GeògrafAvui anirem a la badia de Palma de la mà del satèl·lit Sentinel-2 de l’Agència Espacial Europea. Una imatge enregistrada el passat 30 d’octubre a les 11.30 h hora local va permetre captar els efectes d’un temporal de llebeig -aquest vent que ve del sud-oest- combinat amb un seguit de dies amb precipitacions importants.
La imatge està formada superposant tres bandes del satèl·lit -concretament les bandes corresponents als colors blau, verd i vermell-, formant una imatge semblant a la combinació de colors que generam amb els nostres ulls. D’aquí ve que aquesta combinació es conegui com a ‘color natural’.
En circumstàncies d’una mar en calma, a partir d’una certa profunditat, l’aigua enregistrada pel satèl·lit ens apareixeria de color negre. L’explicació la trobam en el comportament que té aquesta amb la llum visible que li arriba del Sol i que es caracteritza per una absorció important. En reflectir una mínima part de la llum visible que li arriba del Sol, el sensor del satèl·lit enregistra un senyal dèbil, que es representarà de color negre. Així, quan en una imatge de satèl·lit, o una fotografia aèria, veim que l’aigua agafa tonalitats marronoses o verdoses és a causa de la contribució del fons marí o dels elements que té en suspensió.
Aquesta propietat de l’aigua, d’absorbir la major part de la llum visible, s’ha vist alterada a la imatge d’avui a causa d’una quantitat important de sediment en suspensió que ha quedat enregistrat pel sensor del satèl·lit. Aquest sediment prové, en part, del fons marí, remogut pel fort onatge, així com de l’aigua aportada pels diferents torrents que drenen la badia. Ho podrem observar a la imatge representat en forma de ‘plomes’ de diferents tonalitats marronoses.
L’escuma de l’onatge es fa visible a la zona immediata a la línia de costa i, de manera particular, a la platja de l’Arenal, on la batimetria és suau. Així, a mesura que l’ona s’apropa a la vorera i disminueix la fondària, arribarà un moment en què aquesta no podrà mantenir la seva estructura, es romprà i alliberarà la seva energia.
Observau també el detall d’un únic vaixell, fondejat ben al mig de la badia, aguantant l’embat del temporal. La tira de tres colors, blau, verd i vermell, que es veu just damunt l’escala gràfica és provocada per la trajectòria d’un avió.
El detall de la imatge del requadre també permet comparar la direcció de l’onatge amb la rosa dels vents i la seva correspondència amb la direcció del vent de llebeig. Prescindint de les actuals infraestructures portuàries d’abric, es fa palès que un dels pocs llocs a recer del temporal seria la petita cala de Portopí -justificant-ne el valor estratègic com a antic port de la ciutat.
L’aigua de pluja que arriba a la badia de Palma de la mà dels torrents forma part de diferents conques, que, juntes, sumen una superfície de quasi 55.000 ha. Podem observar el perímetre de les diferents conques, unificades -per temes d’escala- al petit requadre inferior.
De manera succinta i de ponent a llevant, podem destacar: el torrent del Mal Pas, a can Barbarà; el torrent de Sant Magí, que neix al coll del Vent, a la serra de na Burguesa, travessant Son Vida i que, un cop dins la ciutat, fa el seu darrer tram soterrat -si bé la toponímia (plaça del Pont, carrer del Torrent) dona fe de la seva existència.
Ben al cor de la ciutat passa el torrent de la Riera, que neix al coll d’Estellencs, entre el puig de Galatzó i la serra dels Puntals de Planícia, i que, després de passar pel nucli urbà de Puigpunyent, arriba a Palma, forçat a transcórrer, de manera artificial, per l’antic fossat de la murada.
Per acabar, dos torrents importants: el torrent de na Bàrbara, que entra a Palma provinent de la finca de Sarrià, a la falda de na Ferrana, passant entre els polígons de Son Rossinyol i de Son Castelló fins a desembocar al Portitxol, i el torrent Gros, fent honor al seu nom, que desemboca a Ciutat Jardí.
Aquest darrer servirà per visualitzar el trajecte que pot arribar a fer una gota d’aigua aigües avall fins a desembocar a la badia. Anem fins a la vall d’Orient i agafem el torrent de Coanegra des del bell salt del Freu. L’aigua farà el seu camí, alimentant el torrent Gros, que morirà a Ciutat Jardí, 25 km més endavant.
La quantitat de sediment que observam a la imatge dependrà de diversos factors, entre ells de la intensitat de precipitació -no tant la quantitat sinó la força amb què ha plogut. Dit de manera col·loquial, si fa una aigua de bombolla, aviat començarà a córrer, i com major sigui la seva velocitat, major serà la capacitat de transportar sediment.
Un altre factor seran les diferents cobertes i usos del sòl de les conques. Aigües amunt, un sòl protegit per la vegetació, o en el seu defecte, un sòl nu però marjat, actuarà com a barrera protectora, amb major capacitat per infiltrar l’aigua de la pluja.
Aigües avall, arribant a la badia, trobam la ciutat i la seva trama de carrers, teulades, terrats, parcs enrajolats, etc. La majoria d’aquests elements tenen poca o quasi nul·la capacitat d’infiltrar l’aigua i, conseqüentment, la fan córrer en superfícies si no és que pot ser engolida pel clavegueram. El repte, en aquest cas, serà com gestionar els episodis de precipitació intensa i la terra amarada després de dies de pluja.
