Els Antigors tornaran a ser de titularitat pública

Aquesta podria ser “la primera pedra de l’esperat i desitjat Territori Museu de ses Salines, perquè aspiram que tot el municipi sigui ‘musealitzable’, ja que tenim la sort que entre la Colònia de Sant Jordi i Cabrera hi havia una ruta marítima des dels fenicis (ses Salines és Municipi Fenici des d’enguany) fins als romans i després els àrabs. El nostre catàleg patrimonial recull 55 punts arqueològics, on els Antigors despunta per la seva importància, i més de 400 elements catalogats”, explica Bernat Roig, batle i regidor de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de ses Salines, però també arqueòleg de professió i “principalment de vocació”.

Quan Bernat Roig parla del jaciment, s’emociona pels records de la seva infantesa. Conta que gairebé s’ha criat als Antigors, com quasi tots els saliners.

El jaciment passarà de privat a públic “i això ens obrirà un gran ventall de possibilitats per a moltes actuacions: el coneixement de la cultura local, la promoció del jaciment, excavacions, promoció científica i també turística”, diu.

Només Mallorca i Menorca tenen cultura talaiòtica; “som els únics del món; enlloc més s’ha trobat res de semblant”, explica l’arqueòleg.

Ell és un dels responsables del plànol, dels textos explicatius i de la compra efectiva d’uns 10.000 metres quadrats dels poc més d’11.000 que té el poblat original. Ara restaran en mans privades només la zona del portell i la talaia Joana; “vulguis no vulguis, les peces vistes més destacades”, afegeix.

La talaia Joana i la Vedelleta d’O r

Roig explica la toponímia de la famosa talaia Joana, que té aquest nom per adaptació. Foren els catalans cristians els qui anomenaren ses Salines com a alqueria Jussana (del sud), per ubicar-la. Tot el que estava al nord es deia ‘sobirà’ i, per tant, el que estava al sud era ‘jussà’. I de ‘jussà-na’ a ‘Joana’ només hi ha una pedra. La talaia Joana és de planta circular, amb una altura de 5,5 metres i un diàmetre de 14 metres. L’esperança ara és que la propietat vulgui vendre per tenir el poblat complet.

Cronologia

El jaciment dels Antigors data del 980 aC, més o manco, i va estar habitat fins a la conquesta romana del 123 aC, fins i tot uns anys més.

Va ser quan es produí a Mallorca el canvi més important de tota la seva història. Es posava fi a una cultura mil·lenària, protourbana i clànica a mans d’una cultura estatal, urbana i monetària: la romana. I, curiosament, la seva murada és posterior al poblat, atès que és semicircular i envolta l’entrada del talaiot.

Tot això constata la importància del con sud de l’illa, un pas obligat per les rutes marítimes en l’antiguitat, amb Cabrera com a privilegiat testimoni directe. Eren platges de considerable extensió per poder desembarcar còmodament i amb un negoci implantat amb fermesa: el de la sal. De fet, la salinera coloniera data del segle IV aC.

Gràcies a les excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans en la dècada dels anys 20 del segle passat, aquest poblat va ser un referent per a l’estudi de la cultura talaiòtica de Mallorca per molt de temps, i encara ara.

Al santuari, les excavacions -dirigides per l’arqueòleg català Josep Colominas- posaren al descobert una sèrie d’urnes de marès (pedra sorrenca local) que contenien enterraments infantils.

Aquestes pràctiques, testimoniades cap al final de l’època posttalaiòtica, tal vegada es poden posar en relació amb la cultura púnica, que tanta influència va tenir a les Illes en aquells anys. Roig assegura que la zona de ses Salines reuneix totes les característiques necessàries per al comerç amb els pobladors saliners i la Colònia de Sant Jordi.

“Les restes arqueològiques que coneixem constaten un comerç molt actiu en l’antiguitat, s’intueix molt de trànsit marítim. Sorprèn que al municipi hi hagi jaciments o restes de totes les èpoques: naviformes, talaiòtics, púnics, romans, vàndals, bizantins, musulmans, catalana, cristiana...

Sa Carrotja

Als voltants de l’entrada a ses Salines des de la carretera de Campos es troba la necròpoli de sa Carrotja (BIC).

S’hi varen localitzar antany més de 50 làpides funeràries romanes (aproximadament una quarta part de totes les detectades a les Illes Balears). Estan repartides pels museus de Mallorca, d’Artà i de Lluc. També n’hi ha fins a Granollers, sense comptar les que s’han ‘reutilitzat’ per tal de construir parets seques o per a altres usos.

Així mateix, a la Colònia de Sant Jordi hi havia una torre de defensa que en l’actualitat forma part, des de fa uns 50 anys, dels dos xalets que hi ha en el seu lloc. Trist, però real.

Els Antigors és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa. Consta d’un total de sis talaiots (A, B, C, D, E i F), una muralla semicircular (J) que envolta el poblat, un santuari (G), una entrada original al poblat que encara conserva la llinda (H) i habitatges (I) com la que es troba a prop de l’accés actual (K). L’ocupació humana d’aquest poblat és molt perllongada i va poder ser des de finals del II mil·lenni aC fins a l’època romana.

Cal esmentar també la posició estratègica en la qual es troba els Antigors, ja que des d’ell es pot controlar visualment el vast territori entre el puig de Randa, el puig de Sant Salvador i la mar.

El jaciment va ser excavat parcialment a principis del segle XX per Josep Colominas. Les seves excavacions es varen centrar en els talaiots A i B, i en el santuari G. El talaiot A, conegut popularment com talaia Joana, és el més alt i millor conservat, amb 6,50 metres de diàmetre i 5,50 metres d’alt.

Hi trobaren restes de cendres, ceràmica feta a mà, dues llances de bronze i un punyal de ferro.

El talaiot C, de menors dimensions que l’anterior, destaca per conservar part de la seva columna central. S’hi varen trobar restes de ceràmica feta a mà, punxons d’os i ossos humans. Un cas singular és el santuari G, en què es varen trobar quatre columnes cilíndriques a l’interior, per la qual cosa es diferencia de la majoria de santuaris talaiòtics.

Les peces descobertes són al Museu Arqueològic de Catalunya, encara que l’any passat s’exposaren a ses Salines per primera vegada i durant un mes.

Text i plànol: Bernat Roig