QUÈ ES COU?

Apostar pels licors i digestius locals

Quantes vegades hem anat a un restaurant i quan hem demanar el compte ens han convidat a fer un xarrup, tot oferint-nos licors foranis com patxaran, amaretto, aiguardent d’orujo, cremes de licor i licors de fruites o snaps, com es diu a escala internacional? Però poques vegades hem sentit que ens ofereixin tastar els licors fets a la nostra illa, des de les herbes fins a les especialitats que tenen i elaboren les destil·leries locals de Menorca.

Destil·leries Xoriguer, que enguany compleix el seu 75è aniversari, no sols produeix el conegut gin Xoriguer, sinó que també té la Saffron Island Gin, una ginebra amb safrà de Menorca fruit de la col·laboració amb lsafrà, empresa rural que ha recuperat la producció de safrà a l’illa. Estam davant una ginebra artesanal redestil·lada amb safrà, aloe vera, gingebre i cardamom, que recupera les antigues mescles medicinals dels antics alquimistes. Aquesta ginebra de color de mel intens, amb records de taronja i flor de safrà, és ara per ara una de les joies del món dels licors i destil·lats menorquins, i ben bé en podria ser un exemple de licor de sobretaula que encara resta per descobrir.

Tradició dels antics aiguardents

Un altre cas és el Flor de Vent, que recupera la tradició dels antics aiguardents que s’elaboraven a Menorca, que a poc a poc van ser substituïts per les ginebres. Flor de Vent, nom suggeridor que ens recorda que som a l’illa de la tramuntana, és un licor elaborat tot seguint una recepta original menorquina de l’any 1895, que conté 14 botànics destil·lats en alambí de coure i alcohol d’origen vínic. Estam davant el que es coneix com un orujo, però mediterrani, que ben bé hauria de ser a la nostra illa aquest aiguardent de sobretaula que se’ns presenta transparent, amb llàgrima densa i aromes de fonoll i suaus notes de fruits secs. La seva entrada en boca ens aporta notes d’anís i torrats. Potser quan ens ofereixin com a digestiu un orujo, hauríem de demanar un Flor de Vent.

Per als amants dels licors dolços però no embafadors tenim el Bloody Island, que és el resultat de Xoriguer amb la societat menorquina, i que agafa el nom de la manera com es denominava al segle XVIII l’actual illa del Rei, del port de Maó, on hi havia l’hospital de sang o de campanya de l’armada britànica. Estam davant un licor obtingut a partir de la destil·lació d’herbes aromàtiques que després són macerades amb figues de moro de l’illa, que ens donen com a resultat un licor de color ataronjat i de llàgrima densa, amb records de melicotó i herbes aromàtiques. Un licor amb molta fruita, sedós i amb un final d’albercocs secs, melicotó i figa de moro. L’alternativa ideal als licors industrials de poma, melicotó, mora... i de passada una aposta pel producte i les empreses locals, que ara més que mai ho necessiten.

Si anem als licors tradicionals, tenim el licor de camamil·la o herbes menorquines, fet de manera tradicional segons les antigues receptes de la pagesia, infusió en fred i amb quatre botànics acuradament seleccionats del camp de Menorca. Camamil·la, til·la i dos botànics secrets són els que formen part d’aquest licor de color groc intens, amb notes de camamil·la de la Mola o de la Tramuntana de Menorca, anís suau i un final llarg de licor d’herbes, que és el digestiu ideal, i que al nostre parer no hauria de mancar com a oferiment de sobretaula als restaurants menorquins. Aquestes herbes de camamil·la haurien d’estar presents a tots els menús que a partir d’aquesta setmana i fins el 4 d’octubre s’oferiran a la Mostra de Cuina Menorquina, a més dels licors que donam a conèixer en aquest article.

Com a punt final, cal apuntar que a Menorca també s’elabora licor de palo, que és ben present a la nostra illa des dels segles XVI i XVII com a remei medicinal contra el paludisme i que no mancava als vaixells que sortien des dels ports de Maó i Ciutadella a fer travessies per la Mediterrània o transatlàntiques cap al nou món.

Palo artesanal

Xoriguer elabora un palo artesanal amb genciana, quina i altres herbes aromàtiques, que ens donen aquest punt illenc al que va ser el més gran dels aperitius de la Menorca de fins els anys 60 del segle XX. Ara amb el covid-19 es van posar de relleu les seves propietats medicinals, i ha tornat a posar-se de moda, i fins i tot Xoriguer ha creat el Fil de Ferru, un gin amb palo, suc de llimona i tònica.

Però la carta de licors de la més antiga de les destil·leries menorquines en actiu no s’acaba aquí, tenim licors de sobretaula com la crema de roses, que encara és servida a les begudes dels caixers i cavallers de les festes de Sant Joan, o altres que cal recuperar a les sobretaules com els licors de cacau, cafè, el 55, el calent (propi de les festes de Nadal) o una de les grans joies de la destil·leria menorquina, l’Estomacale de Xoriguer, que antany era present a totes les cases de bon menjar i bon beure.

Tenim aquí un bon producte local, i l’hem de promocionar i donar-li presència a les nostres cartes i apostar per les empreses artesanals, com a elements diferenciadors, sostenibles i que són un exponent de la nostra riquesa gastronòmica.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF