Vessaments residuals: els comptes pendents del tractament d’aigües a Balears
EivissaLa contaminació marina és un problema al qual les administracions atorguen diferent importància. Des de fa anys, Brussel·les insisteix que les autoritats autonòmiques han de garantir que les aigües residuals urbanes siguin degudament recollides i tractades per evitar riscos en la salut humana i l’entorn.
Segons el Ministeri de Medi Ambient, actualment el 99,3% del total de les aglomeracions humanes de l’Estat compleixen amb els requisits de recollida de les aigües residuals, la qual cosa no ha impedit que el Tribunal de Justícia a Luxemburg hagi obligat Espanya a abonar al pressupost comunitari 12 milions d’euros per la deficient depuració de les aigües residuals en un procés judicial que afecta 17 localitats, cap de les quals no és de les Balears.
Espanya i les seves respectives comunitats autònomes incompleixen la normativa europea d’aigües des de 1991. La norma obligava els municipis de més de 15.000 habitants a complir, abans de desembre del 2000, amb una sèrie de requisits per prevenir els vessaments contaminants als rius i a la mar. No obstant això, la darrera depuradora projectada per complir la normativa no estarà llesta fins a 21 anys després.
En el cas de les Illes, si al final de 2016 (després que la Comissió Europea demanàs per enèsima vegada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea multar a Espanya la seva ‘deficient’ recollida i tractament de les aigües residuals) s’estimava que la inversió necessària en la reforma de les depuradores obsoletes era d’uns 200 milions d’euros, no ha estat fins a aquesta mateixa setmana que el Govern ha fet públiques les inversions en projectes de sanejament i proveïment hidrològic dels darrers tres anys. En total, segons la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca, l’import ha ascendit a 99,7 milions d’euros.
Aquest anunci es feia en resposta a les crítiques de diversos grups ecologistes i agrupacions polítiques de les Pitiüses arran del darrer informe de l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera en el qual es denunciaven vessaments d’aigües residuals i trencaments de l’emissari submarí de la Platja d’en Bossa al costat del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa.
Mal funcionament de la depuradora
El passat 22 d’agost voluntaris de l’associació Gent de Ponent i de l’Aliança per l’Aigua van constatar una “elevada” càrrega de sòlids en suspensió sortint dels difusores de l’emissari i hi van trobar nombroses restes plàstiques que, en opinió de l’Aliança, evidenciaven el mal funcionament de la depuradora que havia pogut vessar aigües residuals directament a la mar sense els tractaments necessaris per complir la normativa.
També l’emissari sortia mal parat d’aquesta inspecció. L’Aliança per l’Aigua acreditava amb documents visuals trencaments en diversos trams de la seva conducció, la qual cosa suposa, segons la plataforma, una “deficient dissolució del vessament i un fort impacte en el mitjà marí” que apareixia “molt degradat” juntament amb una evident “pèrdua de la biodiversitat”.
La depuradora manca, a més, de sistemes de tractament terciari de desinfecció microbiològica, malgrat les reiterades peticions per part de l’Aliança d’aquest sistema per complir la normativa vigent i promoure la reutilització de l’aigua depurada per a usos agrícoles, ambientals i reg de parcs i jardins. El seu coordinador, Juan Calvo, assegura que les anàlisis realitzades revelaven que els nivells de contaminació no han de causar alarma des del punt de vista de salut pública atesa la llunyania del vessament, però sí des del punt de vista de salut mediambiental.
Per part seva, la Conselleria de Medi Ambient manifestava poc després que, segons les seves dades, la depuradora funciona correctament i van atribuir els resultats de l’informe de l’Aliança a les pluges que va haver-hi aquest mateix dia a Sant Antoni. Aquesta explicació no satisfà l’Aliança, el coordinador de la qual afirma que, segons els índexs de contaminació registrats, si aquest dia va funcionar la depuradora, ho va fer de manera absolutament deficient. “D’altra banda, si és cert que la causa és la falta de separació d’aigües residuals i pluvials que arriben a la depuradora i en col·lapsen el funcionament, per què no es preveu des del Govern balear com a titular de la depuradora i s’exigeix als ajuntaments infraestructures capaces d’evitar-ho?”, es demana Calvo.
A més, segons recorda Juan Calvo, la depuradora de Platja d’en Bossa travessa una “zona sensible”, segons les dades del Ministeri de Medi ambient, la qual cosa suposaria l’incompliment del Decret autonòmic de 2003 que regula aquestes zones i les directrius de les quals haurien d’haver-se complit com a màxim el 2006. Un fet similar ocorre a Formentera, on l’emissari submarí descansa directament sobre posidònia oceànica al Parc de ses Salines, i aquest no és un cas únic, perquè són més de 20 les conduccions marines d’aigües residuals a les Balears la desembocadura de les quals està sobre prades de posidònia. De moment, des de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que s’està revisant el decret en qüestió, per la qual cosa des de l’Aliança per l’Aigua consideren que fins aleshores la norma està vigent, motiu pel qual s’hauria de fer complir.
I a aquests problemes se suma el fet que la nova depuradora de Vila, que porta anys de retard, no acaba de materialitzar-se. Mentrestant, la vella depuradora continua vessant a la mar aigües sense depurar, una situació que, malgrat les recents inversions anunciades pel Govern, implica que el mitjà marí i rural a les Pitiüses i al conjunt de les Balears continuïn amenaçats pels perills dels vessaments residuals.
