Bernardo Stamateas: "Parlar no és mai un acte innocent, les paraules poden destruir"

Es nota que està acostumat a parlar davant de grans audiències. Directe, concís, persuasiu, bon orador i argentí. Els seus anteriors llibres Gent tòxica i Emocions tòxiques es van convertir en bestsellers . Ara hi torna amb No em maltractis. Com aturar i posar límits al maltractament verbal (Ediciones B). Diu que el llibre no canviarà la vida a ningú, però ofereix "eines" per respondre al maltractament verbal i canalitzar la frustració.

Es pot maltractar amb paraules?

Les paraules deixen cicatrius invisibles i una ferida que pot no curar-se en tota la vida. Parlar no és mai un acte innocent. Les paraules construeixen o destrueixen, creen la nostra realitat. I el maltractament verbal, en general, és secret, privat, augmenta amb el temps, i tot i que no sempre desencadena en maltractament físic, sí que en tot maltractament físic sempre hi ha hagut abans maltractament de paraula.

Però sense arribar a maltractar, també podem ferir amb les paraules sense adonar-nos-en.

Sí, una cosa és un maltractament ocasional i una altra ser un maltractador i utilitzar les paraules per destruir l'altre. Tot maltractador és una persona insegura. La persona segura pot debatre i dialogar amb l'altre i posar en paraules el que li passa sense recórrer a la crítica o la desqualificació; la insegura necessita reforçar el seu poder mitjançant el maltractament verbal que busca dominar o controlar l'altre. I aquest altre, tant si explota -crida, insulta- com si implota -s'ho empassa-, haurà perdut, i en el llibre ofereixo una tercera via: l'assertivitat.

Expliqui's.

Expressar els teus drets en paraules sense agredir i posant un límit a aquest maltractament. Hi ha diferents fórmules. El llibre no és cap vareta màgica, però hi ofereixo 22 eines, i la intel·ligència emocional és saber quina em convé en cada circumstància.

Una de les tècniques que proposa és ignorar.

És fonamental. Algú et fa un comentari sobre que vas mal vestida, i fas com que no ho has sentit. Però si en el fons t'ho empasses, llavors no serveix. Els homes tenim més agressivitat de paraula, som més directes, i la dona és més subtil. Com una mare que li diu a una altra: "Avui et veig pàl·lida". La desqualificació és més subtil i aquest és un dels maltractaments més freqüents de la dona.

Quines altres formes de maltractament verbal hi ha?

La crítica. Al meu entendre no existeix la crítica constructiva perquè la crítica, per definició, no aporta res. Una altra cosa és corregir i fer una aportació per millorar però la crítica neix de la frustració. La gent frustrada critica per criticar.

Com hi podem respondre?

Hi ha una tècnica molt bona que és respondre: "I?" Per exemple: "Estàs gras", "I?" "No ho fas bé", "I?" Serveix per minimitzar l'error. Tots ens equivoquem i no passa res. Reconèixer els errors és un signe de fortalesa. Només la gent forta reconeix les seves debilitats i, fem el que fem, ens criticaran.

I el que critica com pot vehicular la seva frustració?

La frustració és un conflicte entre el que jo desitjo i el que els altres desitgen. Entre el jo personal i el jo social. Quan un arriba a l'adolescència descobreix que mira i és mirat. El jo social serveix per ubicar-se però no per dependre'n. La frustració és un conflicte d'algú que no està complint el seu veritable desig, sinó el desig dels altres o, més ben dit, el que creu que els altres esperen.

Posi un altre exemple de maltractament verbal.

La desqualificació, hi ha diferents maneres. Una és minimitzant les coses: "Quina feineta més bona que has aconseguit!", "Que maco que és el teu piset!"... I una altra més subtil és amb la negació: "No t'ho dic per criticar, però...", "No t'ho dic perquè t'ho prenguis malament, però..." Una altra forma de maltractament és el rumor. El 70% del temps el passem parlant dels altres i, a la cinquena persona, el missatge s'ha distorsionat el 70%. En general, el xafarder no té vida personal.

I què proposa?

Exagerar-ho. Que diuen "Surts amb el teu cap?" Respons: "No només amb el cap sinó amb el germà i els fills".

I no deixar mai que t'afecti.

Sí, ignorar-ho és bo però si el que fas és empassar-te les emocions i encapsular-les, encara és pitjor. Per això el millor és treure a la llum el maltractament i dir el que un sent.

¿Hi ha persones tòxiques de les quals és millor apartar-se?

I tant, i no ens hi hem de relacionar. Hem d'ajuntar-nos amb gent que afegeixi valor a la nostra vida. No podem canviar a ningú. Quan un creu que el pot canviar, el maltractador ho olora i ho utilitza per manipular. Darrere d'un manipulador, hi ha un manipulat. No n'hi ha prou dient "Em va manipular", sinó que cal veure com hi vaig contribuir.

Hi ha gent més vulnerable?

Sí, la gent a qui li costa expressar el seu desig, gent lligada a la imatge social i a qui li costa dir que no. I per què? Perquè pesa més el jo social i el què diran que el meu propi desig.