Aina Maria Duran: “El reggaeton reflecteix la violència simbòlica dins la societat actual”

PalmaDos temes d’actualitat, el reggaeton i el feminisme, per tractar un problema de gran dificultat: les desigualtats de gènere. Aquesta és l’original combinació que Aina Maria Duran ha aconseguit amb la seva Proposta didàctica per treballar les imatges i els missatges sexualitzats amb adolescents. La jove, de 22 anys, és graduada en Pedagogia per la UIB i actualment estudia el Màster en Intervenció Socioeducativa amb Menors i Família. També és la tècnica autonòmica de FAPMI. Amb aquesta proposta, que és també el seu Treball de Fi de Grau, ha guanyat el II Premi d'Investigació d'Estudis de Gènere, del Grupo 9 Universidades. Divendres viatjà a Santander per recollir el diploma.

Per què vàreu decidir investigar aquest tema?

Volia fer un treball relacionat amb l’educació sexual i els adolescents i volia que fos diferent, nou, i que estigués relacionat amb alguna cosa present en la meva vida quotidiana. Tothom escolta música i el reggaeton és present arreu, com als supermercats i les consultes.

Quant de temps va durar?

Va durar del setembre del 2016 al juliol del 2017, en tres fases. Amb l’ajuda de la meva tutora, Marga Vives, a qui estic molt agraïda, vaig desenvolupar una primera part de documentació, una altra d’anàlisi de cançons i una tercera d’enquestes a experts universitaris, treballadors socials, tutors d’adolescents d’institut i estudiants universitaris.

Quins resultats en destacau?

Tan interessants com els resultats són les observacions, que suggerien incloure temes com la connexió de la música amb les relacions afectives i sexuals o acotar el moment i la manera com es consumeix aquest gènere musical. Un altre comentari tractava sobre la violència simbòlica, que és una concepció que devalua la dona sota el domini masculí i que demostra un seguit de mecanismes simbòlics amb què s’estableix una relació de submissió, desigualtat i violència. El reggaeton és un producte social que reflecteix molts d’aquests continguts discursius que tenen lloc en la societat actual.

Després de la recerca arriba la proposta didàctica.

A partir de tota la informació vaig dissenyar una proposta didàctica basada en càpsules informatives, que està pensada per fer-se tant en centres escolars com en format d’activitat extraescolar, dins un casal de barri o en centres d’esplai.

Creis que manquen propostes educatives com aquesta?

El problema no és la manca d’accions per educar sobre la sexualitat, la devaluació de la dona o els temes que afecten el col·lectiu LGTBI, sinó que aquestes siguin com “posar un pedaç”. Es dona informació però no anam a l’arrel del problema. És important demanar-se per què s’ha arribat a una situació concreta, quina manca d’informació hi ha i què necessiten saber els joves i no saben.

Què és el que falla en la qüestió de la igualtat de gènere?

Durant l’adolescència, les joves proclamen, per una banda, la idea de voler ser dones lliures, apoderades i autònomes, però, per l’altra, projecten una imatge diferent, per exemple, a les xarxes socials. Cauen en la cultura del like for like, que l’únic que persegueix és agradar als altres, ser conegut per tothom i que, en moltes ocasions, degrada la imatge de la dona lliure. És una independència que no acaba de ser real i a això també s'afegeixen moltes traves l’aspecte cultural. Pareix que tenim molt superat el masclisme, però encara hi ha molta feina per fer.

Per tant, el vostre treball seria només una petita part d’un problema cultural?

És clar, no és només el reggaeton, sinó altres aspectes com la imatge que transmeten els videoclips, en què la dona sempre és una dona magra, amb cabells llargs, perfecta, que du roba suggeridora i va maquilladíssima i és estupenda. Aquest ideal és fals perquè dins la societat cadascú és diferent i s’ha d’acceptar com és. Especialment durant l’adolescència, una etapa en la qual hom forma la seva personalitat. I aquestes influències poden originar problemes d’autoestima, d’anorèxia, de bulímia, que el mateix sistema propicia. No es tracta només del reggaeton, també de les tendes i les modes. La societat és un tot i el reggaeton és un simple reflex de tot això. També vull destacar del reggaeton la imatge d’homes sempre enjoiats, amb aires de narcisisme, roba cara i cotxes d’alta gamma, amb mencions explícites a les marques de luxe, que mostren poder mitjançant la posició econòmica.

Esperàveu trobar tots aquests resultats sobre el reggaeton?

No, quan t’atures a entendre les lletres i a relacionar-ne el contingut t’adones de moltes coses. A vegades cantam cançons sense saber realment què diuen. Tot i això, jo no vull dir que el jovent no consumeixi reggaeton. El que vull és fomentar el seu esperit crític i que els joves s’apoderin per actuar com creguin que és correcte. Jo puc escoltar reggaeton, però sé què escolt i puc decidir que això no influeixi després en els meus actes.

Hi ha un canvi en el reggaeton, amb nous grups feministes o grans èxits de cançons com Lo malo?

Crec que la dona comença a fer-se un lloc dins el gènere, perquè fins ara hi havia ocupat un lloc molt minoritari. Basta veure que en les quinze cançons que he analitzat el cantant és un home. El reggaeton feminista, com el del grup Chocolate Remix, dona una visió diferent d’aquest gènere. Lo malo també n’és un clar exemple, és una cançó amb un missatge positiu. Demostra que es poden dir les coses de moltes maneres i que la música és un bon lloc per començar a difondre els missatges d’igualtat.

Necessitam encara més estudis i investigació sobre aquests temes?

Tot ha vingut molt ràpidament i de manera brusca. Ara és quan començam a veure les conseqüències de molts canvis, com per exemple, les addiccions a internet, els efectes que poden tenir les xarxes socials en la devaluació de les relacions de parella, els nous gèneres musicals i la difusió de missatges. És necessari fomentar la investigació en aquest sentit per poder posar en marxa noves maneres d’entendre la societat. A més, cal que la intervenció se centri en les esferes vitals dels adolescents, a l’escola, a la família i durant el temps lliure.