IGUALTAT
Societat 18/08/2018

Autodefensa femenina per una vida sense pors

Els tallers de Wen-Do s’emmarquen dins la campanya ‘No i punt!’

Blanca Garau
3 min
Autodefensa femenina  Per una vida sense pors

PalmaNo! No vagis tota sola. No et separis de les teves amigues. Evita els carrerons i la foscor. Ves alerta que no et segueixin. Seu sempre amb les cames juntes. Compte amb el que fas i amb el que dius, i compte amb com ho fas i com ho dius. No provoquis. Has de ser una princesa. Però resulta que el granot que et vol fer una besada per força a tu no et ve de gust en absolut, o que tots els prínceps blaus despinten. I resulta també que les nines, les joves, les dones, s’han cansat d’esperar que algú les hagi de salvar de ‘l’home dolent’ que sempre està vigilant, assetjant i controlant.

“Cal cridar que estam fartes de tenir aquesta por que ens inculquen des de petites. Per què t’ensenyen a tenir por però no t’ensenyen a bregar-hi? Per què no t’ensenyen a ser tu mateixa i a empoderar-te?...”. I aquests sentiments són els que intenta desconstruir Gemma Domínguez, educadora social i monitora dels tallers de Wen-Do. Aquests tallers, gestionats per la Cooperativa Bauma, s’emmarquen dins la campanya que manté el Consell de Mallorca ‘No i punt!’, perquè Mallorca quedi lliure d’agressions sexistes, i més ara que és temps de festes.

‘No i punt!’ difon un protocol de prevenció i actuació contra les agressions sexistes, perquè tots i totes puguem gaudir de la mateixa manera de l’espai públic, sense invasions de la intimitat, sense tocaments, sense acostaments impropis i, per sobre de tot, no desitjats.

El Wen-Do és “una defensa personal femenina (i feminista, és clar que sí) que es transmet de dona a dona, que no es pot compartir al carrer i manco amb homes, ja que el boca a orella corre molt aviat i mai no sabem si l’amic del germà d’un amic, per exemple, és un agressor o un assetjador”, explica Domínguez.

Sí, feminista

Al taller es dona molta veu al moviment feminista i fa una crida a la sororitat.

Gemma Domínguez recorda que ‘feminisme’ és la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones en tots els àmbits de la societat, mentre que ‘sororitat’ és un neologisme que s’utilitza per referir-se a la solidaritat entre dones en un context de discriminació sexual i patriarcat. És l’empoderament de la dona davant de la ‘fraternitat’ masculina.

“Quan xerram d’agressions sexuals pensam en violacions, amenaces, intimidacions, tocaments... però hi ha moltes coses més. La invasió de l’espai personal, les bromes insinuants, les mirades intimidatòries, les ‘floretes’, els comentaris i les bromes sexistes... Les dones agredides experimenten incomoditat, malestar, angoixa, por, culpabilitat i fins i tot vergonya. Ja n’hi ha prou! Jo puc dur la roba que vulgui, això no dona dret a ningú d’opinar-ne ni d’agredir-me. Hem de dir ‘no i punt!”, afirma Domínguez.

No val l’excusa (perquè tampoc no és cap explicació) de l’alcohol, de les drogues, de la festa, de la nit que és molt llarga i allò d’“ara no pots deixar-me així”. Es promou que elles diguin “sí que puc, ves si puc!”, encara que primer era que sí, ara és ‘no i punt!’.

Si es viu una agressió, s’ha d’actuar: denunciar, enregistrar, mirar bé la cara de l’agressor, tocar timbres, entrar a llocs públics, demanar ajuda, cridar ‘foc’, telefonar a l’112...

Actua

Dites en primera persona, les recomanacions són: abans d’arribar fins aquí, abans d’haver de prendre mesures de defensa o fins i tot d’atac, escolta si tens la sensació que alguna cosa, alguna persona, et fa sentir malament. Fes-ho saber al teu entorn i també fes-ho saber a l’agressor, que no admets el seu comportament sexista, que no t’agrada com et mira o que és masa a prop. No callis. I si veus una agressió, expressa el teu rebuig, fes saber què et passa, no deixis la víctima tota sola, respecta’n la intimitat, presta ajut i accepta els límits de l’altra persona. “Per sobre de tot, basta de silenci, de por i de vergonyes mal enteses”, remarca Gemma Domínguez a l’hora d’explicar el protocol de prevenció i actuació de la campanya ‘No i punt!’.

La Direcció Insular d’Igualtat del Departament de Participació Ciutadana i Presidència del Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i pràcticament de tots els ajuntaments de l’illa, està aconseguint un pacte ciutadà molt seriós per una Mallorca lliure de violències masclistes. S’hi sumen bars i establiments, taxis i busos, entitats i agents socials, grups musicals i culturals, i també escoles i instituts.

Durant les festes dels pobles i les barriades, hi ha punts d’informació de la campanya. A més, es continuaran impartint tallers al llarg de tot l’estiu, encara que fa temps que es duen a terme i que continuaran desenvolupant-se. “I no podem oblidar que el masclisme no desapareix pel sol fet de col·locar un cartell ni les actituds masclistes col·locant-se una xapa. Tot i així, hem de continuar avançant en tots els fronts”, recorda Domínguez.

stats