Salut

“Als 14 anys bevia per fer-me el gran”

El Borja recorda que reia dels joves borratxos que queien per terra a la sortida de la discoteca 

La primera borratxera del Borja va ser als 14 anys, quan sortia de Cardedeu i baixava a Barcelona per passar les tardes de diumenge a les discoteques per a menors. Com que només venien alcohol a majors d'edat, feia botellón amb els seus amics en llocs que quedessin a prop del local. "Una ampolla de vodka entre tres, més o menys, i unes quantes llaunes de Red Bull", explica a l'ARA. Quan veien que ja anaven prou borratxos, accedien al recinte fins que els passaven els efectes de l'alcohol. Després tornaven cap a casa. 

Les urgències catalanes atenen 79 joves per intoxicació alcohòlica cada cap de setmana

La seva no és una història gaire diferent de la de la resta d'adolescents catalans: quan comencen a sortir de festa també comencen a beure alcohol. "Sembla un tòpic, però és cert. La primera vegada que beus ho fas per curiositat, perquè veus que la gent ja ho està fent. En el meu cas, als 14 anys bevia per fer-me el gran", assegura. I afegeix: "Si no ho feies, qui quedava malament eres tu". 

Aquesta pressió social per normalitzar l'alcohol pren encara més força quan els consumidors són adolescents. El Borja recorda que a partir dels 15 anys tothom del seu entorn bevia. "Un ho proposava i tots ho fèiem, i si et deien de fumar cànnabis, també", apunta. A les sortides de les discoteques li passaven desapercebuts els entrebancs, els ulls mig clucs i els vòmits pels efectes de la beguda.

L'alcohol i el cànnabis van formar part de la vida del Borja durant l'adolescència i no se n'ha desenganxat fins fa poc

Però als que es quedaven al caire del coma etílic estirats per les voreres, o als que necessitaven l'atenció del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), els veia pràcticament com soldats caiguts: "Rius, perquè penses que no saben beure, que no han aguantat prou, i t'enfots d'ells". I, de fet, creu que aquesta percepció no ha canviat gens en l'última dècada i que és més present que mai entre els joves. "Ara em fan pena i si veiés xavals així de malament aniria a ajudar-los, no són conscients del mal que es fan a si mateixos", denuncia. 

L'alcohol va formar part de la vida del Borja durant tota l'adolescència, igual que el cànnabis. Fa poc que se n'ha desenganxat. "A Cardedeu quedàvem sovint a casa dels amics o als trasters familiars per beure, fumar i escoltar música tota la tarda. L'alcohol era el protagonista –diu–, fèiem jocs o proves amb l'objectiu final d'emborratxar-nos amb qualsevol beguda que trobàvem". 

Ara que s'adona de la banalització que havia fet de dues drogues amb un alt poder addictiu, apunta que el món de l'oci és negligent perquè no supervisa prou a qui es ven alcohol. No serveix de res un cartell que ho prohibeixi, defensa, cal una implicació més directa. "Si no es fa res, sempre hi haurà locals que donen cubalibres als joves, o gent que conegui majors d'edat que els hi compren", lamenta el Borja.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF