Alomar lidera la reforma de Palma amb l’ajuda econòmica de Joan March

Compromès amb la defensa de la cultura pròpia, va ser un dels 151 intel·lectuals mallorquins que signaren la famosa 'Resposta als catalans'

REVISAT PER GABRIEL ALOMAR GARAU

Desaparegut Gaspar Bennàssar l’any 1932 i minvada la força creativa del seu rival Guillem Forteza, el principal urbanista de Palma entre els anys 40-70 serà l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve, que, a través del seu Pla de reforma de Palma, recollirà el testimoni de liderar la construcció de la ciutat moderna. Alomar era besnebot de l’escriptor i polític exiliat Gabriel Alomar Villalonga. Compromès amb la defensa de la cultura pròpia, va ser un dels 151 intel·lectuals mallorquins que signaren la famosa Resposta als catalans.

Des de principi dels anys 40, Alomar va mantenir una excel·lent relació amb el financer Joan March i la seva família, seguint l’estela de la feina de Guillem Forteza, quan aquest passava més estades a una clínica de Barcelona que li impedien exercir la professió. L’admiració d’Alomar per Forteza li feia prendre compromís per una arquitectura diferent de la que es feia a Mallorca.

Des de principi dels anys 40, Alomar va mantenir una excel·lent relació amb el financer Joan March i la seva família

En els anys posteriors Alomar va destacar per la seva curiositat i capacitat intel·lectual, que el dugueren a viatjar molt i a cursar estudis al prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units. Va col·laborar activament a organismes espanyols i internacionals en defensa del patrimoni arquitectònic, i va participar en la redacció de la que seria la primera Llei del sòl espanyol de 1953 i en la declaració del centre històric de Palma com a conjunt històric-artístic el 1964.

Segurament, la petjada més important de l’obra d’Alomar a Palma fou el seu projecte urbanístic de reforma. La Comissió Gestora Municipal, en reunió del 7 de febrer de 1940, en el punt 24 de l’ordre del dia, aprovà les bases per a un concurs d’avantprojectes per a la “reforma interior d’aquesta ciutat, de l’Eixample i de la Zona d’Extensió”. El concurs havia estat proposat pel regidor i arquitecte municipal Francesc Casas. La reforma que s’havia de fer era principalment de la ciutat intramurs. En realitat, però, consistia a reprendre el fil de la reforma que havia quedat bloquejada després del conegut i impossible Pla Bennàssar de 1917, i en recuperar les idees més teòriques de Guillem Forteza. El Pla Bennàssar tenia una gran dosi d’imaginació i fantasia destructiva i constructiva, i el 1940 només s’havia realitzat un tros de l’actual carrer de la Constitució. Val a dir que les idees de Forteza sobre la reforma del centre de Palma eren semblants a les de Bennàssar, però potser no tan radicals.

El Pla Bennàssar tenia una gran dosi d’imaginació i fantasia destructiva i constructiva

L’encàrrec de l’Ajuntament també consistia a retocar certs aspectes de les alineacions dels carrers de l’Eixample i donar solució a les urbanitzacions “salvatges” que havien sorgit a la perifèria, denominada Zona d’Extensió. El jurat del concurs estava presidit pel batle de Palma, Gabriel Riera, i dos arquitectes de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Llopart i Joaquín Vilaseca. Vilaseca havia fet un pla de reforma interior a la Ciutat Vella de Barcelona el 1932 i l’altre el faria més tard, el 1941. També feien de jurat l’enginyer de camins i germà de Guillem Forteza, Miquel Forteza, i l’arquitecte Enric Juncosa.

Aquest jurat va emetre el seu veredicte el 23 de gener de 1941 i donà com a guanyador Gabriel Alomar, que s’havia presentat al concurs amb el lema “Pla Regulador”. El segon premi va ser pel projecte de l’enginyer Antonio Parietti i el mateix Casas, que es presentaren amb el lema “Resurgere”. Una tercera opció fou la presentada per Roberto Oms i Enrique Matas, amb el lema “Urbis”. I la quarta i darrera, “Mallorca”, de l’arquitecte Berenguer Ramon Carreras. També s’hi havia presentat una proposta dels arquitectes de Madrid Fonseca, Cabanyes i Subirana, però va entrar fora de temps. Sabem que Guillem Forteza també havia redactat un projecte, però no el va presentar perquè el seu germà formava part del jurat. El projecte guanyador, després de passar per un període d’exposició pública i informades les al·legacions per l’arquitecte Enric Juncosa, va ser aprovat per l’Ajuntament dos anys després, el 12 de febrer de 1943, amb el nom de Pla d’Ordenación General.

A hores d’ara no hem pogut accedir als detalls del concurs, ja que l’expedient sembla extraviat. Ens hauria agradat especialment conèixer de primera mà el projecte de Casas i Parietti, que sembla que propugnava el manteniment dels carrers i edificis històrics, a més de la protecció del teatre Líric dins la remodelació de l’Hort del Rei. Miquel Àngel Llauger, en el seu llibre sobre les rondes de Ciutat, diu que el projecte d’Alomar no incloïa una via de circumval·lació, cosa que, pel que sembla, sí que feia el de Casas. S’hi va incloure més tard, a petició de Miquel Forteza.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF