Societat 13/10/2019

Albert Casals: "El millor que et pot passar és ser un inadaptat per qüestionar-te les coses i saber què vols"

Des dels quinze anys viatja pel món amb la seva cadira de rodes i sense doblers. Ara visita Mallorca per participar en la trobada Educació per la Vida

Maria Fuster
3 min

PalmaFa deu anys va publicar el seu llibre 'El món sobre rodes', on explica els seus viatges per diferents països i continents en una cadira de rodes i sense diners. Ara visita Mallorca convidat per la Fundació Camper per participar en la 15a trobada d'Educació per la Vida.

Albert Casals visita Mallorca convidat per la fundació Camper

Com va començar tot?

Vaig tenir molta sort, me'n vaig anar de viatge amb interraïl quan tenia 15 anys i vaig quedar sense doblers de seguida. Vaig pensar que volia continuar viatjant i vaig veure que era possible.

Com?

A la majoria de persones els preocupa perquè no saben com aconseguir menjar o on dormir sense doblers i per això es preocupen si no en tenen. A mi no em preocupa; sé que menjaré, sé que tindré aixopluc. La clau és que jo sent que els doblers no són necessaris, perquè ho he vist, ho he comprovat. He estat així durant un munt de temps i he menjat i he dormit cada dia i la meva vida tenia moltes coses boniques.

A aquesta manera d'entendre el món com s'hi arriba?

Una idea que has tingut, una cosa que has llegit o qualque cosa que has viscut que et fa aturar-te a pensar com fer les coses. És qüestió de cadascú. No pots agafar una persona i dir-li: "Tu sigues lliure". Simplement pots donar idees i eines i la gent les pot fer servir per alliberar-se de coses que li lleven llibertat.

I després com continua?

Són processos exponencials. Quan veus que ho fas, en tens el costum i la llibertat, cada vegada et pots qüestionar més coses. Moltes vegades el millor que et pot passar és ser un inadaptat per qüestionar-te les coses i saber què vols, perquè no estàs còmode en la vida normal i no et queda més remei que pensar com t'agradaria que fossin les coses. Si no et costa adaptar-te a la societat normal, el més probable és que no vegis per què has de fer l'esforç, ja que estàs bé. De vegades està bé que a la gent li passin putades

El qüestionament és la clau?

Sí, l'essència seria qüestionar-te el que t'han ensenyat o el que t'han dit. Demanar-te "per què crec que això és així?", i inevitablement sortirà el que tu vols i la teva llibertat.

Com ens condiciona el sistema econòmic?

Al món cada vegada hi ha menys gent malalta o que mor de gana, però això no és el que és important. Al capitalisme no li va gaire bé que la gent sigui feliç. El fet de tenir una única cultura, una única cosmovisió, ja és sempre una forma d'opressió. És una de les coses més perilloses de la cultura occidental que s'està estenent a tot arreu, fins al punt que ningú coneix alternatives. El capitalisme allò que fa és homogeneïtzar: si et va bé, genial; però, si no, és una putada, perquè no hi ha on fugir.

I el patriarcat?

El patriarcat i el capitalisme van junts, la democràcia representantiva és el 'pack' del que pots fer i del que no pots fer i de com t'has d'organitzar.

Què pensau de la monogàmia?

Jo em qüestion totes les coses. I un dels pilars de la cultura occidental és la monogàmia i l'amor romàntic. Com que és un sistema, has de demanar-te com ho vols fer tu i què fas amb les idees prefabricades, com la possessivitat, que no existeix. Per exemple, si tens dos fills, a tots dos els estimes amb tot el teu cor. En el cas de l'amor, posar regles com que no estimaràs altres persones és rar, però per a un altre potser està bé.

stats