Publicitat
Publicitat

Anna Freixas: "Hi ha molta vida després de la menopausa"

Una nova generació de dones grans demana pas: són les filles del feminisme, que avui tenen entre 60 i 80 anys. A "Tan Frescas", la doctora en Psicologia Anna Freixas reivindica les noves dones grans del segle XXI.

Una nova generació de dones grans demana pas: són les filles del rock'n'roll i del feminisme, que avui tenen entre 60 i 80 anys. Han treballat, han estudiat i han tingut independència econòmica i no s'identifiquen amb els estereotips de dona anciana de les seves mares i àvies. Són dones com Anna Freixas, que al seu últim llibre, Tan frescas (Paidós), trenca tabús socials i reivindica una nova estètica per a les dones de més de 50 anys.

Com són les dones grans del segle XXI?

Són fruit de tots els avenços que s'han fet de tipus cultural, educatiu, econòmic, polític i que tenen a veure directament amb el feminisme i el fet de tenir drets socials. Les dones d'ara hem tingut formació i feines remunerades, cosa que vol dir que hem tingut diners i més igualtat.

Però les noves dones grans no tenen un model.

Les noves dones grans no tenim els mateixos models que han tingut els homes en general perquè no hi ha hagut dones en els llocs de decisió o en la política. Ens falten models i ens hem d'atrevir a inventar nous camins i noves formes, també estètiques. No hi ha validada una imatge atractiva de dona gran.

No hi ajuda el culte a la joventut.

El model estètic és el de la joventut i seria interessant validar una diversitat de models de dones grans. Acceptar que el cos canvia i que canvien les relacions.

Sovint es diu que a partir dels 50 anys la dona es torna invisible.

També dependrà de nosaltres fer-nos visibles i ocupar els espais de decisió per fer-nos presents. Tenim trenta anys per davant que abans no teníem i hem de decidir com els volem viure.

Com ha de fer-se visible la dona?

Participant social i políticament en àmbits que ningú ha dit que no hi pugui estar. Utilitzar la llibertat disponible i oferir els seus coneixements a la societat. I no mimetitzar-se en un cos de dona jove, sinó acceptar el de dona més gran amb una estètica i una roba amb la qual et trobis a gust i no disfressada de nena o d'anciana.

En la lluita per mantenir-se jove no s'emfatitza els avantatges de fer-se gran. Quins són?

Tenim més capacitat per relativitzar les coses, uns coneixements que ens ha donat l'experiència i hem après a estimar-nos més, a posar límits i a reivindicar espais per a nosaltres.

Envellir està ple de tòpics i normalment negatius.

Dels positius no se'n parla mai. Ni tampoc de la menopausa, que té molts aspectes positius. Només es parla dels problemes, i que tenen una part de les dones, no totes.

Quins?

Tens més tranquil·litat, més estabilitat emocional, el cos fa menys mal, el ferro puja i tens més energia... Estàs més equilibrada, no tens por de quedar-te embarassada i es viu la sexualitat d'una altra manera. Hi ha molts aspectes d'aquesta etapa dels quals no es parla.

Sembla que quan s'acaba el període fèrtil de la dona...

Desaparegui de la vista! Aquest és un concepte molt medieval. El valor que teníem les dones era la nostra capacitat reproductiva, però ara les dones no som màquines de parir i tenir o no tenir la regla no és tan important.

La societat és més dura amb les dones que amb els homes quan comencen a envellir.

Hi ha un doble codi. Vivim en una societat patriarcal i històricament les dones no interessaven a partir de la menopausa. Però després de la menopausa hi ha molta vida. Quan les dones grans ocupin més espais de decisió i de poder, els models aniran canviant.

I encara cal reivindicar la sexualitat en la maduresa.

La idea que la sexualitat desapareix amb la menstruació és una estupidesa i una falta de coneixement. Hi ha un estigma molt fort sobre la sexualitat en la gent gran, però encara més en les dones.

En quin sentit?

Hi ha la idea que els homes tenen necessitats i se'ls perdona. Es diu allò de "És un vell verd". Però que les dones grans tinguin rotllos afectius, sexuals, emocionals, que tinguin desigs o siguin promíscues està molt poc estimulat. Els fills són els primers que no ho faciliten i les residències tampoc. És com si et fiquessin en un convent. Les residències no reconeixen aquesta necessitat de pell de la gent gran.

Envellir sembla que s'hagi convertit en un problema.

Quan en realitat la gent gran és un capital social importantíssim en termes de saviesa però també econòmics -gent que viu de les pensions dels avis i són els cuidadors que l'Estat no proporciona-. La societat ha de ser per a totes les edats, en què hi cabem tots i no només els adults joves.

I no són iguals els 60 que els 80.

Sovint sembla que la gent gran sigui una pantalla en blanc i no es reconeix que les persones de 60 anys tenen unes característiques i les de 70 unes altres.

Visibilitzant l'assetjament sexual