Societat 16/02/2018

Animals que compten millor que els humans

Alguns peixos són capaços de distingir d’un cop d’ull si un grup dels seus congèneres està format per 18 o 21 individus, cosa que els permet afegir-se al grup més nombrós i, per tant, més segur

Natalie Angier / New York Times
7 min

Durant la temporada d’aparellament, el mascle de la granota túngara de l’Amèrica Central se situa, cada nit, al lloc que tria com a escenari a l’estany local, on passa hores i hores exhibint-se davant del món en tota la seva esplendor. Aquesta granota de color marró té la mida d’una nou pelada, però el seu cant és prolongat i dinàmic, amb un so llarg que es va fent greu, molt semblant a un faser (una arma de Star Trek), seguit d’un espetec breu, vibrant i harmònicament dens. Això si un altre mascle no comença a raucar a prop, esclar, perquè en aquest cas la primera granota afegirà al so llarg dos espetecs més. I si la resposta del seu rival és la mateixa, el primer mascle n’hi afegirà tres més. I hi tornen una vegada rere l’altra fins que les granotes arriben al límit de la seva capacitat respiratòria amb una successió trepidant de sis o set espetecs.

Aquesta competició acústica deixa esgotades les granotes, que corren el risc d’atraure depredadors com les ratapinyades. De tota manera, els mascles no tenen més remei que comptar qui fa més espetecs per la senzilla raó que les femelles túngares fan el mateix: escolten, compten i, al final, s’aparellen amb el mascle que en fa més.

Els científics han descobert que darrere del sentit numèric de les granotes, sorprenentment complex, hi ha unes cèl·lules especialitzades situades al mesencèfal dels amfibis que calculen el nombre de senyals sonors i els intervals que els separen. Segons Gary Rose, biòleg de la Universitat de Utah: “Les neurones compten el nombre correcte de pulsacions i són molt selectives”. Si la cadència de pulsacions es talla, encara que només sigui una fracció de segon, les neurones no s’activen i el procés de recompte se suspèn immediatament: “S’ha acabat el bròquil. És el mateix que passa en la comunicació humana: un comentari inadequat pot posar fi a tota la conversa”.

Distingir quaranta de seixanta

La història de l’àbac neuronal de la granota és només un exemple de l’impressionant sentit numèric present a la naturalesa; un sentit antic i versàtil, un talent analitzat detalladament en un número recent de la revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, editat per Brian Butterworth, del University College London; C. Randy Gallistel, de la Rutgers University, i Giorgio Vallortigara, de la Universitat de Trento. Els científics han descobert que els animals de tot l’espectre evolutiu tenen un agut sentit de la quantitat, capaç de distingir no només les coses grans de les petites i si n’hi ha més o menys, sinó també entre dos i quatre, quatre i deu, quaranta i seixanta. Les aranyes vespa, per exemple, porten el compte del nombre de preses que estan atrapades als fils de la seva teranyina, a la part que els fa de rebost. Quan els científics, per fer un experiment, els prenen les provisions, el temps consumit per les aranyes per buscar el que els han robat no serà proporcional al volum total de les preses, sinó al nombre d’objectes que els han pres. Als peixos petits els resulta beneficiós viure en bancs, i com més nombrós és el grup, més probabilitats estadístiques tenen de fugir dels depredadors. En conseqüència, n’hi ha molts que són excel·lents a l’hora de fer recomptes relatius. Els guppys, per exemple, tenen una ràtio de contrast de 0,8. Això vol dir que amb un cop d’ull poden distingir entre quatre i cinc guppys, o entre vuit i deu i, quan poden, s’uneixen al grup més nombrós. L’espinós o escanyagats encara té més capacitat de discriminació: amb una ràtio de contrast de 0,86, pot distingir entre 6 i 7, o 18 i 21, un potencial que, a molts ocells, mamífers i fins i tot humans els resultaria difícil de superar.

Sistemes numèrics i llenguatge

Malgrat la fòbia que molta gent té a les matemàtiques, les persones també naixem amb un agut sentit numèric innat, i la numeralitat està profundament imbricada en molts aspectes de la nostra ment i la nostra cultura. Els investigadors han arribat a la conclusió que les paraules per designar petites quantitats -menys de 5- s’assemblen d’una manera sorprenent en gairebé tots els idiomes estudiats, i aquests noms són paraules gairebé invariables i immutables en tots els diccionaris. En totes les cultures es conserven millor al llarg del temps que el nom de conceptes suposadament bàsics, com ara mare, pare i la majoria de parts del cos, amb algunes excepcions desconcertants, com els noms de la llengua i els ulls.

“Fa desenes de milers d’anys que fem servir els mateixos sons per dir dos o tres ”, afirma Mark Pagel, un biòleg de la Universitat de Reading que estudia l’evolució del llenguatge. “És ben possible que si fa 15.000 anys ens haguéssim trobat un grupet dels últims neandertals, un d’ells hauria dit, assenyalant-se a ell mateix: «Un», i assenyalant els altres: «Tres». I aquestes paraules, d’una manera estranya i tosca, les hauríem entès”. Segons el Dr.Pagel, aquesta continuïtat “ens hauria de sorprendre”.

