Quines són les millors superfícies per entrenar?

L'esportista ha de canviar-les de tant en tant per evitar la monotonia 

L'atleta és un esportista que contínuament s'ha d'adaptar a les condicions que l'envolten. Tot i que quan un esportista estudia quins són els factors ambientals que poden condicionar la seva cursa, principalment, centra l'atenció en el fenòmens meteorològics que acompanyaran la competició, un dels factors més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de preparar una correguda és la superfície a la qual s'haurà d'adaptar l'esportista.

Tot i que les curses, depenent del seu àmbit, habitualment, tenen assignat un tipus de superfície, la realitat és que l'atleta ha d'estar preparat per adaptar-se a qualsevol situació.

No existeix una superfície perfecta per entrenar, ni tampoc per competir, però totes tenen algunes característiques que poden ser beneficioses per a l'esportista.

Pista sintètica

Pro

Les pistes sintètiques són la superfície recomanada per als esportistes que comencen a competir. Les característiques d'aquest tipus de pistes són bones per mantenir l'estructura corporal i evitar males postures que puguin provocar inestabilitat.

Contra

Córrer sobre una pista sintètica és molt monòton i acostuma l'atleta a lluitar únicament i exclusiva contra el rellotge. L'esportista evita enfrontar-se a superfícies inestables.

Natural

Pro

El sòl inestable de la natura millora la capacitat d'amortiment de l'atleta. A més, també converteix el corredor en un esportista més dinàmic, flexible i en millora la capacitat d'adaptació a les situacions adverses. La natural és l'única superfície que ajuda l'esportista a treballar els músculs d'estabilitat.

Contra

El gran risc d'aquesta superfície són les lesions, el sòl inestable provoca que el risc de mals moviments i lesions òssies o articulars augmenti considerablement.

Arena

Pro

Córrer damunt l'arena és el millor entrenament per treballar les articulacions. A més, aquest tipus d'exercici ajuda a augmentar la resistència i la tècnica i a gestionar l'energia.

Contra

El nivell de cansament és molt superior que en la resta de les superfícies, la zona de la pelvis sofreix en excés i el cansament extrem pot provocar que l'atleta perdi la noció dels seus límits corporals i mentals.

Cinta elèctrica

Pro

Aquest tipus de superfície evita les lesions als tendons i als lligaments, i és, possiblement, la millor superfície per córrer just després d'haver superat una lesió. Els riscos de sofrir una lesió són més baixos que a la resta de les superfícies.

Contra

Córrer damunt la cinta no és el mateix que córrer a l'aire lliure, no només pels condicionats externs, sinó també perquè a la cinta realment és l'electricitat qui estira les cames de l'atleta, i, per tant, l'esforç es redueix. L'entrenament damunt cinta no és tan productiu per a l'atleta com a la resta de les superfícies.

En resum, cada superfície té avantatges i inconvenients. L'esportista ha d'escollir la que sigui millor per al seu tipus d'entrenament i canviar-la de tant en tant per tal d'evitar la monotonia i aconseguir que la rutina es mantingui fresca i variada.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF