col·laboració amb els organismes de recerca i tots els actors implicats. Esperam tenir-lo redactat el proper mes de juliol. Gràcies a la nova Llei de la ciència crearem l’Institut de Recerca de les Illes Balears (IRIB), una reclamació històrica a la nostra comunitat. Mentrestant, tenim en vigor un Pla de ciència que inclou diversos vessants: recursos humans (formació de personal investigador); valorització de coneixement (ajuts a empreses); consolidació de la base científica (accions especials, contractes postdoctorals, projectes cooperats i altres convocatòries).

El Parc Bit està quedant sense espai?
És veritat que ara mateix tenim problemes d’espai, però això no deixa de ser un bon senyal, no trobau? Tenim una partida de 350.000 euros procedents de l’impost de turisme sostenible destinada a comprar més locals per poder ampliar la zona d’incubació d’empreses amb 400 metres quadrats al Parc Bit. Per cert, voldria recordar que des d’aquesta setmana Biel Frontera és el nou gerent de la Fundació Bit i el Parc Bit.

Hi haurà una acceleradora d’empreses per potenciar les travel tech a l’Arxipèlag (com va avançar l’ARA Balears en l’edició de diumenge passat)?
Tenim una proposta damunt de la taula que estam analitzant. Certament, la passa següent d’una incubació és poder ajudar les empreses a capitalitzar-se a través d’un programa d’acceleració. D’aquesta manera es contribueix a millorar aquest ecosistema innovador que volem crear, de manera que sigui atractiu per cridar l’atenció d’empreses i talent amb persones que vulguin desenvolupar la seva carrera professional a les Balears, per exemple al Parc Bit de Mallorca, al Centre Bit de Menorca i esperam que aviat també al Centre Bit d’Eivissa.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF