TOCAR TERRA

Acords i aliances

L’aposta per la producció local ajuda a construir un futur més just

Formatges Burguera

Ha consolidat amb bons resultats el seu model productiu i comercial

La vaqueria i formatgeria de la família Burguera, a Campos, continua en la seva línia de renovació permanent i qualitat. A la vaqueria mateixa, a dues passes del Trenc, tenen una botiga en què fan venda directa dels seus productes (formatge tendre, curat i semicurat, brossat i llet formatjada) i ells mateixos els distribueixen en botigues, supermercats i cadenes hoteleres. Haver treballat bé la comercialització els ha permès comptar amb unes instal·lacions modernes, tant a la vaqueria com a la formatgeria. En destaca la sala de munyir robotitzada, que en el seu moment va ser pionera a les Illes Balears. Un bon grapat d’anys després d’aquesta innovació, Formatges Burguera continua estant al davant dels esforços de millora tecnològica en la producció d’un formatge de qualitat i ha consolidat amb bons resultats el seu model productiu i comercial.

Responsabilitat

L’aposta per la producció local ajuda a construir un futur més just

Si és cert que “som el que sembram”, no ho és menys que “som el que compram”. L’acte de comprar és un acte responsable. No és un acte sense conseqüències. Evidentment els factors de preu i de conveniència són molt importants, però no poden ser els únics o, com a mínim, hem de considerar que la compra de productes locals, de proximitat, cooperatius o de comerç just, per posar sols alguns exemples, també és un acte de conveniència a mitjan i llarg termini, perquè si enfortim l’economia local i les formes de producció i distribució més justes i sostenibles també ens beneficiam nosaltres mateixos. L’aposta per la producció local i, també, pel petit comerç local, no és una extravagància o una dèria ideològica, sinó que és una manera de col·laborar a construir un futur més just.

Mesures contra incendis

Poden afavorir el manteniment en bon estat de les masses forestals

El Fogaiba ha tret una mesura, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears, dirigida a fomentar les inversions en la prevenció dels danys causats als boscos pels incendis forestals, desastres naturals i altres catàstrofes. La mesura va dirigida als propietaris de parcel·les forestals situades en zones d’alt o mitjan risc d’incendi i vol afavorir mesures preventives, actuacions de diversificació de l’estructura de la vegetació, eixermades, mesures que facilitin el pasturatge i inversions necessàries per als treballs de prevenció del foc. La disposició és significativa econòmicament, amb un elevat percentatge d’ajuda, i pot afavorir molt el manteniment en bon estat de les masses forestals. Els incendis són més difícils si les garrigues i els boscos estan ben gestionats. No hem de recordar-nos del foc sols quan ens crema.

Col·laborar amb Catalunya

Són evidents les afinitats del sector primari balear amb el català

La trobada entre el conseller balear i la consellera catalana amb competències en agricultura i pesca ha provocat reaccions irritades d’aquells que creuen que l’atac a Catalunya és la clau del seu futur ascens electoral. Fins i tot a costa de caure en el despropòsit o la tergiversació sistemàtica. Des d’un punt de vista simplement geogràfic són evidents les afinitats del sector primari balear amb el valencià i català, cosa que es demostra amb una llarga història de col·laboració entre les administracions, els tècnics, les cooperatives i les organitzacions del sector. Per no parlar de les relacions comercials que fan de Catalunya i València dos dels mercats més receptius a les produccions agroalimentàries balears. El Govern balear no tan sols té dret a reunir-se amb les administracions catalana i valenciana per dissenyar estratègies conjuntes, sinó que en té el deure.

Illes mediterrànies

La qüestió de la insularitat no es pot deslligar del tema agrari

Parlant d’estratègies conjuntes, la proposta feta aquesta setmana pel Govern balear i les administracions de Còrsega i Sardenya, en què demanen un tracte similar a les regions ultraperifèriques, també està completament justificada. La menor distància del continent no justifica que les illes mediterrànies, a excepció de les illes gregues de l’Egeu, no tinguin un reconeixement del fet insular que faci que les empreses i els ciutadans d’aquests territoris disposin dels mateixos drets que el conjunt europeu. La xifra que es posa sobre la taula és que mentre les Illes Balears, en el període de 2014 a 2020, hauran rebut 277 milions d’euros dels fons Feder, les Canàries en rebran 1.800 milions. La xifra encara seria molt més gran si s’hagués considerat l’import de les ajudes agràries, que a les Canàries s’acostaria als 1.000 milions més en tot el període, front a sols uns 150 milions per a les Illes Balears. La qüestió de la insularitat no es pot deslligar del tema agrari, les xifres parlen totes soles.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF