ENTREVISTA
Societat 22/01/2018

“Vaig mamar la rebel·lió del pit de la meva mare”

Aura Lolita Chávez és defensora dels drets humans i el medi ambient de Guatemala

Marta Rodríguez
4 min
Lolita Chávez viu sota protecció internacional a Bilbao perquè l’estat de Guatemala no li garanteix la seguretat.

Arriba somrient i durant l’entrevista trenca sovint el seu discurs amb un esclat d’alegria que contrasta amb la seva història de repressió, amenaces de mort i exili, però de seguida subratlla que l’empeny la defensa del seu poble perquè subsisteixi en un entorn natural. Aura Lolita Chávez Ixcaquic és una líder comunitària dels quichés, una branca dels maies, i va haver de sortir de la seva Guatemala després que el 7 de juny passat un grup d’homes armats assaltés el comboi on anava per denunciar la tala il·legal d’arbres. Aquest atac va ser l’últim i el que l’ha obligat a viure sota protecció. Recentment ha visitat Barcelona per presentar l’informe Transnacionals, oligarquia i criminalització de la protesta social.

De què ha de fugir a Bilbao?

Guatemala s’ha lliurat a transnacionals mineres, hidroelèctriques, de monocultiu, petrolieres, a qui regala llicències de tot tipus dins el marc dels tractats de lliure comerç. Vaig haver de sortir del país per la pressió d’una empresa de monocultiu forestal. Els quichés no permetem que cap empresa entri al territori.

Com s’hi oposen?

El 2007 es va constituir el Consell del Poble Quiché (CPK), que aplega de manera assembleària 90 comunitats en defensa del territori i de la vida i en contra de les transnacionals. El 2010 vam mobilitzar més d’un milió de persones en les consultes sobre si havíem de donar permís a les mineries, però el govern les va reprimir, no les va reconèixer i ens van acabar militaritzant el territori. L’estat es converteix en el principal agent d’atac del sistema macroeconòmic i liberal, amb corrupció, impunitat, militarització, repressió, assassinats. No saben com atacar-nos si no és amb repressió, assassinats, desallotjaments forçats i, a les dones, violacions. Que es fotin, els indis dolents prenem decisions.

Sou David contra Goliat.

Ens defensem amb el nostre cos i amb les assemblees democràtiques. Tenim teixits comunitaris. L’exèrcit es queda molt curt davant d’un plantejament pacífic i només els queda repetir l’intent de genocidi. El problema és que l’estat de Guatemala ho veu tot com una mercaderia.

La lucrativa economia d’extracció.

Vivim en territoris en disputa que es regeixen per models que xoquen però els pobles com el meu som la barrera principal al fet que l’economia global avanci en plantejaments estratègics geopolítics, macroeconòmics oligarques. Occident no ens veu, en el sentit que ens mira com un producte interior brut.

Però al PIB se’l mima, no?

Nooooo, no se’l mima, se l’explota. Però saps què? Quan les empreses demanen els permisos semblen les més bones del món. “Us donem a canvi una escoleta”, ens diuen. Quina escoleta? Són els bons de la pel·lícula i els pobles originaris organitzats són vistos com els dolents, acusats de ser salvatges, antidesenvolupament o d’anar contra el turisme.

Els acusen de turismofòbia?

Quan tu defenses el territori com a poble originari t’ofereixen guanys en el sector del turisme, i si estàs calladet, fas cerimònies, vens les teves peces... et deixen part del negoci.

Això és fer d’indi folklòric.

Sí, has de ser l’índia permesa. Llavors som una comunitat bona. Però si dius “Aquest territori és nostre i hi decidim nosaltres i aquesta empresa no hi entra i el nostre no és no ”, se’ns envia tota la cavalleria, tot el poder de la repressió covarda, perquè no estem en guerra.

Vostè com entra en aquesta lluita?

Jo vaig mamar la rebel·lió del pit de la meva mare, i de l’altre pit, la resistència. La sang em bull. La meva és una consciència sanguínia i la meva filla ja l’ha mamat. De molt joveneta vaig aprendre que tenia dret a la vida i que no em violentessin. Com a feministes estem en contra del patriarcat que ve des del llit, o des de la casa. Contra el neoliberalisme, però també contra qui se’t fot al llit. Contra el patriarcat que pren decisions als territoris i al cos.

Se’n sortiran?

Ens mou l’esperança de les àvies, i així ho estic transmetent a nets i netes. Que es fotin! El neoliberalisme té temps curts, ja ho veuràs. Però els maies estem vius i d’acord amb la nostra cosmovisió ens alimenten els temps llargs.

Quina és la cosmovisió maia?

És un model de vida, el plantejament en la relació còsmica, en què la humanitat és una existència més, al costat d’altres expressions de vida, com plantes o animals. Diem cosmoixement, cosmosentir, una relació molt profunda amb el temps, l’espai i el moviment, també en comptes llargs i curts. Portem més de 5.000 anys com a poble maia, un període que transcendeix els estats. La cosmovisió és el nostre teixit en el temps a la xarxa de la vida, amb vincles emocionals amb elements existencials i els béns comuns.

Béns comuns?

A Occident els coneixeu com a recursos naturals. Són béns comuns amb els quals hem de conviure i només en prenem el que en necessitem, no com fa el model liberal, i per això xoquem ara. No és només que les multinacionals vulguin la terra sinó que el model neoliberal ens vol matar. Tot el plantejament del poble maia i de les àvies és totalment contrari al neoliberal. Tot xoca.

stats