15 destins arreu d’un món que ha canviat

Daintree Rainforest (Austràlia)

La selva tropical Daintree, de 180 milions d’anys d’història, està situada al nord de Queensland i és un dels ecosistemes més complexos del món. Està considerada Patrimoni Mundial de la Unesco i està formada per rius brillants, una fauna abundant, una exuberant flora tropical i les platges de sorra blanca que envolten la Gran Barrera de Corall australiana. Aquesta regió sempre ha estat popular entre els turistes, però l’any passat es va convertir en un destí encara més atractiu després que gairebé 400.000 hectàrees de terra, incloent-hi Daintree, es retornessin als kuku yalanji, un poble aborigen que es creu que ha habitat la zona durant més de 50.000 anys. L’esperança és que la transferència de propietat animi els visitants a aprendre més sobre la cultura i l’administració ecològica del kuku yalanji, així com a donar més oportunitats als membres de la tribu. És un exemple del paper cada vegada més vital que els indígenes australians tenen en la indústria turística del país. - Besha Rodell

Parc Nacional El Yunque (Puerto Rico)

Batejada per la tribu indígena dels taïnos, la selva tropical del Bosc Nacional El Yunque ofereix un ecosistema molt divers, amb una vida silvestre en la qual hi ha inclosa la famosa granota coquí, el símbol no oficial de l’illa. Colpejat pels huracans Irma i Maria l’any 2017, El Yunque s’està recuperant de l’impacte, i el finançament per a tot -des de la infraestructura fins a la conservació- ha tardat a arribar. Però algunes organitzacions locals com Love in Motion no s’han esperat. Les seves iniciatives per a visitants inclouen la reconstrucció de les rutes Picachos i Angelito (des de la qual es pot nedar en una piscina natural). Una altra organització, Local Guest, organitza itineraris de baix impacte mediambiental, com l’observació d’aus i el senderisme, mentre la comunitat reconstrueix la zona. És possible allotjar-se en una propietat local com Dos Aguas, que ha format part de la mateixa família des de la dècada dels 50 (actualment només està disponible el lloguer complet de la casa a causa del covid), o Rainforest Inn, amb un jardí botànic i electricitat solar. - Ondine Cohane

Uttarakhand (Índia)

Al nord de l’Índia, al llarg de la frontera tibetana, hi podem trobar cims de més de 8.000 metres d’altitud a l’Himàlaia, camins boirosos i temples antics amagats entre boscos plens de rododendres (la flor nacional del Nepal). Però aquests camins poden ser mortals, especialment per a alguns homes locals després de beure massa. L’any 2009, Poonam Rawat-Hahne, un activista vinculat a la regió, es va assabentar d’aquests tràgics accidents i va crear una associació sense ànim de lucre anomenada Bachan Charitable Trust, que té una agència de viatges sostenibles basada en una idea simple: oferir a dones viudes i a supervivents de la violència masclista l’opció d’acollir visitants a casa, cuinar per a ells i fer-los de guia. La companyia porta un màxim de deu grups l’any -de no més de deu persones- a pobles com Gopeshwar, Mandal i Chopta, en els quals els viatgers poden fer ioga, classes de cuina i passejar entre les orquídies del Santuari Kedarnath de Vida Silvestre. Els visitants s’allotgen en cabanyes, cases del poble i aviat en un nou retir en construcció a Koteshwar. La recaptació es destina a programes ambientals i educatius a nou pobles; els diners que ingressa una dona viuda per un àpat la poden mantenir durant mesos. “Això no és turisme de masses -diu Rawat-Hahne-. És empoderament”. -Tim Neville

Groenlàndia

Amb una temperatura mitjana que augmenta més de pressa que a qualsevol altre lloc del planeta, Groenlàndia està establint un enfocament sostenible de cara al turisme que busca l’harmonia amb els seus habitants, la natura salvatge i la cultura inuit. L’illa més gran del món -situada en territori danès- està donant subvencions a la població i oferint cursos gratuïts i títols de turisme al Campus Kujalleq, situat al sud de Groenlàndia. També al sud de l’illa s’hi pot trobar Greenland Trees. Durant més d’una dècada, aquesta organització sense ànim de lucre -situada en una regió protegida del clima extrem de la zona- ha plantat milers d’arbres per compensar les emissions de carboni, i els plans de futur inclouen la construcció d’un hivernacle per cultivar plàntules i restaurar terres en una antiga base militar. Els voluntaris hi són benvinguts per ajudar a plantar arbres i gaudir de Groenlàndia més enllà del que és més típic. Aquí els visitants poden veure ruïnes nòrdiques -la zona està catalogada com a Patrimoni Mundial de la Unesco- i aurores boreals amb poca gent bloquejant les vistes.- Daniel Schefller

La ruta del mar Roig (Egipte)

Durant segles, els nòmades del desert oriental d’Egipte van travessar aquesta àrida regió per una xarxa de camins damunt de serralades de granit i a través de valls àrides. Ara la tribu ma’aza ha reformulat els antics camins per crear The Red Sea Mountain Trail. Aquesta ruta de llarga distància de 170 quilòmetres es va obrir uns mesos abans que la pandèmia aturés el món, el 2020, però això no els ha aturat. Ara els seus fundadors esperen organitzar-hi la primera caminada a finals d’aquest any. Mentrestant, la tribu ma’aza ofereix rutes d’un dia en excursions més curtes arreu d’aquest desert, situat al voltant del riu Nil i el mar Roig. Totes les excursions estan dirigides per beduïns. Durant el viatge cap a Jebel Abul Hassan, els excursionistes es troben un congost màgic amb les parets de granit roses i negres. La ruta per Wadi El Gattar descobreix les coves construïdes pels primers cristians que fugien dels romans i diverses mostres d’art rupestre primitiu. És un dels últims projectes de turisme sostenible: l’aigua s’extreu de pous, el pa es cou en fogueres i tot es fa a través de les llegendes, tradicions i coneixements dels beduïns. - Patrick Scott

Eubea (Grècia)

L’entitat The Other Human es va establir a Grècia fa més de deu anys, per treballar a Atenes, Tessalònica i l’illa d’Eubea arran de la crisi financera. A mesura que el país es va recuperant dels incendis forestals i les inundacions de l’any passat, The Other Human s’ha estès per ajudar les persones que van perdre els mitjans de subsistència i convida els turistes a participar-hi.A les campanyes setmanals d’aliments que es fan a la capital d’Eubea, Calcis, els voluntaris estan convidats a ajudar a cuinar, a preparar cistelles amb aliments i articles essencials, i contribuir amb un fons per reconstruir escoles i ajudar els locals amb les seves despeses essencials. Durant els incendis es van perdre cases, negocis, camps d’oliveres i un terç del bosc de pins d’Eubea, en el qual generacions havien viscut de la resina i la mel. El turisme és vital per a la recuperació econòmica d’aquesta illa pròxima a Atenes. A més dels projectes comunitaris, els visitants poden trobar una acròpolis i altres zones arqueològiques a Erètria, brolladors termals rics en minerals a Edipsos i espectaculars postes de sol amb el mar Egeu com a teló de fons.- Caterina Hrysomallis

Parc Nacional de la Serra de Capivara (Brasil)

Doncs sí, el primer que crida l’atenció són els altiplans i canyons del nord-est del Brasil, així com els seus matolls de cactus. Però el que distingeix aquest parc nacional d’altres incomptables paisatges brasilers són les restes arqueològiques i artístiques d’antics humans, que molts investigadors creuen que van arribar fa més de 20.000 anys. L’arqueòloga francobrasilera Niède Guidon, de 88 anys, va documentar per primera vegada a la dècada dels seixanta els exuberants dibuixos de color ocre a dins de coves que representen caçadors, preses i jocs. El seu equip va desenterrar descobriments arqueològics que qüestionaven teories prèvies sobre l’arribada dels humans a Amèrica. L’àrea es va convertir en un parc nacional el 1979, s’hi va construir el Museu de l’Home Americà el 1986 i es va convertir en Patrimoni Mundial de la Unesco el 1991. El Museu de la Natura, obert el 2018, va portar el rècord de 30.000 visitants l’any següent. La pandèmia en va endarrerir l’impuls però no el progrés: s’han preparat noves localitzacions arqueològiques per fer-hi visites i instal·lacions per als visitants, com una impressionant escala que condueix a un mirador panoràmic molt popular. - Seth Kugel

Illa de Kunta Kinteh (Gàmbia)

L’illa de Kunta Kinteh, una mota de terra a prop de la desembocadura del riu Gàmbia, va ser un lloc clau per al comerç transatlàntic d’esclaus. Antigament anomenada illa James, i utilitzada durant segles com a port d’esclaus, l’illa -part d’una zona que és Patrimoni Mundial de la Unesco- ha sigut rebatejada en els últims anys en honor a un personatge del llibre Roots, del guanyador del Pulitzer Alex Haley. Ara, a causa de la gran erosió i l’augment del nivell del mar, l’illa corre el risc de desaparèixer. Les seves ruïnes -incloses les atapeïdes habitacions on homes i dones van ser tancats abans de ser enviats a través de l’Atlàntic- han estat parcialment protegides, però només una fracció de la massa de la terra es manté; la resta ha estat absorbida per l’aigua. Es poden contractar guies turístics locals per conèixer la història de l’illa, i una petita companyia de creuers organitza viatges fluvials i dona als visitants l’oportunitat de fer una donació a una escola i a un festival de cinema de la zona. - Nina Burleigh

Northumberland (Anglaterra)

La diversa costa britànica, des dels penya-segats de Dover fins al passeig marítim de Brighton, aviat tindrà un element unificador: l’England Coast Path, de 4.500 quilòmetres. Desenvolupat en part per l’organització governamental Natural England, el camí té com a objectiu augmentar l’accés públic a la costa, a la vegada que pretén restaurar els paisatges, millorar la connexió de la comunitat i promoure viatges sostenibles. Els camins que s’han obert de moment inclouen un recorregut d’uns 70 quilòmetres al nord-est, des del riu Tyne fins a la costa de Northumberland, que és l’epítom de l’acinglerada Anglaterra: dunes boiroses, promontoris rocosos i platges salvatges. A la nit és imprescindible mirar cap amunt. El Northumberland International Dark Sky Park té una de les taxes de contaminació lumínica més baixes del país i compta amb una de les millors àrees de cel nocturn protegit d’Europa. Es poden contemplar galàxies escampades pel cel a l’Observatori Kielder, i aventurar-se al passat antic mentre el Mur d’Adrià celebra el seu 1.900 aniversari amb un festival anual.- Annelise Sorensen

Marràqueix (Marroc)

Tot i que en les últimes dècades s’han atorgat a les dones del Marroc alguns drets addicionals, el país ocupa el lloc 144 (de 156 països) en un estudi del Fòrum Econòmic Mundial sobre la paritat entre gèneres. Afortunadament, alguns empresaris estan creant fundacions, cooperatives, botigues i restaurants per donar feina, educar i empoderar les dones marroquines. Ja que moltes es troben a Marràqueix, un viatge a aquesta joia del sud ofereix una oportunitat perquè els visitants puguin ajudar. La botiga Al-Kawtar, que ofereix roba, bosses i altres tèxtils cosits per dones amb discapacitat, també té una casa on viuen i reben atenció. Per a les catifes, el taller de Salam Hello, que paga als teixidors -la majoria, dones que viuen a les zones rurals- un salari just i utilitza els beneficis per ajudar-les. I es pot anar a dinar o sopar un àpat tradicional marroquí -tagín, cuscús o macedònia- al restaurant Amal, que ofereix assistència directa a dones desfavorides i ajuda per finançar una associació sense ànim de lucre que els ensenya a cuinar. Quan arribi l’hora de dormir, val la pena considerar els Peacock Pavilions. Aquest complex de luxe, situat en un olivar als afores de la ciutat, és propietat dels creadors del Projecte Soar, que proporciona educació i ensenyaments de lideratge a noies adolescents.- Seth Sherwood

Kyoto (Japó)

Amagades entre les sales de pachinko (un sistema de joc molt semblant a les màquines escurabutxaques) i les botigues que obren les 24 hores, les machiya -cases tradicionals de fusta, llargues i estretes típiques de Kyoto- estan desapareixent des de la Segona Guerra Mundial. La ciutat ha treballat molt per preservar aquestes estructures. L’any 2005 es va crear un fons de desenvolupament de machiya i aquests edificis formen part d’una llista d’observació del Fons Mundial de Monuments. Per fomentar-ne la conservació, aquests edificis es graven a un preu més baix que les estructures modernes. Però aquests esforços ara poden ser insuficients. Després que el turisme hagi caigut un 88% l’any 2020, alguns barris tradicionals poden veure’s amenaçats pel desenvolupament comercial. I el turisme hi pot ajudar. Alguns inversors han convertit les machiya en pensions, botigues i restaurants de gamma alta. Quan els viatgers, i els seus diners, visiten aquestes propietats, envien un missatge: la història de la machiya és important per a Kyoto. - Debra Kamin

Reserva de la Biosfera de Dana (Jordània)

En un penya-segat amb vistes a la vall central de la reserva natural més gran de Jordània hi ha les pintoresques cases de pedra de Dana, de l’època otomana. Després de ser abandonat per la tribu ata-ta, aquest poble s’ha rehabilitat a través d’un projecte d’ecoturisme que té com a objectiu preservar la biodiversitat de la zona mitjançant l’empoderament de les comunitats locals. Moltes de les cases del segle XV s’han convertit en allotjaments ecològics amb jardí i hort. Dana marca l’inici de la ruta de senderisme Wadi Dana, de 20 quilòmetres, que engloba la reserva i la seva flora i fauna. La reserva té 833 espècies de plantes i diversos ocells en perill d’extinció, així com ruïnes arqueològiques dels períodes bizantí, nabateu i romà, incloent-hi les antigues mines de coure a Wadi Faynan. - Ceylan Yeginsu

Vanuatu

Els visitants de les fascinants piscines naturals d’aigua dolça de Vanuatu diuen que cadascuna és d’un blau lleugerament diferent. Algunes són turquesa intens, d’altres de color safir. Els viatgers troben que arriba molta llum dins l’aigua, fins i tot a gairebé 20 metres de profunditat. Aquestes piscines han estat tancades per als turistes des del març del 2020, quan aquesta col·lecció d’illes va tancar les fronteres per protegir-se del coronavirus. El pla és reobrir quan hi hagi més residents vacunats. Però l’arxipèlag, que alguns comparen amb Bali o les Fiji fa 40 anys, també s’enfronta a una crisi més enllà de la pandèmia. A més de figurar sistemàticament entre les nacions més felices, Vanuatu és el país més propens als desastres naturals del món, i el canvi climàtic està contribuint a empitjorar aquests fenòmens, que inclouen ciclons i la pujada del nivell del mar. Aquest minúscul país de 300.000 habitants està liderant una lluita per aconseguir que el Tribunal Internacional de Justícia emeti una opinió legal sobre les obligacions dels països de prendre mesures per frenar l’emergència climàtica. Abordar aquesta àrea del dret internacional que no està resolta podria influir en les polítiques no només de Vanuatu sinó de tots els destins on viatgem.- Heather Murphy

Illes Cies (Galícia)

Fins i tot abans de la pandèmia, les Illes Cies -a la província de Pontevedra- havien limitat durant molt de temps el nombre de visitants diaris (1.800, en temporada alta) per protegir el seu entorn i evitar l’excés de turistes. Aquest arxipèlag verd, que forma part del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, és un reducte de biodiversitat protegida: amb reserves naturals, una destacada vida marina i importants colònies d’ocells. Els grans esforços de conservació inclouen restriccions als cotxes, hotels i sorolls i garanteixen que els visitants només puguin explorar les zones designades per descobrir les platges llargues, fer snorkel en aigües transparents o senderisme fins a fars pintorescos. El plaer continua també de nit: els espectaculars cels estrellats, negres com la tinta, s’han guanyat l’etiqueta Starlight per la poca contaminació lumínica. Els ferris cap a les illes surten des de la zona de Rías Baixas, on destaquen les vinyes d’albariño, el nucli antic de Pontevedra o la ciutat de Vigo i el seu carrer de las Ostras, on podeu menjar ostres fresques a les taules de fusta a l’aire lliure. -Annelise Sorensen

Copyright The New York Times