"Deixi de fer el ridícul i embullar. Vostè, ideologia i zero gestió": aquesta és l'acusació que la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va llançar al diputat del PSIB Omar Lamin durant el ple del Parlament de dimarts. Quina mena d'acusació és dir-li a un polític que té ideologia, quan és precisament la ideologia dels representants públics que determina bona part de la vida dels ciutadans? En aquest punt convé recordar el que diu Slavoj Žižek, qui considera que la ideologia més perillosa és precisament aquella que fingim no tenir. No és cap extravagància teòrica. També Jürgen Habermas advertia que la racionalitat tècnica —allò que avui en diríem 'gestió'— pot imposar valors mentre es presenta com a neutral. I Thomas Piketty fa anys que recorda que darrere moltes decisions tècniques hi ha opcions ideològiques molt concretes sobre la desigualtat. D’aquí es desprèn una conclusió incòmoda: la 'gestió' sovint no és l’alternativa a la ideologia, sinó la seva millor disfressa.

L’apocalipsi s’acosta mentre la presidenta del Govern, Marga Prohens, aprèn a ballar batxata i algú del seu gabinet, en un atac d’inspiració, decideix que això és una informació prou rellevant per compartir amb el món. Com es podia esperar, el PSIB ho va recordar en tot moment durant les sis hores del ple del Parlament de dimarts. La Cambra s’assembla cada vegada més a un escenari de stand-up comedy: tothom hi du el seu monòleg preparat i, si li surt bé, el públic encara pot riure una estona.

En plena sequera d'idees polítiques a les Balears, podem fer un resum de la setmana amb només dues paraules: Carib i guerra. El PSIB ha fet punta del viatge de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a la República Dominicana i Puerto Rico i no s'ha cansat de repetir, sovint a crits, que la presidenta no hi és en un moment catastròfic, terrible, apocalíptic per a les Illes, afectades per la crisi de la guerra de l'Iran. Els socialistes ho han convertit en un mantra, però alguns periodistes varen estar a punt d'apostar si arribarien al centenar de vegades o no.

Una vegada va acabar el darrer ple del Parlament, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va tornar a entrar a la sala. Necessitava fer un darrer gest abans de partir, i va col·locar el seu mocador vermell damunt la taula on encara es trobava la presidenta del Govern, Marga Prohens. "Veritat, justícia i reparació", va dir i va partir. Ho va fer en senyal de protesta per la derogació de la llei de memòria democràtica, fulminada a iniciativa de l'extrema dreta, amb el suport del PP. Vox ho va celebrar com a una nova victòria, mentre que els populars es varen limitar a passar aquell tràngol com varen poder. Cap aplaudiment, cap felicitació i somriures de circumstàncies. "Som l'únic partit normal", es va sentir dir al portaveu del PP, Sebastià Sagreras, una vegada va acabar el ple. Ja se sap: excusatio non petita, accusatio manifesta. En altres paraules, potser t'ho has de fer mirar si tens la necessitat de justificar la teva conducta.

“Violacions a nines i dones”, “terrorisme gihadista als carrers de tot Europa”, “agressions salvatges amb arma blanca que provoquen amputacions”, col·lapse dels serveis públics, “empobriment cultural a les escoles”, “imposició de cultures”... Aquest va ser el repertori d’acusacions que varen haver d’escoltar els migrants que assistiren al darrer ple del Parlament. La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, es va endur el premi al discurs més racista, envoltada pel silenci i amb el somriure sorneguer del president de la Cambra, Gabriel Le Senne, que no va intervenir per frenar la deriva del debat.

Els polítics no responen a les preguntes que els fan. No és cap llegenda urbana, és un fet. El seu objectiu no és donar respostes clares ni precises, sinó contraatacar el rival i quedar bé al vídeo que el partit penjarà a les xarxes socials, amb un text una mica agressiu i moltes emoticones per donar-li agudesa. El Govern se sotmet cada setmana a una sessió de control al Parlament que, més que un exercici de fiscalització, acaba convertida en una mena de circ romà, ple de gladiadors d'oratòria mediocre, inflamada i, massa sovint, buida de contingut.

La polarització política escala a les Balears quan queda poc més d’un any per a les eleccions autonòmiques. Fa temps que el Parlament s’ha convertit en un quadrilàter on els partits llancen arguments com cops, sovint sense escoltar els del rival. Hi ha acusacions que són un clàssic contemporani. “Tu ho vares fer pitjor” és la més repetida. La frase rebota d’un escó a l’altre com una pilota de tennis taula, entre l’estupor d’una part de la ciutadania i les ànsies de revenja de l’altra.

"Aquí no hi cap tothom" ha estat el mantra polític de la setmana. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ho va proclamar dimarts en el ple del Parlament, sota l'aprovació de la bancada de la dreta i de l'extrema dreta. No hi caben els migrants –sobretot si són musulmans– ni la memòria democràtica, però sí que sobra espai per als més de 19 milions de turistes –rècord olímpic de 2025–, centenars de milers de cotxes i habitatges de lloguer vacacional. Hi ha tant d'espai que el Consell de Mallorca va proclamar dijous que ja no és necessari reduir el sostre de places turístiques a l'illa, mentre que el Govern proclama el miracle de la contenció i la desestacionalització sense haver posat en marxa cap mesura ni una. Que venen més turistes que mai? Ens hem d'alegrar, perquè l'estiu no es dispara i el negoci puja com l'escuma els mesos que abans no anaven plens de visitants. Ja se sap que un mes buit no és productiu econòmicament. Com que hi caben tants de visitants, tampoc no els apujarem l'ecotaxa, perquè no hem de fer enfadar els hotelers. I això que Prohens ho ha anunciat un parell de vegades. En la seva defensa, es pot dir que el carro dels anuncis està ple d'iniciatives, d'aquesta i d'altres legislatures, l'empremta de les quals només es pot trobar a l'hemeroteca.