La trista història de l’aigua
Les Balears entraren en un procés d’abandonament dels regadius
Maria del Mar Bonet té una cançó, Aigo, que diu: “Aigo vos demanam, aigo, i vos senyor mos dau vent”. La història de l’aigua a les Balears, en el seu ús agrari, no és una història feliç. La gestió que es va fer del recurs, sobretot en els regadius de Palma i de Campos - ses Salines, no va ser bona, i la salinització en va ser el resultat. A partir d’aquí es va iniciar un retrocés de les superfícies regades que, de fet, és inseparable de la crisi agrària accelerada en els anys vuitanta i noranta del segle passat. La crisi dels regadius va dur a la crisi de la ramaderia de les vaques de llet que tenia els seus orígens a final del segle XIX. Mentre a tot l’Estat, sobretot a la conca mediterrània, el regadiu, amb fortes inversions estatals, es disparava multiplicant la capacitat productiva de l’agricultura, Mallorca i les Balears entraren en un procés d’abandonament dels regadius i, també, de l’agricultura i la ramaderia.
Els projectes que no arribaren
El sector hortolà es va convertir en la principal producció del sector primari
Una agricultura mediterrània sense aigua no és viable. Alguns cultius i algunes zones varen mantenir l’activitat hortícola. Per això, mentre la ramaderia s’enfonsava, gravada per la insularitat, el sector hortolà es va convertir en la principal producció del sector primari. Mentrestant sortiren idees que intentaven aportar l’aigua que mancava: el projecte de la Marineta, el reg amb aigües depurades de Sant Jordi o el projecte de dur l’aigua depurada sobrant de Palma a Campos. Part dels projectes no avançaren, altres feren el seu camí, com és el cas del regadiu de Palma. Fa uns vint anys, un pagès a punt de jubilar-se em deia que a la seva joventut havia començat un projecte de regadiu amb l’IRYDA. Quan m’ho contava havien passat trenta anys i l’aigua no havia arribat. Es va jubilar sense veure l’aigua.
L’agricultura, l’ase dels cops
S’insistia que el sector primari absorbia la major part dels recursos hídrics
En els anys vuitanta i noranta l’agricultura es va convertir en l’ase dels cops de la política hidràulica. Dia sí i dia també s’insistia que el sector primari absorbia la major part dels recursos hídrics de les Illes, per damunt dels consums urbans i turístics. La conclusió era que si un sector que genera una part ínfima del PIB consumeix la major part de l’aigua, en detriment dels altres sectors, convé liquidar aviat el sector malbaratador. Els aliments els podem dur de fora. La idea, difosa des de les altes instàncies dels sabers hídrics, va fer fortuna i es va convertir en un mantra. Anys més tard es va descobrir que la comptabilitat hídrica era errada i que es computaven com a consums agraris els consums residencials i turístics en sòl rústic. Es varen rectificar les estadístiques, però ningú va demanar perdó als pagesos.
Les dades del regadiu
La superfície regada a les Balears són 19.753 hectàrees
En principi, la superfície regada a les Balears són 19.753 ha. Cal pensar, però, que és inferior. Potser està entre les 10.000 i 15.000 ha. I és probable que la xifra real no passi de les 10.000 ha. I d’aquestes n’hi ha 3.600 que estan regades amb aigües depurades. La superfície regada a Catalunya són 275.000 ha; al País Valencià, 339.999 ha; a Múrcia, 188.534 ha, i a Andalusia, 268.161 l’any 2008, però ara ja supera el milió d’hectàrees, i representa el 32% de la superfície conrada. Les nostres hipotètiques 15.000 ha són una rialla i defineixen, com a cas únic, un país d’agricultura mediterrània sense aigua, sobretot perquè no s’han fet les inversions que s’han fet a la Península. En aquestes condicions ningú no s’ha d’estranyar del fracàs econòmic i social de la nostra agricultura, perquè sense aigua no hi ha agricultura possible.
Els projectes de futur
Avui els regadius sostenibles i viables són una assignatura pendent
Fa trenta anys es va pensar que la solució eren les aigües depurades. Però en aquest temps s’ha fet massa poc. Avui els regadius sostenibles i viables són una assignatura pendent en un país sense aigua disponible per produir aliments. Els projectes per canviar les coses, i aportar un raig de vida al camp, són escassos però no inexistents. La línia d’actuació preferent continua sent la reutilització de l’aigua depurada (un 50% d’aquesta aigua ja es reutilitza a les Balears, que amb València i Múrcia és capdavantera en aquest aprofitament), sense descartar l’ús sostenible de tots els altres recursos. L’objectiu no pot ser mantenir un regadiu disminuït, sinó augmentar-lo per recuperar la nostra capacitat de produir aliments per a tota la població.
