Moisés López
Havia treballat en el foment de la difusió social de les activitats agràries
Enmig de la situació generada pel contagi del coronavirus ens arriba la notícia de la mort de Moisés López, a causa de problemes de salut que res hi tenen a veure, però que tenen conseqüències igualment tràgiques. Moisés, enginyer agrònom, era assessor tècnic de la Conselleria d’Agricultura, havia tingut una activa participació en el moviment cooperatiu agrari a Nicaragua i va ser un dels puntals de la Cooperativa Coanegra, dedicada al foment de la producció local i ecològica, una cooperativa que integra productors i consumidors i que manté horts i botiga pròpia a Marratxí. En els darrers temps havia treballat en el foment de la difusió social de les activitats agràries, en concret entre els infants i els joves. Una pèrdua molt sentida que ens fa valorar més que mai tot allò pel que va treballar i lluitar Moisés.
Continua la campanya de patata
La producció està arribant als mercats de consum europeus amb normalitat
Malgrat totes les adversitats continua la campanya d’exportació de la patata poblera. La producció mallorquina està arribant als mercats de consum europeus amb normalitat gràcies a la capacitat logística d’unes empreses amb llarga experiència en l’exportació agroalimentària i a la bona qualitat del producte cultivat pels pagesos poblers. El calabruix va fer mal i el coronavirus encara en fa, però no en fan tant com per impedir la bona marxa de la campanya. Els problemes en el transport i el pas de fronteres també s’han pogut resoldre, encara que amb molts d’esforços i un cert encariment dels costos. Tant de bo que la totalitat de la producció de patata es pugui comercialitzar i que els resultats econòmics compensin el treball i la dedicació de tot el sector.
Resultats provisionals
La llet i el formatge, les hortalisses, les carns i els vins han tingut molta sortida
La setmana de Pasqua es va tancar amb resultats moderadament optimistes pel que fa a la comercialització agroalimentària local. La pèrdua del consum a la restauració i l’hostaleria no va poder ser compensada en la seva totalitat, però sí que va ser reduïda, en part, per la resposta dels consumidors, obertament favorable a les produccions locals. La llet i el formatge local, les hortalisses, les carns i els vins han tingut molta sortida. Tot això no hauria estat possible sense l’existència d’una malla empresarial eficient que constitueix un sistema agroalimentari que, com se sol dir, lliga les diferents baules que van des del sementer fins al plat. És sobre aquest conglomerat de productors i empreses que s’ha de fer feina, donant-los suport i ajudant a construir eines de treball amb perspectiva de futur.
Els vins i olis de qualitat
Algunes empreses, les més grosses, han fet ofertes molt competitives
La resposta dels consumidors ha estat molt positiva aquestes setmanes cap a les produccions locals de qualitat (amb denominació d’origen o altres identificacions geogràfiques), però en aquests casos el consum està més vinculat a la restauració i al turisme de qualitat. Són àmbits en els quals s’ha fet molta feina, amb bons resultats, i en els quals ara s’han de cercar solucions que desbloquegin la greu paràlisi comercial. El que és cert és que el consum de vi a les llars ha augmentat bastant. Algunes empreses, les més grosses, han fet ofertes molt competitives, però els cellers petits i mitjans no poden recórrer a aquesta estratègia. La venda a domicili ha començat a tenir presència i el que passa ara a primer pla és la possibilitat d’activar l’exportació cap als països que són més receptius cap als nostres productes.
La producció ovina
H i ha forta demanda d’animals vius des de certs països musulmans
Quan la situació del mercat de xots i anyells era més desesperada ens ha arribat la bona notícia de la forta demanda d’animals vius des de certs països musulmans, amb motiu de les celebracions religioses que se succeeixen entre abril i juliol, de manera que s’han superat les traves administratives que havien aturat aquest comerç. Aquesta demanda pot ajudar a llevar pressió en una situació del sector ramader prou difícil, ja que els animals més valorats per al consum dels països musulmans són els de major pes, que a hores d’ara tenen una difícil sortida en el mercat local. El consum de carn de xot ha anar reculant els darrers anys, quan la ramaderia ovina és la que té una major incidència en la gestió del territori, i tant l’increment del consum aquí com l’exportació cap a altres països, deficitaris en aquesta producció ramadera, són línies de feina imprescindibles.