Els primers sistemes numèrics formals es remunten a fa només 3.500 anys, a l’antiga Mesopotàmia, però els registres quantitatius són molt més antics. Francesco D’Errico, arqueòleg de la Universitat de Bordeus, ha descrit l’anàlisi que ha fet el seu equip d’un fèmur de hiena de fa 70.000 anys trobat al jaciment francès de Les Pradelles. A l’os de la cama hi ha nou incisions paral·leles, gairebé idèntiques, massa regulars per ser conseqüència d’un atac a cops de pedra o un intent rudimentari de decoració artística. Segons D’Errico: “Encaixa amb la idea que les incisions són una forma de notació numèrica. Hi veiem els inicis de l’exteriorització del nostre sentit numèric, de treure’l fora del cos”.

Hienes calculadores

Les opinions sobre el sentit numèric dels animals han canviat espectacularment des de mitjans del segle XX, quan molts investigadors creien que només els humans tenien prou matèria grisa per pensar quantitativament. Esmentaven l’exemple de Clever Hans, del 1907, el cavall que, segons deien, sabia resoldre problemes aritmètics i donava les respostes a cops de peülla. Al final va resultar que reaccionava als senyals inconscients que emetien les persones que l’envoltaven. Des d’aleshores, els investigadors han enfocat aquest tema amb més precaució i rigor.

Per exemple, els carnívors socials, com ara les hienes tacades, viuen en societats de fissió-fusió: defensen col·lectivament els seus territoris dels rivals, però són animals molt errants i formen grups que contínuament canvien de membres. Segons Sarah Benson-Amram, professora assistent de zoologia i fisiologia de la Universitat de Wyoming: “Mai es pot pronosticar si trobaràs una hiena en un grup concret. Potser està sola o forma part d’un grup de deu”. Com que les mandíbules de hiena poden triturar els ossos de zebra, els enfrontaments entre competidors poden resultar mortals; les hienes tacades han de saber valorar en tot moment quantes són i quantes en tenen al davant. Benson-Amram i els seus col·legues van posar a prova les seves habilitats: van gravar els crits de hienes tacades sud-africanes i namibianes i els van reproduir prop d’unes hienes de Kènia. Tal com preveien, en sentir els crits d’uns desconeguts, els carnívors kenians s’acostaven a l’origen ocult del so quan jugaven amb l’equip de casa, però se n’allunyaven quan sentien massa veus seguides. I, de vegades, quan les hienes locals veien que les altres les superaven en nombre, demanaven reforços. “M’encantava veure que, quan les hienes cridaven, les altres venien corrents -diu Benson-Amram-. Era molt espectacular, hi havia molta agressivitat; valoro molt aquesta capacitat de reclutar altres membres del grup per a la causa”.

Els ximpanzés registren dades, són guerrers episòdics i també guerrers ninja dels números. Són capaços d’aprendre a associar grups d’objectes amb la corresponent xifra aràbiga fins al 9 i, de vegades, fins i tot més: tres quadrats en una pantalla d’ordinador amb el número 3, cinc quadrats amb el 5, etc. Poden posar aquests números en ordre. La memòria numèrica dels ximpanzés joves és sorprenent: mostreu en una pantalla uns números ordenats aleatòriament durant només 210 mil·lisegons, la meitat d’un parpelleig i, tot seguit, tapeu les xifres amb quadrats blancs: veureu que un ximpanzé jove que hagi après els números tocarà els quadrats seqüencialment per indicar l’ordre ascendent dels números ocults a sota. No proveu de fer-ho vosaltres. Tetsuro Matsuzawa, primatòleg de la Universitat de Kyoto, va dir en una reunió: “No ho sabreu fer”.

El pensament matemàtic avançat

Es veu que sis milions d’anys després que comencéssim a divergir dels ximpanzés, la propietat del cervell humà dedicada en altres temps a la memòria numèrica s’ha destinat a objectius més elevats, com ara la possibilitat de decidir si és veritat una frase com la següent: “No hi ha cap camp vectorial tangencial continu que no desaparegui en esferes dimensionals iguals”.

El psicòleg Stanislas Dehaene, de la Universitat de París, i els seus col·legues van presentar proves, obtingudes d’escàners cerebrals de matemàtics professionals, que els circuits neuronals del pensament matemàtic avançat són un perfeccionament del sentit numèric arcaic que compartim amb altres animals. És diferent dels camins que segueix la llengua quotidiana, fins i tot quan un desafiament relacionat amb les matemàtiques implica paraules més que no pas números, com és el cas de l’afirmació anterior. Però la nostra numeralitat congènita no ens garanteix la competència matemàtica, i de vegades se’ns pot girar en contra. Els psicòlegs Rochel Gelman, de la Universitat de Rutgers, i Jennifer Jacobs Danan, de la Universitat de Califòrnia, han estudiat la freqüència amb què gent amb un bon nivell educatiu s’equivoca en el càlcul de percentatges. Ens diuen que el preu d’una cosa ha pujat un 50% i després que ha baixat un 50% i, instintivament, arribem a una conclusió errònia: “No està malament, ens hem quedat igual que abans”. El nostre sentit numèric natural suma i resta nombres enters, però detesta les fraccions, i per això ens equivoquem.

stats