ENTREVISTA

Aligi Molina: “Hem fet de Cort un ajuntament feminista”

El regidor considera que un dels projectes cabdals ha estat el Pla d’igualtat

El regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics de l’Ajuntament de Palma, Aligi Molina, fa balanç de la tasca política realitzada per la seva àrea els tres anys i mig de legislatura. Considera que un dels projectes cabdals ha estat el Pla d’igualtat, que impulsa iniciatives de prevenció, formació i sensibilització per introduir la perspectiva de gènere en les polítiques del Consistori.

Dels reptes que us marcàreu a principi de legislatura, quins creis que s’han assolit i quins no s’han pogut concloure ja sigui per manca de temps, finançament o recursos?

Dins la meva àrea plantejàrem que el tema de la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista eren prioritaris. Per això, hem intentat convertir Cort en un ajuntament feminista. Així, consider que hem fet passes, com el Pla d’igualtat, que és una eina molt interessant perquè preveu accions, una estratègia molt clara per saber cap on hem d’anar, també amb vista als propers anys. En la legislatura 2007-2011 existia aquesta àrea, però mai no havia integrat tantes responsabilitats ni havia tingut tant de pressupost.

L’àrea d’Igualtat és de les que té menys pressupost. Considerau que 4.657.000 euros són suficients per al 2019?

No puc dir que ho sigui. Necessitam més recursos. Les polítiques d’igualtat, dins totes les administracions, encara són perifèriques. Això ho hem denunciat i ho continuarem denunciant. Tot i això, per al 2019 tenim una previsió d’inversió de 2,3 milions en temes de serveis de violència de gènere i millores de la qualitat d’aquest servei. Una part dels doblers es destinarà a la reforma de l’edifici que integrarà el nou centre d’acollida per a víctimes de violència masclista, que esperam poder inaugurar cap al setembre del 2019.

Quant a les assignatures pendents?

Crec que els serveis de l’Ajuntament són correctes, però tots necessiten més recursos. Parlam d’incloure més personal en aquests centres d’acollida, també al centre d’atenció integral. Però, sobretot, calen més recursos per invertir en tota la part de sensibilització, que és també la de prevenció. Quan atenem una dona que és víctima de violència masclista ja som en una fase molt avançada del conflicte. El que hem de fer és posar l’atenció en les etapes anteriors i fer més prevenció i formació. Aquestes campanyes haurien de ser una constant de totes les administracions.

Un dels temes més polèmics amb què heu hagut de conviure aquesta legislatura ha estat el del servei d’acollida i el cas particular de Juana Mendoza. Quina lectura en feis?

Fins ara, el servei d’acollida per a dones víctimes de violència masclista no estava dins l’àrea d’Igualtat, sinó que estava gestionat per Benestar Social. Dividírem aquest contracte i el vàrem dur a Igualtat per garantir que es gestionàs des d’una perspectiva de gènere. El 2016 vàrem poder fer el canvi.

Què ha suposat això?

Primerament, una nova direcció del centre, amb un nova mirada, i que el funcionariat que es dedica a la inspecció del servei depengui íntegrament d’Igualtat. Això fa que es treballi amb nous protocols perquè tots els procediments tinguin en compte aquesta perspectiva. Són detalls, però marquen la diferència.

Creis que s’actuà degudament amb Juana Mendoza?

No puc parlar d’un cas particular com el d’aquesta dona ni qüestionaré mai la seva paraula. L’únic que puc dir és que crec que ha estat molt mal assessorada per alguns dels homes de la plataforma Stop Desnonaments. D’altra banda, cal recordar que ella mai no fou expulsada del SAM Dones, sinó que en va partir voluntàriament, i no podem obligar les dones a restar-hi si no ho volen. Puc assegurar que aquest servei per a víctimes de violència masclista no expulsa ningú.

Palma està entre les primeres ciutats quant a nombre de denúncies de tot l’Estat. És una dada positiva o negativa?

Crec que sempre és negativa. Allò cert és que la comparativa amb altres ciutats és molt difícil de fer perquè els partits judicials, que és on es registren les denúncies, tenen unes divisions administratives molt singulars. Així, el partit judicial de Palma afecta també Calvià, Llucmajor, etcètera. Així i tot, és ver que estam entre les primeres ciutats. D’altra banda, la interpretació de les dades també resulta complexa. Els països nòrdics registren les xifres més altes de denúncies a escala mundial en relació amb violències masclistes, per una banda perquè les dones tenen més consciència i la visibilitzen i, per una altra, perquè denuncien més. És una bona notícia? Ho és que es visibilitzi i que es denunciï, però que hi hagi violència masclista mai no pot ser bona notícia.

Com se’n poden reduir les xifres?

És molt necessari augmentar la plantilla de la policia judicial. Ho demanam des del 2015. Del Pacte d’Estat ja en fa quatre anys i aquí encara no ens n’ha arribat ni un euro.

La denúncia de Sacramento Roca no fou tramitada com un cas de violència masclista. El seu assassinat fa palès que manca conscienciació per part dels cossos policials i formació. S’hi ha fet feina?

Sí, de fet és un dels projectes inclosos en el Pla d’igualtat, que planteja una formació contínua, i ara volem que sigui obligatòria. A principi de legislatura vàrem començar plans de formació per a tots els serveis de l’Administració local que tinguin contacte amb la ciutadania. Però un canvi de cultura i de mentalitat no s’aconsegueix amb un taller, és una feina que requereix temps.

Com valoraríeu la relació amb els diferents socis de govern?

Dins l’Ajuntament crec que la relació ha estat molt positiva, constructiva i mostra que podem tenir discrepàncies i diferències però que podem arribar a consensos. Un exemple clar ha estat la regulació del lloguer turístic, una mesura que fou important i valenta. Crec que no depèn només del partit, sinó que depèn més de les persones. Dins la política local això esdevé molt evident.

A escala personal, heu decidit baixar del vaixell amb vista a les futures eleccions municipals. Per què?

Bé, havia assumit un compromís de quatre anys i és el que compliré. Sempre he pensat que la política no és per fer carrera. Al principi hi havia unes condicions dins el marc del meu projecte i, amb vista a la legislatura vinent, crec que aquestes condicions ja no hi seran i, per tant, jo no puc continuar. Jo crec en una política transformadora i que s’ha d’arribar als límits d’allò que et permet la institució. Per tant, s’ha d’explicar a la gent quins són aquests límits i per què, en un moment, no hem pogut anar més enllà. No valen les justificacions. Per això, crec que tota l’esquerra hauria de fer una mica d’autocrítica i hauríem d’explicar per què no hem fet certes coses.

La tinent de batle, Aurora Jhardi, comentava en una entrevista que Podem ha oblidat la política de carrer. Hi estau d’acord?

Sí. Jo vaig néixer a l’entorn del 15-M i em continuu sentint part d’aquest moviment. Moltes de les reivindicacions varen començar a obrir-se pas el 2015, però tot d’una les dinàmiques de partit han anat canviant. No dic que no es puguin recuperar, però ara mateix s’han abandonat.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF