Advocats de les Balears es preparen per assistir aquells que no tenen veu

PalmaL’increment d’arribades a les Illes Balears de persones que es fan a la mar en pastera, fugint d’unes males condicions de vida, ha fet reaccionar els advocats que els proporcionen l’assistència jurídica en primera instància. Si l’any passat varen ser detectades tan sols tres pasteres, a finals d’octubre d’enguany ja n’eren 24.

Amb la intenció de millorar aquest servei, Margarita Palos, advocada adscrita al torn d’ofici d’Estrangeria de les Balears, va organitzar al Col·legi d’Advocats (ICAIB) una jornada formativa per a lletrats. Hi convidà com a ponent el malagueny José Luis Rodríguez Llarena, expert en l’assistència jurídica a persones migrants i coordinador de l’equip jurídic de l’ONG Andalusia Acull. Mentre que el nostre arxipèlag s’ha posat les mans al cap per l’arribada de poc més de dos centenars de persones, a Màlaga n’hi han arribades enguany al voltant de 2.000.

Dret a la defensa

Com proporcionar una assistència jurídica adequada a les persones que arriben de manera ‘irregular’? Rodríguez explica que, en primer lloc, cal “garantir que se’n respectin els drets fonamentals”.

L’advocat és, probablement, la primera persona que hi conversarà de manera individualitzada. També és el responsable d’informar-les del seu dret a l’asil o a la protecció internacional, si compleixen els requisits.

Els menors, les víctimes de persecucions al país d’origen -a causa del terrorisme o per la seva identitat sexual, per exemple- i les víctimes del tràfic de persones tenen dret a l’asil. Com saber quina és la història que s’amaga darrere de cada individu, com saber què l’ha impulsat a fer-se a la mar en aquestes circumstàncies tan adverses? “Els advocats han de fer una sèrie de preguntes, no sempre cercant una resposta directa, per extreure informació a gent que quasi sempre té molta por de parlar”, apunta el lletrat.

Per esbrinar l’edat dels menors, Rodríguez explica que sol utilitzar-se un mètode antic i que té un marge d’error important. “Exigir proves complementàries va a càrrec de la defensa”, puntualitza. Una vegada s’acredita que la persona és menor d’edat, es pot posar en marxa la petició d’asil.

La protecció internacional està pensada per emparar aquelles persones que estan patint una persecució al país del qual provenen. En aquest cas, cal acreditar que fa temps que fugen d’una situació perillosa. Però per a les víctimes no sol ser fàcil narrar l’escenari que han deixat enrere. “De sobte, han d’explicar la seva vida a qui no coneixen de res, i això és molt complicat”, diu l’advocat. L’homosexualitat, per exemple, està prohibida i perseguida a molts països. Rodríguez recorda el cas d’una parella que es va escapar del Marroc, país que la condemna, i va arribar damunt una moto aquàtica. La sol·licitud de protecció d’aquests dos joves està admesa a tràmit. Mentrestant, es beneficien d’un programa d’acollida d’una ONG, que els ha proporcionat roba, assistència sanitària i psicològica i els ajuda a cercar feina, per exemple.

Víctimes del tràfic

La detecció de les víctimes del tràfic és més complicada. Sol tractar-se de nines que han estat venudes de ben petites al seu país i que des del primer moment han estat agredides sexualment. “Tot el procés migratori és ben diferent del de l’home”, remarca Rodríguez: “en aquests casos, hi ha una clara violència de caràcter sexual”. Desafortunadament, la majoria d’aquestes persones que han arribat a les costes de l’Arxipèlag han estat arrestades, traslladades a les dependències de la Guàrdia Civil i, després, a la comissaria de la Policia Nacional. Després, passen a disposició judicial i el jutge en decreta, per norma general, la deportació. Enguany, els jutjats de Palma han estat testimonis de l’arribada de centenars d’aquestes persones, que hi arriben emmanillades. La seva destinació acostuma a ser sempre la mateixa: el CIE de Barcelona o bé el de València, ja que les Balears no disposen de cap centre d’aquestes característiques.

Un CIE a les Balears?

Un sindicat de la Policia Nacional, la Unió Federal de Policia (UFPOL), ha reivindicat repetidament l’obertura d’un CIE a les Balears perquè considera que agilitaria els tràmits per deportar aquells individus que no aconsegueixen el dret a l’asil o la protecció internacional. També argumenten que es tracta d’un problema de seguretat i eficiència, tenint en compte que el temps del qual disposen per fer tots els viatges necessaris és sempre molt escàs. La delegada del govern central, Maria Salom, va donar un cop de porta a la proposta, a finals del mes passat, al·legant que l’obertura d’un CIE a les Balears provocaria un “efecte crida”.

Per Rodríguez, però, els arguments de la delegada del govern no tenen sentit. “Un CIE no és un centre d’acollida, com molts es pensen, sinó que és un centre de privació de llibertat”, assegura el lletrat. “Molta gent no sap que un centre d’internament no és un centre humanitari, sinó un centre de patiment on la gent viu entre reixes i queda mancada de molts drets fonamentals”, lamenta.

Al CIE d’Algesires, les dones reben únicament una muda de roba interior. Les internes han patit greus problemes d’infeccions urinàries a causa de les dificultats de fer neta i eixugar bé la roba. Fins i tot una jutgessa del centre va admetre les males condicions de les recluses. Els banys no disposen de vàters, sinó de forats en terra. S’ubiquen ben a prop dels dormitoris. “La manca d’higiene i la indignitat és extrema, i les condicions són pitjors que les d’una presó”, assegura el lletrat.

Quines conseqüències, doncs, comportaria obrir un CIE a les Balears? “Un centre d’internament sempre és conflictiu”, afirma Rodríguez. “Des de fora, sempre recreen la imatge d’una presó que manté a dins gent que ha comès alguna il·legalitat”, diu.

D’altra banda, la Delegació del govern assegurà el juliol en un comunicat que el 90% de les persones arribades en pastera eren repatriades. No obstant això, l’advocat assegura que la majoria d’aquestes persones acaben quedant al país d’arribada, però en una mena de llimbs legals. “Es tracta d’una població condemnada al desarrelament, a la marginalitat i a l’exclusió social, fet que té conseqüències negatives per a tota la població”, subratlla Rodríguez.

Abusos sexuals en la invisibilitat

El 2006 arribaren davant els tribunals les presumptes agressions sexuals d’uns funcionaris del CIE de Màlaga a unes internes. Varen acabar seient al banc dels acusats fins a cinc policies. Andalusia Acull s’hi personà com a acusació popular. Va acabar-se obrint un expedient sancionador als funcionaris, però la sentència fou absolutòria perquè el magistrat va considerar que no havien quedat demostrats els fets. A més, el Codi Penal reconeix com a conductes delictives aquest tipus d’extralimitacions dels funcionaris en presons o centres de menors, però no quan tenen lloc en un CIE. L’ONG, no obstant això, va enviar la sentència al govern perquè modificàs el Codi Penal. Amb tot, les darreres legislatures han aturat el procés i ara cal creuar els dits perquè un grup parlamentari prengui la iniciativa.