L'Audiència Nacional anul·la l'acomiadament de 43 treballadors d'Air Berlin

PalmaL'Audiència Nacional ha anul·lat l'acomiadament de 43 treballadors del centre d'atenció telefònica d'Air Berlin a Espanya perquè considera que la companyia "va obstaculitzar significativament", amb la seva manca d'informació, el període de consultes previ al cessament de la seva activitat el 2017.

Gairebé tots els treballadors, concretament, 41, treballaven en el centre d'atenció telefònica de la companyia aèria a Palma.

El desembre del 2017, la Unió Sindical Obrera (USO) va sol·licitar la nul·litat de l'acomiadament col·lectiu i que es declaràs no ajustat a dret. Per al sindicat, Air Berlin "simplement havia complert formalment el període de consultes", ja que estava "vulnerant el dret a la negociació col·lectiva" amb l'objectiu d'evitar mantenir els contractes de treball espanyols vigents.

La Unió Sindical Obrera va denunciar l'absència de bona fe per part de les demandades, que "varen presentar documents en anglès i alemany", a les quals varen sol·licitar informació addicional sobre el traspàs dels avions i el lliurament d'actius sense que l'empresa "facilitàs aquesta informació". Ara aquests arguments tenen el suport de la Sala, que destaca que si bé la matriu d'Air Berlin es troba en situació de concurs, no ha formulat una sol·licitud similar a Espanya.

No obstant això, diu la sentència, Air Berlin no s'ha interessat en l'obertura de procediment malgrat que estava prevista per llei, cosa que anul·la un acomiadament col·lectiu igualment marcat per la manca d'informació pertinent.

Així es remet al relat aportat per la companyia, la qual va al·legar la "crítica situació econòmica" que patia des del 2013, que va derivar en el "greu col·lapse financer de l'agost del 2017", la qual cosa amb prou feines mesos més tard, a l'octubre, va motivar la decisió de cessar les activitats.

Per a això, va incorporar un informe sobre el centre de Palma, d'on procedeixen 41 dels empleats afectats, "sense fer cap referència als 'home office' de Madrid i Barcelona", en el qual "no s'aporten els comptes anuals dels dos últims exercicis complets".

El tribunal veu provat que durant el període de consultes l'empresa va lliurar als representants "documentació no traduïda al castellà, al·legant raons temporals i manca de mitjans econòmics".

Aquesta manca d'informació, assenyala, "va impedir" que pogués ser tinguda en compte pels sindicats a l'hora de "valorar i fer les seves contrapropostes".

L'error, contra el qual es pot recórrer davant el Suprem, absol per manca de legitimació de Lufthansa, que el passat octubre va adquirir la major part d'Air Berlin per 210 milions d'euros, i de la britànica Easyjet, que va aconseguir determinats actius i drets derivats del transport de passatgers a l'aeroport de Berlin-Tegel.

La lletrada dels serveis jurídics d'USO, María Eugenia Moreno, lamenta que hagi estat "impossible estimar els guanys que Air Berlin ha obtingut de la compravenda dels seus negocis", que podria haver garantit el pagament dels treballadors.

Amb tot, el sindicat celebra la nul·litat de l'acomiadament, una mesura que, atès que no hi ha cap centre de treball, permetrà als treballadors percebre tant les nòmines reportades com una indemnització de 45 dies per any treballat, en lloc dels 20 dies imposats per l'aerolínia alemanya.