La jutge absol el fals Don Joan i atribueix l’engany a la ingenuïtat de la víctima
La sentència diu que l’afectada li va donar 2.280 euros sense “autoprotegir-se”
BarcelonaVictòria judicial per a Albert Cavallé, conegut com el Don Joan estafador. Encara li queden més de 20 denúncies per estafa i apropiació indeguda pendents de resoldre, però el jove ha sigut absolt d’haver-se quedat 2.280 euros d’una noia amb qui havia començat una relació a través de la xarxa de contactes Badoo. La jutge creu que no hi ha cap engany ni cap estafa, sinó un “error” de la víctima, que va donar per bones unes mentides que la sentència considera “difícilment creïbles”.
La noia va denunciar que Cavallé l’havia enganyat perquè li donés 2.280 euros. Segons la versió de la víctima, després de contactar amb ella i començar una relació a través d’internet, Cavallé li va demanar diners en diverses ocasions amb excuses com que li havien robat la cartera amb el DNI i els diners o que havia tingut un accident i necessitava diners per fer-se proves i operar-se. Al judici el suposat estafador va dir que només va demanar diners a la dona perquè tenia problemes econòmics, li va prometre que els hi tornaria i ho va fer. “De seguida que vaig tenir els diners els hi vaig tornar” per reparar “el mal que li havia fet”, va assegurar Cavallé a la jutge.
L’acusat s’enfrontava a una pena de dos anys i mig de presó que hauria hagut de complir entre reixes si l’haguessin condemnat, perquè ja acumula altres sentències per estafa o simulació d’un delicte que li havien imposat quatre tribunals diferents: un de Barcelona, un de Gavà, un de Mataró i un de Vigo. De fet, la fiscal acusava Cavallé de “dedicar-se” a l’engany. Però la magistrada del jutjat penal número 1 de Barcelona creu que la víctima podria haver evitat l’engany si hagués “mantingut una mínima autoprotecció”, i encara més tenint en compte que es van conèixer a Badoo, una xarxa social de contactes. La magistrada creu que aquesta circumstància hauria d’haver elevat les mesures d’autoprotecció.
“Considero que l’error patit per la denunciant era evitable amb una mínima diligència, de manera que no pot considerar-se que hi hagués engany i, per tant, no pot ser imputat l’error a la prèvia conducta enganyosa, cosa que porta a considerar que no hi ha delicte d’estafa”, argumenta la jutge en la sentència. En altres paraules: el cas s’atribueix a la ingenuïtat de la noia i no a la voluntat d’estafar de Cavallé. La mateixa sentència diu que la denunciant “probablement sigui una persona extremadament confiada” i deixa clar que “no consta que tingués cap característica personal ni que estigués en una situació d’especial vulneració”.
Unes mentides poc creïbles
A més, la magistrada intenta evidenciar per què les mentides del Don Joan eren “difícilment creïbles”. Fa servir tres arguments: que no és possible que una persona amb recursos i comptes bancaris no pugui obtenir diners tot i que hagi perdut el DNI i les targetes, que tampoc pot ser que una mútua o la Seguretat Social no cobreixin les proves mèdiques i les intervencions quirúrgiques, i que no és creïble que Cavallé estigués ingressat a l’hospital però baixés al carrer a buscar els diners que ella li entregava: “És del tot increïble que, estant ingressat a l’hospital, pogués sortir-ne mitja hora vestit amb roba normal”. Ara falta veure com es resolen la vintena de denúncies pendents.
