ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Què negarà la mar?

Una cartografia de quatre patrons del litoral illenc al mirall de les darreres previsions de pujada del nivell de la mar

El darrer informe publicat pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides alerta sobre una embranzida en la pujada del nivell de la mar. Afirmen, des de l’organisme, que “el nivell de la mar va augmentar prop de 15 cm durant el segle XX, però que actualment ho fa el doble de ràpid (3,6 mm per any) i es va accelerant”.

L’informe preveu que el nivell de la mar haurà pujat entre 30 i 60 cm a final de segle. Aquest primer escenari queda subjecte que els països disminueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que l’increment de la temperatura quedi ben per sota dels 2° C. En un segon escenari, en cas que les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuassin augmentant, es preveu que el nivell de la mar podria pujar de 60 cm a 1,1 m.

L’exercici present mostra una cartografia de com afectarien els dos escenaris anteriors el litoral illenc a partir de quatre casos representatius del seu litoral. Es tracta d’esbrinar i cartografiar fins a on arribaria el nivell de la mar en els dos escenaris prevists per l’IPCC projectant dades d’un model digital d’elevacions sobre la fotografia aèria enregistrada el 2015 per l’Institut Geogràfic d’Espanya.

Si anam al mapa, el primer que farem serà fixar-nos en la llegenda. En color blau fluix veim la part del territori que quedaria inundada si el nivell de la mar pujàs fins a un màxim de 60 cm mentre que, en blau marí, tenim cartografiada l’ampliació de la franja anterior si la pujada assolís 110 cm. En vermell hem volgut representar la part del litoral que quedaria exposada a tan sols un metre sobre el nivell de la mar i, per tant, vulnerable a l’efecte dels temporals, rissagues i plenes.

Farem aquest recorregut de la mà del geògraf Miquel Grimalt Gelabert, començant pel port d’Alcúdia (figura 1). Aquest seria un exemple de litorals baixos molt artificialitzats en què les infraestructures portuàries queden inoperatives i, per tant, s’haurien de redissenyar. A més, és un exemple de lloc on les platges no poden recular perquè hi ha edificacions sobre el sistema dunar i, per tant, desapareixerien. En el millor dels casos, els habitatges i els hotels quedarien arran de mar i en el pitjor, l’aigua s’endinsaria pels carrers. En aquesta mateixa imatge, l’àrea coneguda com Ciudad de los Lagos recuperaria la seva vocació natural d’albufera.

La figura 2 ens du fins a la Colònia de Sant Jordi, on tenim un exemple de platges que tindrien possibilitat de recular i on els estanys i els salobrars augmentarien en superfície.

Noves platges

Pel que fa a les cales, com a l’exemple de cala Galdana (figura 3), observam com la mar s’endinsa damunt els al·luvions del torrent. Atès que la platja de les cales se situa entre l’aigua de la mar i les albuferetes o estanys posteriors, es congriaria una nova platja terra endins.

Acabaríem a Vila, a Eivissa, un exemple de recreació de línies de litoral històric on l’antiga illa Plana recuperaria la seva condició insular amb la mar que, de nou, convertiria en badies els aiguamolls de les Feixes.

En conjunt, els grans beneficiats serien salobrars i albuferes i els grans perjudicats, els petits illots, que quedarien submergits o molt exposats, cosa que posaria en perill tàxons endèmics (sargantanes) i restes arqueològiques, tot sense oblidar que des del cel no podem veure els límits de la previsible salinització dels aqüífers costaners.

En qualsevol cas, aquesta cartografia representa la predicció d’un organisme internacional per a final de segle: més enllà d’una reacció immediata per aconseguir que es compleixi l’escenari més benigne, podríem començar a planificar com adaptar-nos a un escenari o l’altre.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF