Registre de prevenció

Acabar amb el silenci que mata: Parlar del suïcidi per prevenir-lo

L’OMS alerta que les conductes suïcides ja són la primera causa de mort entre els joves

“No és tan greu, tot passa” o “Au, no diguis ximpleries” són algunes de les respostes que reben aquells que se sinceren i comparteixen amb el seu entorn més pròxim que es volen suïcidar. Que el patiment que senten els ofega i que no poden continuar en aquest món. La meitat de les persones que tenen conductes suïcides -enteses com qualsevol acte que té com a finalitat la mort- havien verbalitzat abans que ja no tenien més ganes de viure. “Espantar-nos o menystenir el dolor d’un ésser estimat per por a reconèixer que s’està plantejant morir és un error. Cal escoltar-lo, parlar de com se sent i ajudar-lo a buscar ajuda professional”, explica Aina Fernández-Vidal, responsable del programa de prevenció del suïcidi de l’Hospital de Sant Pau.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb motiu del Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, alerta que cada 40 segons una persona acaba amb la seva vida i que, amb 800.000 casos cada any, el suïcidi ja és la causa principal de defunció no natural entre la població mundial d’entre 15 i 29 anys. La taxa s’ha quadruplicat en aquesta franja d’edat des del 1980.

A Catalunya, el 2017 es van suïcidar mig miler de persones, 129 dones i 366 homes, segons el departament de Salut. Això converteix aquesta pràctica en la segona causa de mortalitat al país, només per darrere dels accidents de trànsit. A l’Estat, en canvi, el suïcidi ja sobrepassa les morts en sinistres i provoca fins a 10 defuncions cada dues hores i mitja.

“Sense alternativa a la mort”

No hi ha llibertat en la decisió de suïcidar-se, perquè la persona que ho intenta no tria realment acabar amb la seva vida, explica a l’ARA Cecília Borràs, presidenta de l’entitat Després del Suïcidi, una associació que ofereix suport a persones que han viscut el suïcidi d’una persona pròxima. “És la seva decisió sí, però no perquè tinguin dos camins i escullin morir. Per a ells no hi ha cap alternativa a la mort”, apunta.

El 90% de les conductes suïcides estan relacionades amb algun tipus de trastorn mental, però són altres situacions -estrès, por, desesperança constant- les que acaben empenyent les persones al buit. Amb tot, la majoria de les temptatives de suïcidi no s’arriben a completar: per cada suïcidi al món, s’estima que es duen a terme una vintena d’intents. Per exemple, més de 8.000 persones intenten treure’s la vida cada any a Espanya, però acaben aconseguint-ho la meitat.

“És el silenci sobre el suïcidi el que realment mata”, assegura Borràs, que afegeix que el primer pas per evitar episodis suïcides és parlar-ne. “Hem d’escoltar-los, ser valents i tenir responsabilitat social per enfrontar-nos a una situació devastadora com el suïcidi”, resumeix. Tot i que és un problema de salut pública complex i a l’alça, l’OMS assegura que el suïcidi es pot prevenir. La detecció primerenca d’actituds i comportaments estranys -com ara l’abús d’alcohol i drogues-, els canvis emocionals i, sobretot, la verbalització d’un desig de voler acabar amb la vida, són els senyals que encenen totes les alarmes.

La temptativa de suïcidi, però, és l’alerta més clara, ja que el 30% de les persones que es treuen la vida són reincidents: ho havien provat almenys una vegada abans. Si bé les dones ho intenten tres vegades més que els homes -diu l’OMS-, ells acaben consumant-los més sovint.

En opinió dels experts, les administracions públiques haurien de registrar aquests intents de suïcidi per identificar la població de risc i, així, fer un abordatge preventiu. Catalunya va ser pionera a l’Estat amb la posada en marxa el 2014 del Codi Risc de Suïcidi (CRS), un protocol que permet fer un seguiment “exhaustiu i proactiu” dels pacients que arriben a urgències després d’un presumpte intent de suïcidi i que reben atenció professional durant 12 mesos. El CRS revela que, entre el juny del 2014 i l’1 d’agost del 2019, 12.596 persones van ingressar en un hospital català després d’una conducta suïcida, i que el 12% d’aquestes persones van intentar-ho més d’una vegada. En total, en aquests cinc anys es van registrar fins a 14.759 intents de suïcidi i, segons Salut, 6 de cada 10 pacients patien un trastorn mental o s’enfrontaven a situacions vitals estressants. “Aquest codi ens proporciona un bon mapa per engegar estratègies adients per a cada cas”, resumeix Fernández-Vidal.

El 80% dels suïcidis passen en països amb una mitjana d’ingressos baixa, i afecten especialment els països de l’Europa de l’Est -Lituània i Hongria- i d’Àsia -Corea del Sud i el Japó-. Malauradament, l’OMS alerta que només el 40% dels estats membres de l’Organització de les Nacions Unides disposen d’un registre de qualitat que permeti estimar la taxa de morts autoinflingides, una mancança que -afirma- reforça la idea de tabú que encara perviu al voltant del suïcidi.

Quatre anys del Codi Risc de Suïcidi català

En total, 12.596 persones van arribar a un hospital català després de tenir una conducta suïcida, un 12% de les quals van intentar-ho dues vegades o més. Per sexe, el 64% dels pacients registrats al Codi Risc de Suïcidi van ser dones.

És la segona causa de mortalitat prematura entre catalans de 25 a 34 anys, per darrere dels accidents de trànsit. Amb tot, el 30% de les persones que es van suïcidar tenien entre 35 i 54 anys, i 8 de cada 10 eren homes.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF