ATALAIANT DES DE L’ESPAI

Anak Krakatau

La mirada del satèl·lit servirà per observar com una illa canvia la seva fisonomia

Un mapa és una representació proporcional del territori. Quan aquest es transforma, ja sigui per causes naturals o antròpiques, és habitual actualitzar-los. Per exemple, perquè una illa canviï la fisonomia de la seva línia de costa farà falta el pas del temps juntament amb agents com el vent, l’onatge, la pluja o l’home. Així, resulta habitual observar mapes històrics amb presència d’albuferes que actualment estan reblides o dibuixant antigues badies obertes que actualment apareixen protegides per infraestructures portuàries.

El que no resulta tan habitual és que aquests canvis siguin sobtats, com va succeir fa unes setmanes en una petita illa volcà situada a Indònesia, entre les illes de Sumatra i de Java, concretament a l’estret de Sonda, que connecta la mar de Java amb l’oceà Índic. En aquest estret hi ha un grup d’illes filles de l’erupció del volcà Krakatau al 1883. Una d’aquestes, l’Anak Krakatau (filla del Krakatau), ha vist modificada la seva topografia a causa de la darrera erupció. Una sèrie d’imatges de satèl·lit serviran per documentar el canvis patits en aquesta illa de l’oceà Índic.

L’Anak Krakatau mostrava signes d’especial activitat des del passat mes de juny fins que, el passat dia 22 de desembre, va patir una important erupció que provocà que una part de l’illa s’esllavissàs dins la mar, generant una ona amb conseqüències tràgiques per a la població propera a la costa de les illes de Sumatra i de Java, als voltants de l’estret de Sonda.

L’observació terrestre mitjançant satèl·lits equipats amb sensors dins la longitud d’ona de la llum visible necessita l’absència de niguls i en aquesta zona de l’Índic la precipitació és prou important, de prop de 2.800 mm anuals, fet que dificulta disposar d’imatges. Salvat aquest obstacle, si anam a la part superior de la figura, observam una imatge enregistrada el passat dia 16 de novembre pel satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea. En aquesta imatge es pot observar l’activitat volcànica, si bé la topografia de l’illa encara no s’havia vist modificada de manera sensible.

Un requadre més avall tenim una imatge enregistrada pel mateix satèl·lit el passat dia 8 de gener. L’activitat volcànica és manifesta, amb un enorme pirocúmul, així com una ploma de sediment dels elements que va amollant el volcà sobre la mar.

Aquesta imatge ja és posterior a l’erupció de dia 22 de desembre, però el pirocúmul no permet observar el perímetre de l’illa.

El següent requadre presenta una imatge, també del satèl·lit Sentinel-2, enregistrada el passat dia 13. Aquí sí que es pot veure la transformació de l’illa fruit de l’erupció. Per facilitar-ne la interpretació podem comparar el nou perfil de l’illa amb un antic perfil representat pel polígon de color vermell. Aquest l’he fotointerpretat amb l’ajut del programa de SIG Miramon sobre el model digital d’elevacions representat al requadre inferior. Aquest model fou generat a partir d’un vol, el febrer del 2000, del transbordador espacial Endeavour equipat amb un sensor radar i que, per tant, ens dona una visió de com era l’illa el febrer del 2000.

Així, si comparam la imatge del passat dia 13 amb l’antic perfil de l’illa, podem observar com una part significativa de l’oest i del sud insular ha desaparegut. Per contra, es pot veure com l’illa ha crescut per l’extrem est. La quantitat de cendres llançades pel volcà ha dificultat la possibilitat de generar la nova topografia a partir d’un satèl·lit amb sensor radar.

En breu serà possible i es podrà generar un model digital d’elevacions actualitzat. Després faltarà actualitzar els mapes i estudiar mesures per evitar que una futura erupció tingui conseqüències tan tràgiques.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF