L'Audiència de Barcelona veu "excessos policials" en les càrregues de l'1-O

Diu que l'actuació no va ser proporcional perquè el referèndum no tenia "conseqüències jurídiques"

Per primera vegada un tribunal qüestiona la proporcionalitat de l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant l'1 d'Octubre. Fins ara havien sigut alguns jutges d'instrucció els que havien decidit investigar diversos agents dels dos cossos policials després de les denúncies de diferents votants lesionats durant el referèndum de l'any passat. Ara és l'òrgan immediatament superior, l'Audiència de Barcelona, qui ha entrat a valorar la necessitat de les càrregues policials que es van repetir el dia 1 d'octubre de 2017 en diferents centres habilitats com a punts de votació del referèndum. "No considerem que fos necessari colpejar amb les porres i defenses de manera inesperada i supressiva els ciutadans que eren a l'exterior del centre", assegura respecte a l'actuació de la policia en un centre de Sant Joan de Vilatorrada. El tribunal parla d'"excessos policials".

La resolució de l'Audiència de Barcelona, que té el vot discrepant d'un magistrat –una magistrada– dels tres que integren el tribunal, ordena a la jutge del Bages que havia arxivat la investigació per les càrregues en un institut de Sant Joan de Vilatorrada que reobri la instrucció. Entre els seus arguments, el tribunal explica que amb els indicis recollits fins ara l'actuació dels agents en aquest punt no va ser proporcional perquè van acabar utilitzant la força contra els ciutadans tot i que "sabien" que encara que acabessin votant el resultat no tindria cap "conseqüència jurídica" perquè el referèndum s'havia declarat inconstitucional. Com a prova d'això, el tribunal recorda que "en altres llocs de Catalunya no hi va haver actuacions policials, les votacions es van fer i es van subministrar els resultats, sense cap conseqüència jurídica".

El tribunal ordena a la jutge del Bages que portava aquest cas que practiqui totes les proves que li havien demanat tant la fiscalia com els denunciants. Entre aquestes proves hi ha la declaració, com a investigat, del tinent responsable de l'operatiu i la identificació de tots els agents que van participar en l'actuació. El tribunal admet que aquest punt pot resultar "complicat" tenint en compte que els guàrdies civils no portaven el número d'identificació visible i que els denunciants no van poder aportar cap element per identificar-los. Per això les parts també havien demanat –i ara la jutge ho hauria d'acordar– que la Secretaria d'Estat de Seguretat redactés un informe sobre el dispositiu desplegat al Bages durant l'1-O en què identifiqui els agents participants i les instruccions orals i escrites que tenien, i hi adjunti els protocols d'ús de porres i escuts del cos. 

En l'actuació a l'institut de Sant Joan de Vilatorrada van resultar ferides lleus 14 persones. Segons el tribunal, una part dels guàrdies civils van intentar entrar per la rampa dreta d'entrada al centre. Com que no ho van aconseguir, un segon contingent d'agents es va dirigir a la rampa esquerra, on hi havia concentrat un grup de ciutadans, i "sense cap avís ni requeriment" i "sense intentar apartar-los de la porta", els van colpejar amb les porres. Quan els votants es van apartar, els guàrdies civils van trencar els vidres del centre amb un mall i van accedir-hi. El tribunal explica que un dels primers guàrdies civils que va entrar al centre va rebre "l'impacte d'una cadira llançada des de lluny", un fet que considera que podria constituir un delicte d'atemptat contra un agent de l'autoritat.

L'objectiu no era tancar el centre

La resolució de l'Audiència de Barcelona arriba a la conclusió que l'objectiu de la Guàrdia Civil a l'hora de desplegar el dispositiu a l'institut de Sant Joan de Vilatorrada no podia ser tancar el local de votació perquè després d'efectuar la càrrega i de requisar el material els agents "van marxar" del centre i no hi van deixar cap dispositiu.   

Tot i que els magistrats entenen que "si bé per aconseguir entrar a l'edifici era necessari fer servir la força", no creuen que "fos necessari" utilitzar-la amb els ciutadans que eren a l'exterior de l'institut. "S'hauria pogut obtenir el mateix resultat, tot i que s'hauria necessitat més temps, traient els congregats per la força, empenyent-los o arrossegant-los", conclou el tribunal, que considera que d'aquesta manera no hauria calgut lesionar ningú.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF