L’Almudaina, el palau on no hi viuen reis

Històricament ben pocs monarques han aprofitat l’alcàsser d’origen romà

Ni Felip VI ni Joan Carles I han fet servir mai la que oficialment és la seva residència a Mallorca: el palau de l’Almudaina, sense comptar la recepció anual d’estiu o actes oficials puntuals. Tampoc el feien servir els seus avantpassats, a part de per a breus estades esporàdiques: han arribat a passar més de tres segles entre una visita i l’altra. Els que han ocupat aquest alcàsser d’origen romà han estat, sobretot, virreis, governadors, capitans generals -Franco inclòs- i audiències provincials. Encara es dedica, en part, a l’ús militar a causa d’un conveni vigent les pròximes dues dècades. L’edifici pertany al Patrimoni Nacional, ben igual que la resta dels palaus reials, com ara els d’Orient, El Pardo i l’Escorial.

L’economista Maria Llompart i el medievalista Jaume Sastre calculen que Jaume II es gastà, només el 1309, 1.383 lliures, de les prop de 21.000 dels seus ingressos anuals, per adaptar l’Almudaina com a palau reial. I tot i això tampoc no el va poder aprofitar gaire. La corona adquirí “cases i patis limítrofs” per arrodonir el projecte. Hi feren feina fins a 821 esclaus -entre ells, vint o trenta sarraïns, propietat del monarca- i dos centenars de dones. Però el ‘Bon Rei’ morí el 1311, amb les obres sense acabar, i la cort s’estimà més restar a la capital continental, a Perpinyà. Jaume III pràcticament no hi era mai, a Mallorca. Amb la reincorporació a la Corona d’Aragó, el 1343, s’hi registrà alguna estada reial de tant en tant. Però poques. Joan I, fugint de la pesta a la Península, el 1395, s’estimà més establir la seva cort al castell de Bellver. Per a la visita de Pere d’Aragó, germà d’Alfons V, “es feren a l’antic alcàsser de l’extinta monarquia mallorquina obres i reformes l’octubre del 1426”, segons l’estudiós Pere Sampol. El príncep Carles de Viana, el 1459, també es va haver de conformar amb l’Almudaina perquè el responsable de Bellver “s’havia negat a lliurar-li la plaça”, explica la medievalista Vera-Cruz Miranda.

Tres segles més tard del pas de Carles I per Mallorca, el 1541, per la campanya d’Alger, Isabel II visità l’illa del 12 al 16 de setembre del 1860. I això implicà noves obres de remodelació a l’Almudaina. El 1877, s’hi allotjà el seu fill, Alfons XII: “El bell pati d’aquest alcàsser”, apunta Sampol, “estava adornat amb banderetes i els arbustos del jardí vistosament enllumenats amb fanalets de color (…).Adornaven les règies cambres mobles de luxe, i la sala del tron cridava l’atenció per la seva elegància (…). En una estança més reservada, hi havia un preciós llit de plata destinat a sa majestat”. El 1904 i el 1923 va visitar Mallorca Alfons XIII.

Reclamació de béns

Proclamada la República l’abril del 1931, l’Ajuntament de Palma s’adreçà al govern espanyol demanant “la cessió de tots els béns que pertanyessin al Patrimoni de la Corona i que es troben enclavats en aquest terme municipal”. Essencialment, eren Bellver i l’Almudaina, tot i que la Diputació ja havia reclamat aquest últim palau “per a la província”. És clar que sí, responien des de Madrid, però quedava pendent “la qüestió econòmica”: s’havia de pagar per aquest traspàs. Però el batle de Palma ho consultà amb el seu homòleg de Barcelona i aquest li confirmà que, en el seu cas, “la cessió fou feta a títol gratuït”. El regidor i sindicalista Jaume Bauzà es demanava, segons les actes municipals citades per ‘elterreno.info’, “quins motius existeixen per fer amb nosaltres una excepció. Als ajuntaments de Madrid i Barcelona els cediren els béns del Reial Patrimoni sense cap pagament de drets. Per què no s’ha de fer el mateix amb nosaltres? És que som una colònia?”.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF