Tots els condemnats de la Manada surten de presó

L'Audiència de Navarra no veu risc de fuga o reiteració delictiva i la fiscalia ho recorrerà

Els cinc membres de la Manada condemnats per abusar sexualment d'una noia als Sanfermines del 2016 han sortit de la presó de Pamplona i del centre penitenciari militar d'Alcalá-Meco de Madrid, aquesta tarda, després de pagar la fiança individual de 6.000 euros que els demanava l'Audiència de Navarra que ahir els va concedir la llibertat sota fiança. El tribunal considera que les circumstàncies han canviat i ja no es donen els motius que, al seu dia, van portar a mantenir-los a la presó, com el risc de fuga i la reiteració delictiva.

L'Audiència de Navarra assegura que "el rebuig social" que s'ha generat respecte als acusats i la seva "pèrdua de l'anonimat" no només redueixen el risc que puguin reincidir, sinó que fan pensar que els condemnats tindran "extraordinàries dificultats per poder desenvolupar una vida social normalitzada en llibertat una vegada tornin al seu entorn familiar i social". La fiscalia i la resta d'acusacions recorreran la decisió, tot i que això no paralitza l'excarceració.

La interlocutòria, dictada amb el vot discrepant del president del tribunal, explica que el risc de fuga vinculat en el seu dia a les altes penes sol·licitades per als integrants de la Manada "ha perdut força notablement" amb les condemnes de 9 anys de presó dictades. En la mateixa línia sosté que cap dels processats té antecedents penals per fets similars als jutjats, tot i que a quatre d'ells els estan investigant per un altre cas de presumptes abusos a una noia de Pozoblanco (Còrdova), a qui haurien gravat mentre li feien tocaments al cotxe aprofitant que estava semiinconscient. L'Audiència recorda que el cas encara s'està investigant i que no saben en quin punt es troba.

El tribunal també considera que el fet que la víctima visqui a més de 500 quilòmetres del lloc on resideixen els condemnats ajuda a garantir que no hi tindran cap contacte, i per això veu innecessari mantenir-los a la presó si els poden imposar altres mesures "menys greus", com ara la prohibició d'entrar a la Comunitat de Madrid, la retirada del passaport i les compareixences cada dos dies al jutjat que tinguin més a prop de casa.

Un dels magistrats veia "raonable i proporcionada" la presó

La decisió de l'Audiència de Navarra ha rebut el vot particular del magistrat que va redactar la sentència condemnatòria de la Manada. A diferència dels altres dos companys de sala, aquest jutge sí que considerava "raonable i proporcionat" mantenir entre reixes els condemnats, "tenint en compte les característiques i la gravetat del delicte", que troba "indiscutible". El jutge considera que les mesures imposades finalment per la sala no garanteixen que els condemnats no es plantegin fugir per eludir la condemna que els han imposat i alerta que fins i tot poden ser "ineficaces" a l'hora de garantir la protecció de la víctima.

Joaquín Galve, el president del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que és qui haurà d'avaluar els recursos a la sentència que condemnava a nou anys de presó per abusos i no per violació per als membres de la Manada, ha assegurat que la llibertat provisional concedida als acusats no condiciona "en absolut" el futur pronunciament dels magistrats ni pronostica que acabin absolts.

En declaracions a Onda Vasca recollides per Europa Press, l'advocat dels condemnats, Agustín Martínez Becerra, ha defensat que la presó provisional és una cosa "excepcional i s'ha de considerar així". "Sembla que determinades persones no volen comprendre que no s'està discutint en relació amb la violència contra les dones ni casos genèrics, sinó en relació amb un cas particular en què els acusats són innocents i va quedar acreditat". 

En un comunicat l'associació de dones jutges AMJE coincideix que la presó provisional és una mesura extraordinària però considera que "no deixa de ser una decisió inusual davant de persones que ja estaven en presó provisional i que han sigut condemnades a una pena de presó de 9 anys". Les juristes expliquen que en alguns delictes, com ara els relacionats amb tràfic de drogues, és habitual que es dictin ordres de presó provisional i consideren que el problema és que no hi ha prou sensibilitat i formació respecte als delictes contra la llibertat sexual, "que requereixen una especial mirada de gènere, no només mentre es jutgen sinó en els moments posteriors a la condemna". 

La jutge amplia la investigació de Còrdova

Mentrestant, la jutge que investiga els quatre membres de la Manada implicats en l'altre presumpte cas d'abusos a una noia de Pozoblanco (Còrdova) ha ampliat la causa a causa de la seva "complexitat". La magistrada va començar a investigar els condemnats després de rebre les imatges que li va enviar el jutge que investigava l'atac dels Sanfermines. Al mòbil d'un dels acusats hi van trobar un vídeo en què es veien quatre dels integrants de la Manada fent tocaments a una noia que estava semiinconscient dins un cotxe. El jutge de Pamplona considerava que hi havia "indicis seriosos" que haurien drogat la noia per abusar-ne.

La defensa dels condemnats s'ha oposat a la mesura. Considera que no hi ha motiu perquè la jutge prorrogui el cas i assegura que ja fa temps que l'hauria d'haver tancat, perquè ni les acusacions ni les defenses han demanat practicar més proves.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF