Societat 29/06/2018

L'Audiència de Palma jutjarà des d'octubre a 82 controladors per caos de 2010

Se'ls acusa de sedició, coaccions i abandó del servei públic pe paralitzar el tràfic aeri durant el pont de la Constitució

Ara Balears
3 min
Viatger a l'aeroport de Son Sant Joan. / ISAAC BUJ

PalmaL'Audiència de Palma jutjarà des del 8 d'octubre els 82 controladors aeris acusats de sedició, coaccions i abandó del servei públic pel caos en els aeroports de les Illes Balears generat quan van deixar de realitzar les seves funcions en el primer cap de setmana de desembre de 2010.

L'Audiència balear ha celebrat aquest divendres una vista prèvia amb les parts personades en la causa i ha fixat el judici dels dies 8 a 11 d'octubre i 3 a 5, 10 a 13 i 17 a 21 de desembre. Fonts jurídiques han precisat que 75 dels 82 acusats ja s'han avingut a admetre el delicte d'abandó del servei i a abonar copioses indemnitzacions als afectats a canvi de rebaixes de peticions de condemna per part de la Fiscalia i les acusacions particulars.

Les sol·licituds de la pena variaran en funció que els encausats fossin inductores o merament seguidors dels directius de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), el sindicat majoritari del col·lectiu assenyalat per promoure el col·lapse aeri.

USCA ha pagat ja 15 milions d'euros d'indemnització que cobreixen tant a les persones perjudicades a Madrid com a les Balears per contribuir així a què els damnificats retirin les acusacions que exerceixen com a acusació particular.

L'any passat, el jutge que va instruir la causa va ordenar l'obertura de judici contra els 82 controladors en un acte en el qual va fixar una fiança de 3 milions d'euros que posteriorment va ser anul·lada per l'Audiència.

Els fets que es jutjaran van ocórrer a l'inici del pont de la Constitució de 2010, després de diversos mesos de conflicte laboral entre l'ens públic de gestió aeroportuària, Enaire, i el col·lectiu de controladors per la regulació de les jornades de treball.

L'instructor va apreciar "bastants d'indicis" per entendre que diversos representants sindicals van convocar als controladors dels aeroports de Palma, Eivissa i Menorca i com a mesura de pressió a Aena i al Govern i que "van decidir, de forma conjunta i coordinada, en les assemblees que van tenir lloc en els tres aeroports, paralitzar el tràfic aeri espanyol sense tenir en compte les repercussions que això tindria".

Segons recull l'acte, van decidir "simular incapacitats psicofísiques per al treball", que indica que els controladors investigats que havien d'anar-se incorporant als torns programats el 3 de desembre en els tres aeroports, en la seva majoria van al·legar incapacitat per estrès i ansietat que els impedien exercir les seves funcions, uns altres no es van presentar al servei i uns altres no van ser localitzats.

Aquesta situació va donar lloc a retards i cancel·lació de vols, falta d'informació, desconcert dels passatgers i es va declarar el tancament del tràfic aeri, "provocant nombrosos perjudicis materials i morals". El mateix va ocórrer en el torn de matí del dia 4, fins que el Govern va decretar l'estat d'alarma i aquest fet va provocar que la majoria de controladors es reincorporessin als seus llocs de treball en els tres aeroports de Balears i que es reprengués el tràfic.

El jutge va entendre que els fets "poden ser constitutius de delicte i no ser tractats com un mer conflicte laboral". En concret, va apuntar al delicte de sedició de la Llei Penal i Processal de Navegació Aèria de 1964, perquè els controladors dels tres aeroports de Balears "iniciaren una vaga salvatge encoberta, instigats pels representants sindicals, triant els dies que més perjudicis podien causar al tràfic aeri".

Per tal d'evitar nul·litats que retardin més la causa i per no causar indefensió als acusats, el magistrat també va obrir judici oral de forma alternativa pel delicte d'abandó col·lectiu o il·legal d'un servei públic essencial i de coaccions.

A banda de la Fiscalia, exerceixen l'acusació particular quatre grups diferents d'afectats i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) com a acusació popular.

La Fiscalia acusa per un delicte d'abandó de funcions i, alternativament, per sedició. Considera autors del delicte a 51 controladors aeris i cooperadors a altres 30 i a més ha demanat l'arxivament de la causa per a dos dels investigats.

Pel delicte d'abandó de funcions, el ministeri públic sol·licita que s'imposin als acusats penes de multa de 36.000 euros a cadascun i dos anys de suspensió per a l'exercici de l'activitat de controlador aeri.

De forma alternativa, i en el cas que s'estimi que els fets constitueixen un delicte de sedició, la Fiscalia demana una pena de 4 anys de presó i inhabilitació per exercir professió relacionada amb la navegació aèria durant el temps de la condemna. Demana també que indemnitzin de forma conjunta i solidària a 279 perjudicats per les despeses i pels perjudicis morals per no poder gaudir de les seves vacances.

Les acusacions particulars formulen diferents escrits en els quals uns acusen 84 controladors, uns altres a 76, i alguns demanen penes diferents. En conjunt, les penes que demanen oscil·len entre multes de 108.000 euros per a cada acusat i 11 anys de presó. Les indemnitzacions que reclamen van des de 30.500 euros d'una de les acusacions a 2.937.904 euros de la qual més sol·licita.

stats