Baixen un 10% els casos d'assetjament escolar

La Conselleria destaca que un dels motius és que s'ha incrementat la formació a docents, alumnat i famílies

El curs acadèmic 2017-2018, 123 menors varen ser víctimes d'assetjament escolar entre iguals als centres educatius, i durant el 2018-2019 varen ser 111, és a dir, un 10% menys. Són dades de la Memòria de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit), que s'ha presentat aquest dilluns a la Conselleria d'Educació. Segons la directora de Convivèxit, Marta Escoda, un dels motius d'aquesta baixada és l'important increment que s'ha fet en formació no només als docents, sinó també a l'alumnat i a les famílies.

La Memòria confirma la línia descedent també en el nombre de casos detectats durant el curs passat. Es varen obrir 407 protocols l'any passat, mentre que el curs anterior es varen detectar 436 possibles casos de bullying. Això vol dir que només un 29% dels expedients oberts s'ha tractat finalment com a assetjament escolar. La directora general de Primària, Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, ha destacat que "l'obertura del protocol també fa que el conflicte es resolgui, sigui o no sigui un cas d'assetjament"

D'altra banda, els protocol oberts per ciberassetjament es mantenen pràcticament igual. En total, són 66. Només ha augmentat un cas en relació amb el 2017-2018. En relació amb la gestió d'aquestes agressions a l'àmbit educatiu, que han acabat en denúncia policial o davant Fiscalia, s'ha registrat també un descens significatiu, de 61 a 52 casos.

El col·lectiu diana per patir bullying és, en primer lloc, el dels NESE (alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu), que apareixen com a víctimes en 95 protocols oberts. A continuació, hi ha les discriminacions per aspecte físic, que sumen 54 casos que varen motivar obertura del protocol; el masclisme, en 23 casos; la diferència cultural o religiosa, en 21, i la LGTBIfòbia, en 16 casos.

Més coeduació, menys demanda d'assessorament

El conseller Martí March ha destacat el significatiu avanç que s'ha fet en coeducació, ja que durant el passat curs s'ha duplicat el nombre d'agents als centres, que han passat de 82 a 170. "La voluntat és que l'any que ve tots els centres tinguin agents de coeducació", ha dit Escoda. Així es compliria la Llei d'igualtat aprovada fa dos anys. D'altra banda, Escoda ha remarcat que la majoria dels centres ha actualitzat el seu pal de convivència. N'hi ha 341 que han fet aquesta feina i 40 que la tenen pendent.

Convivèxit ha donat resposta a 344 demandes, 7 menys que el curs anterior. Escoda ha destacat com a novetat els "cibermentors, la tutoria entre iguals i tots els programes que posen l’alumnat com a agent actiu, com a persona que ajuda a la construcció de la convivència dels centres". També destaca que Balears s'ha convertit en un referent en aplicació de pràctiques restauratives,  que utilitzen "tècniques d'intervenció que no són culpabilitzadores ni penalitzadores, sinó que parteixen d'una visió mes responsabilitzadora i constructiva".

Escoda reconeix que no totes les dades de la Memòria estan segregades per sexe, però sí que assenyala que entre les demandes que va rebre l'institut que dirigeix durant el curs 2018-2019, 170 eren de nines i al·lotes, per unes 100 de nins i al·lots.

March ha posat en relleu la importància de la tasca de Convivèxit, ja que per a ell "un dels grans reptes del segle XXI és la conviència. Som més persones i cada vegada més diferents, amb diversitat d'orientació sexual, religió, ideologia... És important, sobretot, amb veus que posen problemes a la convivència quotidiana".

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF