Anatoliy Loskutov: "Si estic aquí, he de poder dir les coses en l'idioma d'aquí"

PalmaAnatoliy Loskutov (Perm, 1982) gaudeix de l'existència tranquil·la que li ofereix el camp de Mallorca. Aquest enginyer aeronàutic rus va decidir provar fortuna a un lloc ben diferent del seu país natal. I l'experiència ha estat ben profitosa: a més d'un marit, una família i nous amics, també ha trobat noves llengües, una cultura diferent i uns sabors a la cuina que no havia imaginat abans de començar l'aventura a les Balears.

Com va ser que vàreu decidir venir a Mallorca?

La primera vegada que vaig estar a Mallorca va ser de vacances, però en unes circumstàncies estranyes. Estava arribant en avió amb els meus amics el 30 de juliol del 2009, el dia de l'atemptat d'ETA a Palmanova. Veníem des de Finlàndia, i ja vèiem l'illa des de les finestres, quan l'avió va fer mitja volta i se'n va allunyar. Ens varen explicar que l'aeroport estava tancat i vàrem aterrar a Milà. Així, vàrem tornar a Finlàndia i allà vàrem aconseguir uns altres bitllets per a dos dies després, sense ni tan sols tenir un lloc on dormir. Al final, vàrem passar tres dies i dos vespres a Mallorca, i va ser molt poc temps per conèixer-la. Hi vaig tornar l'any 2018.

Per què vàreu voler tornar?

Volia provar, saber quines possibilitats em donaria la vida. Encara que no coneixia l'idioma, volia aprendre'l i saber què podia passar. L'illa és un lloc únic i meravellós, i la Península no m'atreia tant. A més, aquí hi vivia un conegut meu de Perm, la meva ciutat de naixement, i hi podia trobar suport.

Com varen ser els primers mesos?

Vaig trobar feina en una fàbrica de gel, com a repartidor. Era un treball dur, però el necessitava. Així i tot, no vaig pensar mai a tornar. Els problemes no em fan por. La feina em donava per pagar una habitació i em va permetre conèixer tota classe de persones, de moltes nacionalitats i idiomes. Vaig poder anar a llocs meravellosos, com Deià o Alcúdia. La mar, els colors i la llum em varen semblar impressionants. També estava content perquè vaig trobar habitació al centre de Palma, al carrer de Blanquerna. Però les meves finestres donaven als contenidors dels fems i va ser una experiència aguantar l'olor i el renou del camió cada vespre.

Quins problemes hi vàreu trobar?

El clima se'm va fer una mica dur, perquè no estava avesat a tanta calor. Vaig tenir la primera insolació de la meva vida. Vaig estar al llit amb febre alguns dies. Només pensava a no perdre la feina. Estava molt preocupat, però no va passar res i el meu cap s'ho va agafar bé.

Com és per a un enginyer aeronàutic haver de treballar com a repartidor de gel?

Havia de fer feina, i la vida em donava una oportunitat. Jo sabia que no seria per a sempre i vaig triar aprofitar el moment. No és fàcil, però no és el pitjor que pot passar, encara que el meu coneixement professional és d'una altra esfera. Som molt positiu i vaig pensar que agafar aquest treball seria un trampolí per tirar endavant.

Feis feina de la vostra carrera, ara?

He de convalidar el títol i també necessit un certificat d'idiomes. Estic amb això. He enviat el meu currículum però no puc treballar del que he estudiat fins que no convalidi el títol. Estic de camí. Encara hi ha coses complicades.

Teniu contacte amb altres russos?

Conec russos i ucraïnesos que viuen aquí, però molts s'han aïllat entre ells i només parlen la seva llengua materna.

I us heu trobat amb tòpics sobre el vostre país?

M'he topat amb la típica imatge dels russos rics i una mica bojos, sobretot a Eivissa. Molta gent pensa que els russos que venen aquí són rics, no tenen respecte per res i fan el que volen. Però la majoria de la gent del meu país és de nivell econòmic baix.

Com va reaccionar la vostra família quan vàreu decidir viure a Mallorca?

La meva mare sempre estava preocupada per mi, perquè havia canviat la meva vida radicalment. Però sempre m'ha donat suport. I quan va venir a veure'm va comprovar que estic bé, i que tenc el suport del meu marit.

Perquè us heu casat amb un mallorquí...

Sí. És molt divertit perquè les nostres cultures són molt diferents. Gràcies a ell he conegut moltes persones, i també la seva família. Tothom m'ha donat suport, amor, respecte, ajuda, un idioma, una cultura... I m'han ensenyat a fer panades!

Parlant de panades, heu trobat molt diferent el menjar?

Sí que ho és. Encara que a Rússia hi ha un plat molt semblant al frit, que m'encanta: mesclam budells i patates, i ho fregim. Això sí, encara hi ha sabors que se'm fan una mica estranys, com la mescla de la sobrassada i la mel. També he de dir que l'ensalada que aquí es diu 'russa' no té res a veure amb la que menjam allà, que es diu Olivier. La nostra porta vedella bullida, cogombre salat, pastanaga, patata, pèsols i una salsa amb smetana, que és com nata agra.

Vàreu viure els darrers anys de l'URSS quan éreu un nin. Com els recordau?

Ho record perfectament. Els meus padrins treballaven en una fàbrica que va tancar amb l'arribada del capitalisme, i la meva mare tampoc no tenia feina. La gelera estava buida i les persones ho passaven malament, perquè no sabien com guanyar doblers per sobreviure. Així i tot, el poble esperava canvis, més llibertat, nous avantatges i possibilitats. En teoria, a Rússia hi ha ara llibertat i democràcia, però això queda en paraules. La realitat és molt més complicada i, per exemple, gairebé no parl de política amb els meus amics. El meu marit sí que en parla, però jo estic bastant lluny d'això.

Heu trobat el vostre lloc al món a Mallorca? Pensau dur-hi la família?

Sí. No tenc cap ganes de canviar el lloc on visc. Estic molt bé aquí. La meva mare està molt bé ara on viu, a Sochi, al Mar Negre. El meu germà també hi és. I gràcies a les noves tecnologies podem estar junts malgrat que vivim lluny.

Com estau vivint el confinament i la crisi del coronavirus?

Per sort, puc teletreballar des de casa meva. Faig fotografies per a una empresa de joies. M'encanta fer fotografies de detalls, i amb aquesta feina ho puc fer. M'agrada molt ensenyar les formes i les corbes dels objectes. Al començament de la crisi, estava molt preocupat, perquè la meva mare viu tota sola i m'ha afectat molt estar lluny d'ella. Al final, a Rússia també hi ha hagut restriccions i han acceptat algunes normes, encara que no és com l'estat d'alarma. Ara estic més tranquil. A més, nosaltres vivim al camp i tenim espai. El millor d'estar tancats és que hem fet un hort. En la meva vida hauria pensat que sembraria pèsols, carabassons o tomàtigues de ramellet. Ara, he de dir que els primers que han sortit són els carabassons grocs russos [riu].

Heu trobat rebuig pel fet de ser estranger?

En vaig trobar bàsicament els primers mesos, perquè no coneixia l'idioma. Vaig viure alguna situació estranya, però no passa res. Si estic aquí, he de poder dir les coses en l'idioma d'aquí. El meu marit em parla i em dona molta canya amb el català. És una bona manera d'aprendre'n.

Teniu una anècdota amb els vostres noms...

Sí! El primer mes a Mallorca, vaig pensar com podria dir el meu nom d'una manera que no fos difícil, perquè Anatoliy és difícil de pronunciar bé. Molta gent em deia Anatolia, com la península. Com que Tólik és un dels diminutius del meu nom, al final vaig pensar que Tolo seria una bona opció, sense saber que ja existia a Mallorca. Quan vaig conèixer el meu marit i em va dir que nomia Tolo, li vaig contestar: "És impossible, aquest nom me l'he inventat jo fa dos dies". Vàrem riure molt i això ens va servir per connectar.

I ara també ensenyau rus.

Mai no hauria pensat que podria fer classes, però és molt divertit. M'agrada preparar-les i tenir la possibilitat d'ensenyar la meva llengua materna.