ENTREVISTA
Societat 20/05/2017

Ada Parellada: “Hem de tornar a donar valor ètic i social als aliments”

L’any passat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria en el món de la restauració

Anna Vidal
4 min
Ada Parellada: “Hem de tornar a donar valor ètic i social als aliments”

PalmaAda Parellada (Granollers, 1967) és cuinera i propietària del restaurant Semproniana, a Barcelona. L’any passat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria en el món de la restauració. Defensora dels bons hàbits d’alimentació, treballa per visibilitzar la problemàtica del malbaratament alimentari.

Som conscients d’aquesta tudada?

En absolut. És un problema global del qual fa pocs anys que es parla i hi ha un gran desconeixement. Quan comences a explicar que hi ha malbaratament a tota la cadena alimentària, la gent se sorprèn i s’indigna. És molt important visibilitzar aquest problema amb iniciatives com els àpats de denúncia que es fan arreu del territori.

Quines accions de prevenció de residus heu implantat al restaurant?

Utilitzo pràctiques humils per facilitar el no-malbaratament, és a dir, ajudar la clientela a llençar menys sense que se n’adoni. Per exemple, sempre demano si volen pa, i si en volen, els el cobro car. Amb aquesta mesura, hem reduït un 40% les minves de pa perquè el pa és a la taula per cultura i sembla que queda malament acabar-se’l; així, si el paguen, se’l mengen. La meva carta està dividida en tres mides, de manera que si no tens gaire gana, demanes la més petita. I si malgrat tot no s’ho acaben, els oferim la possibilitat d’endur-se el menjar a casa.

En quina part de la cadena alimentària es tira més?

Es llença a tota la cadena. En origen -a pagès- es llença d’una manera esfereïdora, ja sigui perquè el producte és massa gros o massa petit, o perquè està deformat o perquè al mercat n’hi ha massa. Segons un estudi del 2012, on més es llença és a casa. Hem canviat el model; aquella dona que es passava el dia enganxada als fogons i duia l’economia de la llar ja no hi és, afortunadament, i ara les cases són un desgavell. Anem a comprar un cop a la setmana sense saber què menjarem ni quan, i el que fem és omplir la nevera, per si de cas.

Què s’hauria de fer?

Hem de revisar el modus operandi de les llars i ensenyar a planificar. Hem de comprar estrictament el que necessitem, cuinar un dia a la setmana i fer moltes preparacions (sofregit, brou, patates bullides...) com en un restaurant i congelar-ho. D’aquesta manera, quan arribem al vespre només haurem d’ajuntar preparacions. El congelador en el segle XXI és una eina fonamental, ha d’estar tot etiquetat i porcionat.

Reaprofitar els aliments és una bona solució?

És una anècdota, una solució immediata que no resol el problema, és a dir, és una primer a passa de conscienciació, hem d’aprendre a reaprofitar en tota la cadena alimentària, però això és només una tireta. Altres tiretes per mi són la redistribució del menjar que la societat benestant rebutja, i els saldos, és a dir, allò que no es ven, vendre-ho a un preu molt avantatjós, que a la llarga no és sostenible. Hi ha molts vicis adquirits que demostren que som una societat immadura en aquest sentit.

Quina és la solució al problema?

La solució final, que encara tardarà anys a arribar, és, en primer lloc, la reducció. Hem de produir d’una manera més racional, adaptada a la demanda. Produir molt és gastar recursos naturals, fer créixer tomàquets sense pensar que significa gastar molta aigua, i molts plàstics. En segon lloc, importar menys; hem de militar i comprar productes de proximitat. En tercer lloc, reeducar-nos, que allò glamurós sigui l’austeritat i no l’abundància; àpats més austers no vol dir més pobres, però no pot ser que premiem, per exemple, un forn que a les vuit del vespre és ple de pans i no valorem el forn que només té tres pans però fets a mà. Volem aquesta abundància barata, tot i que hauria d’estar penalitzada. I, finalment, hem de revaloritzar els aliments. Ara mateix només estan associats a un valor econòmic, els hem desposseït de tots els altres valors. Per exemple, no hi associam el valor de l’esforç: quan aquest pa el fa un forner que coneixes, que saps que ha estat pastant tota la nit, et costarà més de llençar-lo que el pa que compres a la gasolinera i el teu cervell associa que el fa una màquina i, per tant, no val res. Un altre valor que s’ha perdut és la il·lusió; ara que tenim fraules pràcticament tot l’any, no ens sap greu llençar-ne, però abans en fèiem melmelada per poder-les aprofitar al màxim. Hem de revaloritzar els aliments i no veure’ls només com un preu, hem de donar-los valor ètic i social.

Mans i pans : despertant el sentit eròtic del tacte

De la mà de Cati Pons, propietària d’Els Fogons de Plaça, botiga de menjars preparats i activitats formatives de gastronomia de Bunyola, el proper 29 de maig Ada Parellada visitarà Mallorca per impartir, juntament amb Eva Moreno, fundadora de TAPERSEX© i sexòloga, el taller Mans i pans.

L’objectiu d’aquest taller, que uneix dos plaers de la vida com són el menjar i el sexe, és despertar el sentit eròtic del tacte pastant pa. “Amb les mans comunicam moltes coses i és una manera d’activar tota la sensibilitat”, assegura Moreno, qui afegeix que “ens tocam poc i ens hem de tocar més”.

“La massa del pa reacciona com una pell; durant el taller anam dibuixant les diferents parts del cos i vaig donant les pautes de com estimular-les”, explica la sexòloga.

Paral·lelament, Parellada explica el procés d’elaboració del pa i els participants fan una coca de recapte, que després es poden endur a casa. “És un pa sense cap pretensió, simplement tenir la satisfacció que l’has fet tu, i és una activitat que es pot fer en parella”, assegura la cuinera. “La gent s’ho passa molt bé i al final del taller sempre deixam una estona per als dubtes”, hi afegeix Moreno. El taller, dirigit al públic adult, té una durada de dues hores i les inscripcions es poden fer a Els Fogons de Plaça.

stats