SALUT

Una sola al·lergòloga atendrà quasi el 30% de la població balear

Serà una metgessa especialista que farà feina de manera col·laborativa des de Son Espases

Les Balears passaran de no tenir cap al·lergòleg en la sanitat pública a tenir-ne una, tot tenint en compte que fins al 30% de la població de les Illes pateix algun tipus d’al·lèrgia. Treballarà des de Son Espases, tractarà les patologies més greus i ho farà en col·laboració amb els altres serveis especialistes com són els otorrins, immunòlegs, dermatòlegs i pneumòlegs.

L’anunci no és nou, es va fer fa cinc mesos; la consellera de Salut, Patricia Gómez, ho va repetir aquesta setmana durant el ple del Parlament però, tot i que es preveu que funcioni aquest estiu, no té cap data d’execució.

El diputat del grup parlamentari popular Joan Manuel Lafuente recordà dimarts que les Illes Balears són l’única comunitat de l’Estat que no té cap servei públic d’al·lergologia, a la qual cosa la consellera Gómez contestà que encara té altres prioritats, com la recuperació dels professionals que es varen perdre la legislatura passada, que s’ha estimat que són 1.400.

Tot i que les prioritats siguin unes altres, els experts estimen que a la Comunitat un 30% de la població pateix alguna afecció al·lèrgica, especialment en aquesta època de l’any, i l’Arxipèlag només en té especialistes en la sanitat privada. A més, la prevalença de les malalties al·lèrgiques augmenta i s’estima que d’aquí a deu anys pràcticament la meitat de la població patirà alguna malaltia al·lèrgica.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, el més recomanable és que hi hagi un d’aquests especialistes per cada 50.000 habitants. A les Balears, amb més d’un milió de residents, hi ha un total de dotze al·lergòlegs: onze a Mallorca i un a Eivissa, i tots treballen en la sanitat privada.

Tot i les xifres, la consellera de Salut diu que “l’assistència a les persones amb al·lèrgia està garantida perquè hi ha molts metges especialistes que s’hi dediquen des de la seva especialitat”, i assenyala que els pediatres d’atenció primària “són els que més processsos al·lèrgics resolen”.

Al·lèrgies a Balears

La doctora Sendi Chugo, al·lergòloga de la clínica Juaneda, explica que si bé les pandèmies dels segles XIX i XX varen ser per malalties bacterianes i víriques, en el segle XXI ho són a causa de les malalties inflamatòries no transmissibles com les al·lèrgies.

La més freqüent és la rinitis al·lèrgica, que afecta un 25% o un 30% de la població dels països desenvolupats. No només això: a les Balears el clima és més humit, cosa que el fa ideal per a la proliferació dels al·lergògens.

En molts casos, diu l’experta, aquesta malaltia coexisteix amb la conjuntivitits al·lèrgica, però també són molt comunes l’asma, la dermatitits atòpica i la urticària, que pot afectar les parts més profundes de la pell; en aquest cas es tractaria d’un angioedema.

Quant a la gravetat, Chugo destaca l’anaflàxia com la malaltia al·lèrgica més greu. “És una reacció d’hipersensibilitat d’instauració ràpida, generalitzada o sistèmica, que fins i tot posar en risc la vida”, explica.

La primavera

La pitjor època per a una al·lèrgia depèn molt del pacient, encara que la primavera és el moment àlgid a causa del pol·len; els àcars, fongs i epitelis d’animals hi són presents tot l’any. Els símptomes, a més, depenen de la patologia. “En el cas més comú de la rinitis al·lèrgica hi ha esternuts, picor del nas, congestió amb moc líquid; i si a més s’hi suma l’asma, hi pot haver tossina i manca d’aire, entre d’altres”.

El problema en molts de casos és que les al·lèrgies “no es detecten a temps perquè els símptomes són similars als d’un constipat”. Per això, Chugo assenyala que és important la diferenciació per evitar complicacions com l’asma.

Constipat o al·lèrgia?

Tot i que tenen símptomes similars, generalment és possible distingir-los. La rinitis és una inflamació de la mucosa per una causa al·lèrgica, mentre que el refredat comú és un procés infecciós de la mucosa nasal i de la faringe, gairebé sempre d’origen víric. El constipat pot anar acompanyat de febre i durar una setmana, i els símptomes són continuats en el temps; no com la rinitis, que és més fluctuant i sol durar més temps. D’altra banda, en el cas del constipat la mucositat és més espessa, groga o verdosa, mentre que amb l’al·lèrgia és més líquida, transparent i surt de manera continuada.

Com evitar la proliferació dels àcars

· Mantenir l’ordre i la ventilació, fonamental durant els mesos d’hivern.

· L’ambient de la casa ha de ser sec. S’ha d’evitar l’ús d’humidificadors. Si hi ha problemes d’aïllament, calefacció, llanterneria o humitats, el millor és arreglar-los.

· Durant els mesos d’hivern, la humitat dins el domicili hauria de ser menor del 50%. · L’existència de distintes temperatures a les diferents habitacions afavoreix l’aparició d’humitats.

· No hi hauria d’haver animals domèstics a les zones habitades del domicili.

· El dormitori ha de tenir únicament els mobles indispensables, com més senzill millor. Sense entapissats, moquetes o estores. Són preferibles mobles de fusta o metall.

· El matalàs i el coixí han de ser sintètics (s’ha d’evitar la llana, les plomes…) i han d’estar coberts d’una funda protectora forta i antiàcars, que s’ha de fer neta un pic al mes.

· La roba de llit s’ha de fer neta setmanalment i amb aigua calenta (d’uns 60 graus).

· Cal evitar l’aglomeració de molts objectes o juguetes a les habitacions, que estiguin ordenades i sigui fàcil fer-hi net.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF