L’anyada del segle
La festa pagesa de Vilafranca aplega cada any una gernació de pagesos de tot Mallorca
Els darrers anys s’ha anat celebrant la Festa de les messes, o de la recol·lecció, a Vilafranca, en el restaurant Es Cruce. La trobada, que es va dur a terme dijous, s’ha convertit en una veritable festa pagesa, acompanyada d’una gran mostra de maquinària agrícola, en la qual no manca un abundós berenar i un no menys abundós dinar.
L’esdeveniment reuneix cada any una multitud de pagesos i persones de tota la comarca i de tot Mallorca. L’acte va acabar amb una demostració de feina de les màquines a Son Santandreu, on se segaren i bateren unes 30 quarterades. La diada és remarcable pel que té de trobada pagesa autèntica, per l’esforç a fer-hi comparèixer gent de tots els pobles i sectors agrícoles, i pel contingut positiu que té d’afirmar una voluntat de presència i continuïtat del món pagès.
L’ANYADA DEL SEGLE
La collita de cereals d’enguany és un 70% superior
Parlar d’anyades o de campanyes agrícoles sempre és un tema un tant relatiu. De vegades, en finques relativament properes hi pot haver resultats ben desiguals. No pertot plou igual i no totes les terres tenen les mateixes característiques. D’altra banda, els anys que hi ha molta producció els preus tendeixen a baixar (i això molt més en una illa, on els moviments especulatius sobre els preus són tradicionals i habituals), amb la qual cosa els resultats finals mai no són tan bons com sembla. Però a Vilafranca hi havia unanimitat en assenyalar que l’anyada de cereals i llegums havia estat molt bona. Alguns pagesos de Sineu i de Felanitx deien que no n’havien vist cap altra de tan bona en tota la seva vida, amb increments del 70% respecte de l’any passat. Segons ells, enguany se n’haurà registrat una collita rècord a Mallorca, sense que l’herba o altres contingències menors hagin perjudicat de manera substancial la recol·lecció. El preu ja és una altra cosa i en acabar comptarem.
LA VENDA DE LLET CRUA
A l’estat espanyol no n’és possible la venda del ramader al consumidor
La normativa comunitària, en l’aplicació pràctica, pot donar resultats completament diferents d’un lloc a un altre. Així, a molts de països d’Europa es realitza amb plena normalitat la venda de llet crua de vaca directament, del ramader al consumidor, complint determinats requisits. Aquest és el cas de països com França, Alemanya i Itàlia.
A l’estat espanyol, per ara, això no és possible: tot són traves i impediments. La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un decret que pot ser pioner i obrir portes, considerant que la venda de llet crua permetrà al consumidor optar pel valor afegit de la proximitat i la qualitat, mentre que el productor podrà veure compensat el seu treball amb la comercialització directa del producte. Recordem que les Balears, lamentablement, són la comunitat autònoma on els preus pagats als ramaders per la llet són més baixos.
VI DE LA TERRA
El 91,68% d’aquests vins vengueren a les Illes Balears
Amb 40 hectàrees de vinya conrades a l’illa, el vi emparat per la identificació Vi de la Terra de Menorca va fent el seu camí. Segons les dades publicades per la Conselleria, a través de l’IQUA, l’any 2017 es produïren 1.290 hectolitres de vi.
En aquesta producció, hi destaca l’increment de la proporció de vins blancs, que supera de molt la de negres. La xifra de vi comercialitzat, amb 1.319 hectolitres i 9 cellers inscrits, és la més alta de tota la història dels Vins de la Terra de Menorca. El 91,68% d’aquests vins es varen comercialitzar a les Illes Balears, amb un 7% a la resta de l’Estat. Les vendes a la UE o a països tercers de moment són escassament significatives. Els vins de Menorca, marcats per una geologia diversa i un clima molt diferenciat, són extraordinaris i tenen al seu davant enormes possibilitats d’expansió.
VI QUE NO ÉS D’AQUÍ S’etiqueten per fer-los passar per vins locals
El bon èxit dels vins de les Illes va aparellat a dos fenòmens curiosos i complementaris: per un cantó, la col·locació dels nostres vins, sobretot a les cartes dels restaurants, en un espectre de preus massa car; per l’altre cantó, l’aparició, de cada cop amb més força, de vins de batalla etiquetats a posta de manera confusionària per fer-los passar com a vins locals, ocupar la zona de preus abandonada pels vins locals i, així i tot, aconseguir preus injustificats. La darrera tendència que hem constatat és veure que aquests vins de qualitat incerta i procedència desconeguda, fent servir marques de ressò mallorquí,es col·loquen en la franja de vins de preu car o mitjà, amb increments de preu que superen el 1.000% sobre el preu inicial. El guany és tan gran que n’hi ha per compensar l’embotellador, el distribuïdor i el restaurador. Els únics perjudicats són els consumidors i els vinaters.
