GINECOLOGIA
Societat 28/12/2018

Augmenten un 5% els casos d’endometriosi

La contaminació atmosfèrica, l’estrès i l’ajornament de la decisió d’embaràs són alguns dels factors d’aquest creixement en les dones d’entre 25 i 40 anys

Aina Riera Serra
4 min
Anna Torrent, de l’Àrea de Ginecologia, i Belén Castel, de l’Àrea de Reproducció.

Palma“No em disculparé per no alimentar l’ego i orgull d’aquesta societat misògina que vol tenir el meu cos en roba interior però no està d’acord amb un petit sagnat”, va escriure la poeta canadenca Rupi Kaur amb l’objectiu de posar fi al tabú de la menstruació. Associada a aquest tabú també és freqüent la normalització d’un dolor que no té per què anar associat al període. De fet, rere una regla exageradament dolorosa pot ocultar-se una malaltia crònica i perillosa que sol començar a l’úter de les dones però pot acabar escampant-se fins als pulmons.

Es calcula que una de cada deu dones pateix endometriosi, una malaltia d’origen desconegut que provoca la inflamació dels òrgans afectats, que solen ser l’úter, les trompes de Fal·lopi i el tabic rectovaginal. Aquesta malaltia provoca infertilitat en les dones d’entre 25 i 40 anys, dolors crònics i limitacions en la vida quotidiana que poden derivar en depressions i fibromiàlgies.

En els darrers anys, la xifra de casos augmenta un 5% fins a arribar gairebé al 15% de les dones d’aquesta franja d’edat. A què es deu aquest creixement de la incidència? Segons la metgessa especialista en malalties amb perspectiva de gènere, Carme Valls, l’increment de substàncies en el medi ambient que entren al cos humà, a través de l’aire, l’aigua, els aliments, els pesticides, els herbicides, les dioxines i els derivats dels plàstics hidrocarburs que es desprenen dels cotxes amb benzina actuen en el cos com a disruptors endocrins. Aquests alteren el cicle menstrual i augmenten els nivells d’estrògens. Segons explica Carme Valls, també les dioxines que es desprenen de les incineradores o de la utilització d’olis de màquina en els pinsos dels animals per a consum humà poden tenir efecte en l’increment de la malaltia.

D’altra banda, el fet de la normalització del dolor és determinant en l’endometriosi ja que quant més es tarda a diagnosticar-la més virulenta pot esdevenir i pot acabar escampant-se a més òrgans. Com explica la coordinadora de l’Àrea de Ginecologia de l’Hospital de Son Espases, Anna Torrent, “la normalització del dolor menstrual no ajuda al diagnòstic precoç. De fet, es pot tardar entre cinc i set anys a diagnosticar-la”. La importància de detectar l’endometriosi a temps també té com a objectiu preservar la fertilitat de la pacient. Entre un 30% i un 35% de les dones infèrtils pateixen endometriosi i moltes no tenen per què estar diagnosticades.

Un altre factor que tampoc no afavoreix la detecció precoç d’aquesta malaltia és que en les revisions ginecològiques regulars es realitzen proves com la citologia, útil per detectar casos de càncer de cèrvix, però incapaç de diagnosticar l’endometriosi. De fet, aquesta malaltia només es detecta a través de l’observació de símptomes, l’exploració física i, sobretot, una ecografia. Segons Torrent, “la causa de la malaltia sòl ser multifactorial”. Se sap que la manca d’exercici regular, el consum crònic i excessiu d’alcohol i tabac, l’obesitat o l’estrès poden afavorir la reproducció de la malaltia perquè disminueixen les defenses.

Una malaltia que camina

L’endometriosi és una malaltia amb cames que escampa el teixit malalt de l’úter i el trasllada a altres òrgans del cos. Comença a l’endometri, que és la capa interna de l’úter per on arranca la menstruació i a partir d’allà es trasllada a altres localitzacions. En funció d’on es desplaci aquest teixit endometrial parlarem d’una endometriosi d’ovaris, de trompes, peritoneu o de recte. D’aquestes, l’endometriosi que provoca més infertilitat és la que afecta les trompes.

Pel que fa al tractament, variarà també segons cada cas. Els seus objectius seran sempre pal·liar els símptomes. Per una banda, hi ha els tractaments amb anticonceptius, que limiten l’estímul hormonal o els DIU de progesterona. Per una altra banda, per a casos més greus, com els endometriomes grans o les endometriosis profundes, s’haurà de recórrer a la intervenció quirúrgica, el grau d’èxit de la qual dependrà també de cada cas. Es calcula que entre un 80% i un 90% de les dones que han estat intervingudes noten millores considerables.

El problema de l’endometriosi és que la seva progressió és molt imprevisible i com que se’n desconeix la causa no hi ha manera d’erradicar-la del tot.

Tractaments de fertilitat

Una de les coses més freqüents a l’hora de detectar aquesta malaltia és en el cas de la dona amb desig reproductiu però amb problemes de fertilitat. En aquests casos no es pot fer un tractament hormonal i es pot recomanar a la dona que se sotmeti a un tractament de fertilitat. Belén Castel és la coordinadora de la Unitat de Reproducció de Son Espases. Explica que en el cas d’una endometriosi lleu o moderada se sol recomanar a la pacient fer una inseminació artificial i en casos més greus, d’endometriosis més severes, s’haurà de fer una fecundació in vitro. Tenir fills pot millorar la simptomatologia de l’endometriosi i pot reduir els dolors, però no sempre és així.

A l’estat espanyol, 1,5 milions de dones pateixen aquesta malaltia, una xifra que podria anar en augment.

stats