El 65% de les treballadores domèstiques de les Balears no tenen contracte

PalmaUn 65% de les treballadores domèstiques de les Illes Balears no tenen un contracte de feina, segons el darrer informe de Gadeso, en què s'analitza l'evolució del treball domèstic des del 2011 fins al 2019. En vuit anys, aprofundeixen, s'ha augmentat un 20% el nombre d'aquestes treballadores que no estan contractades. Segons l'informe, aquest sector es caracteritza per la manca de legalitat. "No existeix cap norma que el reguli ni cap conveni que estableixi coses tan bàsiques com la tipologia dels contractes, els horaris, els drets i deures de les persones treballadores o les remuneracions", assenyala el document.

Pel que fa a la feminització d'aquestes tasques, l'informe Gadeso indica que a Espanya un 6% de les dones es dediquen al treball domèstic, mentre que al conjunt de la Unió Europea aquesta xifra se situa en un 1,9% de les dones. Del total d'assalariats d'aquest sector, els homes només van representar un 10% el 2019, de manera que les dones en van suposar el 90%.

Al mateix temps, el salari que perceben aquelles persones que fan feina en el sector del treball domèstic és, segons la UGT, un 59% inferior al salari mitjà brut total. I, més concretament, un 44% rep menys de 717€ mensuals. La precarització també es reflecteix en el tipus de contractes: els que són a temps parcial superen el 51%.

Amb referència a les condicions laborals, l'informe recorda que "malgrat que la Seguretat Social va crear el Règim Especial de la Llar per donar cobertura a aquest col·lectiu, aquest sector s'ha caracteritzat per una manca evident i flagrant de legalitat". Això, subratlla, permet que "hi hagi situacions de desemparament i, en certes ocasions, d'abús per part dels contractants". Els horaris excessius, no tenir dret a subsidi d'atur o la desprotecció davant les malalties ocasionades pel treball són alguns dels problemes que pateix el sector.

Un 60% de les treballadores domèstiques de les Illes són sud-americanes

Un altre aspecte que destaca l'estudi és que "de les persones que treballen a llars alienes amb contracte o sense, la gran majoria són immigrants" i que algunes "viuen a les nostres illes de manera irregular". Les treballadores sud-americanes en representen la majoria, amb un 60%. El 40% restant està format per dones de l'Àfrica subsahariana, en un 10%; Europa de l'Est, en un 9%, i el Magreb, en un 7%, entre d'altres. Les espanyoles, en aquest cas, sumen el 7%.

La circumstància en què es troben la majoria d'aquestes treballadores es veu agreujada per dos motius, explica el document. D'una banda, moltes "no disposen d'una xarxa social consolidada i, per tant, no tenen a qui recórrer per sol·licitar ajuda". De l'altra, "pateixen una manca d'informació sobre els seus drets, fet que pot donar lloc a situacions de desemparament". A més, afegeixen, "sense estar regulades, no poden exigir les millores en el seu treball que els corresponen".