SALUT

Augmenta un 17% l’espera mitjana per a una primera consulta de psiquiatria

Les visites durant l’octubre s’han concertat 40 dies després de la petició i això ha fet que més pacients acudissin als serveis d’urgències per fer via

Els pacients de psiquiatria esperen 40,55 dies de mitjana per a la primera visita, segons les darreres dades fetes públiques en el portal de transparència de l’IB-Salut, que fan referència al mes d’octubre de 2018. La xifra suposa un increment del temps d’un 16,86%, ja que l’octubre de l’any passat la demora era de 34,70 dies, poc més d’un mes. Tot i això l’espera mitjana ha davallat des del gener, quan es va arribar a situar en els 51,76 dies. Més enllà de la primera visita, hi ha un increment del 20,51% dels pacients que estan més de seixanta dies per rebre una consulta de psiquiatria i que, per tant, es podrien acollir al Decret de garantia de demora que fa poc ha aprovat el Govern i que era una promesa electoral. Enguany ja són 47 pacients i fa un any eren 39.

Les dades es van equilibrant a mesura que avança l’any en el calendari. Si bé el mes de gener de 2017 només hi havia 7 persones que esperaven més de 60 dies per a una consulta de psiquiatria a la sanitat pública, un any després, el primer de gener de 2018, eren 75, una dada que a hores d’ara s’ha reduït considerablement.

Un dels factors que cal tenir en compte per a les llistes d’espera és el nombre de psiquiatres que treballen en el sector públic. A les diferents àrees sanitàries de les Balears, a més de l’Hospital Psiquiàtric i l’Institut per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència, hi ha 91 psiquiatres contractats, segons revela el Pla estratègic per a la salut mental i segons informa el Servei de Salut del Govern.

Aquests professionals, amb els de la sanitat privada, haurien d’atendre les 185.000 persones diagnosticades amb problemes de salut mental que la Conselleria de Salut calcula que hi ha a l’Arxipèlag. O sigui: cada professional s’hauria d’encarregar tot sol de 2.055 pacients. Amb tot, també cal tenir en compte que no tots necessiten ajuda d’un psiquiatre i que la salut mental requereix mesures molt més transversals. A la sanitat pública també hi ha contractats un total de 64 psicòlegs.

Pacients de salut mental

Més enllà de les xifres i les suposicions, darrere cada nombre hi ha un pacient, i aquests reclamen humanització, coordinació i més informació al sistema sanitari. Aquest és el cas de Mar Abrines, qui va patir el primer brot psicòtic fa quatre anys. Va passar un mes abans que la veiés un psiquiatre. “Em vaig sentir desemparada durant la crisi i durant la recuperació”. Des de llavors ha tingut tres brots més, dos dels quals han requerit ingrés hospitalari. “És llavors quan se t’obren les portes i et parlen de cursets de psicoeducació”. La sensació de desinformació és generalitzada en el seu grup de treball dins l’associació 3 Salut Mental. “El sistema sanitari té mitjans, però no te’ls posa a l’abast”, comenta. Al final, segons els pacients, allò definitiu per encarar una malaltia de salut mental és l’actitud. “Si assumeixes la malaltia, pots investigar-la, però la responsabilitat cau sobre el pacient”. Mar explica, com a exemple, que enguany s’ha assabentat que hi ha un servei públic de psicologia. “Vaig demanar-hi cita el mes passat i me l’han donada per a final de gener”. Per sort, en el seu cas, disposa de mitjans econòmics per seguir un tractament psicològic de pagament, “però la gent sense recursos no pot, ha de passar per la burocràcia i la llista d’espera”.

Implicació familiar

Per Abrines, una de les claus per actuar en salut mental és, en primer lloc, implicar la família en el procés. “Els professionals que ens atenen haurien de tenir una visió més holística, que vegin les persones i les seves circumstàncies més enllà del diagnòstic”, demana. Finalment, destaca que cal millorar la prevenció i la informació a la infància i l’adolescència.

La psicòloga i tècnica del servei de família de la Fundació Es Garrover, Àngela Andújar, dona fe que s’ha d’esperar entre dos i tres mesos per a una primera consulta. Així doncs, segons l’experta, quan s’aconsegueix que un professional faci el seguiment d’un pacient i li concreti unes pautes i un medicament, allò convenient és que sigui aquesta mateixa persona la que sempre l’atengui.

“Quan hi ha un problema per ajustar un medicament, la gent no espera, vol una solució immediata i va a urgències on tenen el di-agnòstic, però no en coneixen l’historial”, explica. És així com comença el bucle entre les urgències i una consulta. “Normalment, com que el metge d’urgències no és el seu, no té per què encertar, i el pacient demana una cita per fer una revisió”.

Segons Andújar, que assegura que té una visió més social de les malalties mentals, tot plegat “s’hauria de plantejar d’una altra manera”. “El vincle amb l’especialista hauria d’anar més enllà; atorgant més temps és com s’aconsegueix una major qualitat en el servei sanitari”. Aquesta psicòloga també parla d’escurçar els terminis per a una atenció més immediata. “El temps per a una valoració és massa llarg”, conclou.

Si bé és cert que en un servei d’urgències la detecció i la derivació és més ràpida, no suceeix el mateix si es passa abans pel metge de capçalera o per un ingrés hospitalari, quan el temps mitjà per passar a la consulta és de 40 dies.

Pla estratègic de salut mental

El Pla estratègic de salut mental és un full de ruta en el qual han participat els consells insulars, conselleries i més de 160 persones de tots els àmbits relacionats. Les línies de treball del pla aprovat recentment no només van dirigides exclusivament als problemes clínics, sinó també a altres qüestions, com la humanització de l’assistència, l’autonomia del pacient i la lluita contra l’estigma, la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia mental, entre d’altres.

Durant la presentació, la presidenta del Govern balear ja va destacar que es volia “aconseguir una atenció més propera, més personalitzada i de qualitat, que faci efectius els drets del col·lectiu i que garanteixi als pacients i a les famílies el suport que es mereixen i necessiten”.

Segons estudis, el 19,5% dels ciutadans viuen en algun moment alguna malaltia mental.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF